La Zona Hermètica de Sabadell és història

El final ha arribat i molts no aconsegueixen entendre per què. Park Paladium, la mítica discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell i un dels grans artífexs del funcionament d’aquesta zona de lleure del Vallès Occidental, diu adeu aquest dissabte després de 25 anys d’activitat ininterrompuda. Una ordre judicial posa fi al seu recorregut i a un capítol de la història de la capital comarcal.

La Zona Hermètica es va crear a començaments dels anys 90, quan el llavors alcalde, Antoni Farrés, va idear un espai apartat del nucli urbà de la ciutat on els joves sabadellencs poguessin disfrutar d’una àmplia proposta centrada en el lleure nocturn. Batejada així per la seva proximitat amb l’empresa Unitat Hermètica, va concentrar un elevat grup d’empreses vinculades amb el sector, totes elles amb arrel sabadellenca.

“Al principi, la intenció dels empresaris que van obrir locals era molt bona. D’acord amb l’ajuntament, volien crear un espai on tots els grups de persones tinguessin cabuda”, explica Jordi Torrejón, que va regentar diverses discoteques de la zona, entre elles la clàssica A-18. “Totes elles eren serioses, i cada un marcava les seves pautes. Per exemple, a Park Paladium anaven els clients amb més poder adquisitiu, com a Nyap Buf; a l’A-18 hi venia gent de tot tipus, però tenien en comú que no hi havia enrenous”, relata Torrejón.

Va traspassar fronteres

A poc a poc, el nom de la Zona Hermètica va començar a ressonar amb força més enllà de Sabadell. L’emplaçament que s’havia creat per donar resposta a les necessitats dels joves sabadellencs es va convertir en un pol d’atracció de ciutats veïnes com Terrassa, Sant Cugat del Vallès, i va arribar a rebre visitants de Granollers i fins i tot de Barcelona. De totes les comarques veïnes.

“La gent venia perquè s’oferia un producte diferent, tenies un espai amb tipus de música molt diferent, i en aquell moment encara hi havia molta cultura musical, la qual cosa venia vinculat amb una certa manera de pensar o de vestir; hi havia un ambient molt maco”, explica Marta Salmons, que va ser cambrera a les sales Nexus i Risk durant els anys 90. L’espai incipient de discoteques es retroalimentava de locals en altres zones de la ciutat, com la sales Piú i Concor, dos tòtems de la nit sabadellenca.

Ruta amb autocar

Així, l’estació de Renfe de Sabadell Sud va començar a ser punt obligat del pelegrinatge de molts barcelonins i veïns d’altres localitats, convertint el camí des de la parada fins a la zona de discoteques en un riu constant de gent des de primera hora de la tarda, quan obrien els primers locals. Algunes discoteques comptaven fins i tot amb un autocar propi que recollia gratuïtament als xavals en punts com Cerdanyola o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on residia bona part de la seva clientela a la Vila Universitària, i els portava a Sabadell i els tornava després a casa.

Molts joves accedien en horari de tarda a les discoteques on no se’ls podia servir alcohol i on només s’accedia amb un DNI que certifiqués que tenien més de 16 anys. Però feta la llei, feta la trampa, i eren molts els xavals que amb 14 anys es presentaven davant dels porters amb documents fotocopiats i amb les dates alterades per poder accedir a aquest espai prohibit. Alguns (bastants) fins i tot ho aconseguien.

I l’èxit va anar en augment. A primera hora de la nit, les discoteques tancaven portes, s’arreglava l’interior i es reobria, llavors ja només per a majors d’edat, on tenien accés a tota la barra sense cap altra limitació que el preu dels combinats. “Quan tancàvem la discoteca, a les onze de la nit, ens posàvem a netejar, i a la mitjanit sortia per sopar alguna cosa: els carrers eren plens, baixaven multituds de persones per tot arreu, hi havia un col·lapse de trànsit enorme”, explica Torrejón.

Controls policials

Tanta era l’afluència, que entrar un dissabte a la nit a Sabadell per la sortida centre de la C-58, llavors A-18, era tota una odissea, ja no només per la quantitat de vehicles que s’embussaven a l’entrada de la ciutat, sinó també pels controls policials i d’alcoholèmia que es practicaven als conductors. Malgrat comptar amb més de 40 establiments oberts a ple rendiment, les cues en els accessos eren habituals als principals locals de l’àrea.

“Recordo les grans festes que celebràvem, sobretot els aniversaris de la discoteca, venia molta gent de tot arreu, la sala estava plena, i comptàvem amb personatges rellevants del moment, com els actors del programa ‘Força Barça’, d’Alfonso Arús, que imitaven futbolistes del Barcelona, o Javier Cárdenas”, recorda Joan Cosp, propietari de Park Paladium. “També acollíem concerts de primer nivell: aquí han actuat grups com Sau, Sopa de Cabra o Milk Inc.”, afegeix Cosp.

Però a més afluència de persones, més risc. La gran atracció que suposava el conjunt de discoteques va portar als carrers de la Zona Hermètica unes 12.000 persones cada nit, la qual cosa convertia l’espai en un autèntic formiguer. “Amb tanta gent era normal que acabés passant alguna cosa, alguna baralla, però és l’habitual quan concentres un volum tan gran de persones en un espai, per molt ampli que aquest sigui”, apunta Torrejón.

El principi del final: les queixes veïnals

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Els veïns de les vivendes més pròximes, albarri de Gràcia, van començar a alçar la veu. Es queixaven delssorolls, les baralles de carrer, els danys provocats en vehicles aparcats, mobiliari urbà i algun pixat en algun portal. Ajuntament i operadors van acordar crear espais d’aparcament allunyats de les cases, així com instal·lar barreres per evitar el pas de vehicles als carrers residencials, evitant així que es convertís en zona de pas i estada. “Paladium va invertir més de 10 milions de pessetes en aquelles millores l’any 2000”, recorda Cosp.

Tot i així, les veus discordants van acabar arribant al ple municipal, que va decidir posar fi a l’activitat del lleure nocturn a la Zona Hermètica el 2016. Des d’aleshores, el tancament per ordre judicial de locals ha arribat amb comptagotes, fins dilluns passat, quan li va tocar rebre el paper a la mítica Park Paladium. Amb el seu tancament, només quedaran obertes dues petites discoteques que també tenen altres usos i un pub, deixant per a la història el que un dia va ser la zona de lleure nocturn de més impacte de Catalunya.