Els immigrants arriben a Sancho de Ávila

Si algú visités aquests dies el vell edifici del tanatori de Sancho de Ávila no veuria les cares llargues dels parents plorant pels seus morts, ni escoltaria la malenconia de la música fúnebre puntuant les cerimònies de comiat, ni les converses sobre llargues i penoses malalties o accidents sobtats, sobre la mort. Hi veuria immigrants. Els veuria estirats en un matalàs, descansant. O rebent atenció mèdica. O sortint de la dutxa, potser la primera que s’han fet en dies. O trucant per telèfon a aquell cosí que viu a Barcelona per dir-li: "Ho he aconseguit. Soc aquí". L’edifici que fins fa uns mesos estava al servei del fúnebre ha sigut temporalment convertit en un espai d’acollida per a immigrants en virtut d’un acord firmat fa uns mesos entre la Creu Roja i Serveis Funeraris de Barcelona – Mémora. En certa manera, s’ha tornat un espai de vida.

Més de 1.400 immigrants nouvinguts a la ciutat han sigut atesos a l’edifici del Poblenou, jubilat de les funcions que va exercir durant dècades a l’abril, quan la funerària es va traslladar a la seva nova seu, a la cantonada. L’acord firmat a començaments d’any estipulava que l’empresa posava a disposició de Creu Roja les seves instal·lacions i els recursos humans per a situacions d’emergència, qualsevol situació d’emergència, per exemple, una de tipus migratori, com l’actual. "I un dia, a començaments de juny, va trucar algú de la Creu Roja i va preguntar: ‘¿Teniu algun espai on puguem muntar això?’ Van venir a veure'l i els va semblar ideal", explica Juan Jesús Domingo, president de Serveis Funeraris de Barcelona i conseller delegat de Mémora. Algun dia el vell edifici serà enderrocat, però de moment les circumstàncies li han ofert una segona vida.

Psicòlegs per al dol

La gran majoria dels immigrants arriben amb autobús des del sud d’Espanya. La gran majoria són subsaharians que venen a la recerca del familiar que ja està instal·lat a Catalunya, i la gran majoria tenen ordres d’expulsió pendents d’executar. "Quan arriben aquí, el primer que es fa és una tria –explica un portaveu de Creu Roja–: hi ha immigrants que al pujar a l’autobús a Andalusia declaren que són majors d’edat, però a l’arribar aquí expliquen que són menors, i llavors passen a tenir una protecció especial. Dones, persones vulnerables... Aquí es queden unes hores. Se’ls fa una revisió mèdica, si és necessari reben assistència, es dutxen, es canvien de roba, s’hidraten, mengen... Els donem un telèfon perquè truquin a aquest familiar, s’ajeuen, descansen i després se’n van".

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Uns 40 dels 300 treballadors de la funerària s’han ofert voluntaris per ajudar en el nou centre d’acolliment. La tasca dels psicòlegs és capital. "La gestió del dol és perfectament aplicable a la situació d’un immigrant en el context en què estan els que acull la Creu Roja –explica el Domingo–. Estan desorientats, confusos, desubicats, són persones que al marxar dels seus països han perdut els seus éssers estimats". A la seva manera, passen per un dol que els psicòlegs de la funerària intenten mitigar. En general, la seva situació és delicada i Creu Roja els protegeix al màxim la intimitat. Per descomptat no es permet l’entrada de premsa, però, a més, ningú que passi per allà trobaria a penes pistes per tenir sospites del que passa a l’interior. Pot ser que algun veí ni se n’hagi assabentat. Potser l’únic que crida a la pregunta és el símbol de l’oenagé a les portes del garatge per on abans entraven els cotxes funeraris. Ara, el pàrquing acull unes quantes ambulàncies.

No s’han d’imaginar els immigrants descansant o rebent atenció mèdica a les antigues sales de vetlla, o a les capelles on tenien lloc les misses fúnebres. El centre d’acolliment funciona a la part que estava vetada al públic. "El 'backstage', per dir-ho així", diu el Domingo. Per exemple, el lloc on es preparava els morts, o els vestidors i les dutxes fins fa poc al servei dels treballadors. "En certa manera, és un lloc que sempre ha estat vinculat a la mort i ara està vinculat a la vida". Serveis Funeraris – Mémora ha fet algunes obres per adequar l’espai al nou ús, i fa unes setmanes va començar l’arribada d’immigrants. Ha de ser un altre episodi de la seva sorpresa de nouvinguts saber que allà on reben tanta humanitat fins fa res es maquillava els morts.