El Suprem condemna l'Estat a indemnitzar una dona per l'assassinat de la seva filla

El Tribunal Suprem ha condemnat l’Estat a indemnitzar amb 600.000 euros per danys morals una dona,l’exparella de la qual va assassinar la filla comuna durant una de les visites no vigilades que va establir un jutjat de Madrid després de la seva separació, després de denunciar-lo 47 vegades per maltractaments. L’alt tribunal, a més, estableix un important precedent: les resolucions del Comitè contra la Discriminació contra la Dona de l’ONU (CEDAW), que van donar la raó a la dona, poden ser aplicables a Espanya per la via de la reclamació per un anormal funcionament de la justícia, com passa en aquest cas.

El que fa la sentència és obligar l’Administració a complir el dictamen de la CEDAW, de 16 de juliol del 2014, que va obligar l’Estat que atorgués una reparació adequada i una indemnització integral i proporcional a la gravetat de la conculcació dels seus drets per no haver complert el deure de diligència en relació amb els fets que van portar a l’assassinat de la menor. Malgrat els intents de la dona no ho va aconseguir mai, fins que ara l’alt tribunal entén que es pot articular el sistema de reparació per l’anormal funcionament de la justícia.

La Sala considera que l’Administració va vulnerar drets fonamentals de la dona –a la igualtat i a no ser discriminada per raó de sexe, a la integritat física i moral i a la tutela judicial efectiva– per no assumir la demanda de reclamació de responsabilitat patrimonial presentada per demanar el compliment del dictamen de l’ONU. 

Notícies relacionades

"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"

L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts

Es produeix la circumstància que després de l’assassinat de la seva filla el 24 d’abril del 2003, la mare va presentar ja davant del Ministeri de Justícia sense èxit una reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat per funcionament anormal de la de l’Administració de Justícia. Entenia que la seva mort es podria haver evitat si s’hagués mantingut el règim de visites amb vigilància inicialment establert per regular la separació matrimonial. 

Esgotades les instàncies nacionals, la recurrent va acudir al Comitè de Nacions Unides, que va concloure que l’Estat va fallar en la seva obligació d’exercir la deguda diligència. Amb aquest pronunciament a la mà, la dona va presentar el 6 de febrer del 2015 al Ministeri de Justícia una segona reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat. Davant del silenci de l’Administració a aquesta nova petició, va tornar a repetir el periple judicial fins a arribar al Suprem, en què reclamava 1,2 milions d’euros per vulneració de drets fonamentals. La Sala li ha concedit 600.000 euros i condemna l’Administració a pagar 10.000 euros per les costes de la instància a causa de l’especial vulneració de drets.