Anar al contingut

IMMIGRACIÓ

Creixen les peticions d'arrelament a Catalunya

Les sol·licituds d'informes d'esforç d'integració s'han reduït un 25%, segons la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania

El Periódico

Creixen les peticions d'arrelament a Catalunya

JOAN PUIG

Les sol·licituds d’informes d’arrelament d’immigrants han crescut un 20% el primer semestre d’aquest any a Catalunya, a causa d’una demanda més gran de regularització, mentre que les sol·licituds d’informes d’esforç d’integració s’han reduït un 25%, segons dades de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.

En declaracions a Europa Press, l’adjunt a la secretaria, Carles Macian, ha atribuït el contrast dels dos balanços al fet d’una menor sensació de "risc de pèrdua" de la residència d’estrangers.

Segons l’informe d’activitat en matèria d’accés a la ciutadania de la Igualtat, Migracions i Ciutadania del primer semestre de 2018, el recurs relacionat amb els informes d’esforç d’integració "no s’aprofita prou per evitar la irregularitat sobrevinguda".

Des de començament d’any, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat ha tramitat 5.394 informes d’arrelament, que són preceptius per acreditar la integració social per obtenir una autorització de residència temporal per arrelament social.

D’Hondures i l’Índia

En la petició d’aquest tipus d’informes, guanyen pes relatiu els sol·licitants procedents d’Hondures  -a causa de la situació d’inestabilitat política que viu el país- i de l’Índia, mentre que perden pes els sol·licitants de Pakistan, el Senegal i Bolívia, mantenint-se en primera posició els ciutadans del Marroc.

Si bé durant el 2017, la Generalitat va ajudar més de 19.700 persones en tràmits d’estrangeria, des de començament d’any ha atès 12.252 nous expedients d’estrangeria, i ha atès 13.223 consultes especialitzades en aquest tipus de legislació.

L’any passat va iniciar 971 expedients de reconeixement de títols universitaris de persones estrangeres, i en els primers sis mesos de 2018 ho ha fet en 629 casos -la majoria dones qualificades d’entre 30 i 45 anys-, i ja ha iniciat 1.975 expedients de serveis de primera acollida, respecte als 2.100 de tot 2017.

També han crescut un 13% les sol·licituds de nous reagrupaments familiars, amb 5.625 expedients tramitats en el primer semestre d’aquest any, si bé es donen menys peticions de famílies d’origen llatinoamericà i subsaharià i més de marroquins i pakistanesos.

Durant el primer semestre, un total de 1.975 persones han iniciat el servei de primera acollida, el que representa un augment del 14% de les sol·licituds respecte al mateix període de l’any passat.

El servei permet a les persones que arriben al territori una formació bàsica de llengua, una formació sobre el medi laboral, a més de coneixements sobre la societat catalana, sent els ajuntaments de Sabadell i Terrassa (Vallès Occidental) els que lideren l’oferta d’aquest servei en termes absoluts, tot i que Cambrils i el Tarragonès viuen els creixements relatius més alts.

Més places de residència

L’inventari de places de residència de la Generalitat per a refugiats ha crescut un 65% l’últim any, i posa a disposició d’aquest col·lectiu1.807 places, de les quals el programa estatal ocupa un total de 280 (un 15%).

Actualment, hi ha 2.637 voluntaris inscrits en el programa de mentoria; 1.316 voluntaris matriculats en els cursos de mentoria, s’han ofert 66 cursos en 22 municipis, i ja s’han format 96 grups d’acollida amb 205 persones refugiades i 301 mentors voluntaris.