Greenpeace denuncia que la urbanització de la costa s'ha duplicat en 30 anys

El panorama és desesperançador però ells són aquí batallant contra la destrucció del planeta. Greenpeace ha denunciat avui els estralls que està causant el maó al litoral espanyol, en especial al Mediterrani i a l’Atlàntic sud. “El 80% dels recursos ambientals de la costa estan degradats després de 30 anys d’urbanització massiva", conclou l’estudi 'A toda costa 2018’, elaborat per l’organització i l’Observatori de la Sostenibilitat, presentat aquest dimarts a les entranyes del 'MY Esperanza', un dels seus tres barcos, ancorat fins dijous al Maremàgnum barceloní.

L’informe constata que la superfície de costa urbanitzada s’ha duplicat durant les tres dècades de vigència de la llei de costes (aprovada el 1988), passant de 240.000 a 530.000 hectàrees, la qual cosa suposa un 13% del territori costaner davant el 2% de l’interior. 

Catalunya lidera el rànquing del maó amb el 26,4% de les seves costes urbanitzades -s’eleva fins al 41% a la província de Barcelona-, seguida per la Comunitat Valenciana (23%) i Andalusia (15,4%). El 36,5% de les platges espanyoles "no mereix el qualificatiu de natural", aporta Raúl Estévez, biòleg de l’Observatori de la Sostenibilitat. 

Recursos naturals arrasats

La investigació dels activistes ha avaluat per primera vegada la pèrdua de béns i serveis ambientals dels 10 primers quilòmetres de la franja litoral, més enllà dels 100 metres de la línia de platja protegits. "La barbàrie del formigó està arrasant amb tot, també amb els recursos naturals que proporciona el litoral, necessaris per a un desenvolupament sostenible. La llei de costes no ha sigut suficient", ha alertat Pilar Marcos, responsable de Biodiversitat de Greenpeace. 

Com a advertència, l’experta recorre a la dita atribuïda a un cap indi: "Quan hagis tallat l’últim arbre, contaminat l’últim riu i pescat l’últim peix, t’adonaràs que els diners no es poden menjar”. Reflexió que no ha arrelat en els polítics. Marcos recorda els estralls que va fer la llei del sòl aprovada per Aznar el 1998. Tot el sòl es va declarar urbanitzable, tret que estigués prohibit, la qual cosa va atorgar gran potestat als municipis per portar les grues a la costa, cosa que va disparar "centenars de casos de corrupció". En els últims Pressupostos Generals de l’Estat, lamenta, tan sols el 7% destinat a la costa és per a la seva preservació.

Canvi climàtic

Els ecosistemes costaners proporcionen béns i serveis ambientals clau per al desenvolupament econòmic i social; seguretat alimentària, R+D o turisme, entre d’altres. "També són la taula de salvació per adaptar-nos als impactes del canvi climàtic: generen pluges per frenar l’avenç de les sequeres, esmorteeixen les inundacions i controlen l’erosió del sòl", explica Paloma Nuche, responsable de la campanya de Costes de Greenpeace.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sota la dictadura del ciment, la pèrdua més alarmant ha sigut la de cultius i pastius (13%), principals generadors d’aliments. També han disminuït la vegetació de la ribera dels rius i altres cursos d’aigua (10,6%); les salines; la capacitat de generació de pluges per la pèrdua de boscos i aiguamolls, i el gaudi de les activitats en la naturalesa.

Són les conseqüències, com saben bé els veïns de la Pineda de Castelldefels, d’un paisatge de ciment que continua cotitzant a l’alça. El maó va créixer un 6% interanual el primer trimestre del 2018, xifra que, segons Greenpeace, no es va assolir ni en els moments més àlgids de la bombolla immobiliària.