Stop Mare Mortum reclama a Sánchez que compleixi la seva paraula de vies segures per a la immigració

A finals del 2015, després de la mort de 900 persones en un naufragi a 190 quilòmetres de la costa italiana de Lampedusa, un grup de ciutadans es va unir a Barcelona per crear la plataforma Stop Mare Mortum, el nom de la qual no necessitava ni necessita gaires explicacions. Tres anys després, després de molta pedagogia, però també de vigilar  l’acció del Govern, no només han aconseguit una sentència pionera que condemna Espanya perl’incompliment dels seus compromisos d’acollida de refugiats. També han treballat sobre el terreny, amb l’Ajuntament de Barcelona, i han assessorat 319 persones i n’han aconseguit la reubicació de 116 en diferents països de la Unió Europea. 

Ara, amb el canvi de color a la Moncloa, aquesta organització veu una finestra d’oportunitat. Peòo sense gaire optimisme. "El president Pedro Sánchez no està parlant de vies legals i segures per als sol·licitants d’asil, com sí que feia quan estava en l’oposició", ha assenyalat aquest divendres Toni Borrell, un dels portaveus de l’oenagé. El punt de partida, no obstant, sí que convida a un cert optimisme, ja que segons assenyala aquest expert, Espanya només ha acollit el 13% dels 19.449 sol·licitants de refugi als qualsl’Executiu de Mariano Rajoy es va comprometre davant delConsell Europeu. El termini per complir aquesta promesa va vèncer el setembre del 2017, després de dos anys de marge. L’acord es va assolir el setembre del 2015, poques setmanes després de la foto de l’Aylan, el nen que va aparèixer mort a la costa turca, a la platja turística de Bodrum, i que va sacsejar tot Europa.

La recent sentència del Suprem, feta pública la setmana passada, va ser una sonada victòria per a Stop Mare Mortum i per a la lluita social en favor de l’acollida. Aquesta organització va ser qui va interposar el recurs contra la desestimació per silenci administratiu de la seva sol·licitud al Govern d’Espanya l’any passat per intentar que els asilats previstos arribessin al nostre país. L’entitat ha avançat aquest divendres que dona un termini de dos mesos a l’Executiu perquè reaccioni abans de sol·licitar altres mesures, coml’execució judicial de la sentència, cosa que no deixaria en gaire bon lloc el Gabinet de Sánchez.

Projecte a Grècia

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La sessió de treball celebrada aquest divendres al consistori ha servit també per repassar els resultats d’un projecte dut a terme per Stop Mare Mortum, amb recolzament econòmic de l’ajuntament, que ha permès assessorar 319 persones (64 unitats familiars), tant a Grècia com a l’Estat espanyol. La feina es va realitzar durant 11 mesos, entre el desembre del 2016 i el novembre del 2017. Al marge de la tasca de recolzament a aquests sol·licitants de protecció internacional, l’entitat va poder certificar la "indefensió legal i de drets humans" que pateixen aquestes persones. Aquest projecte va permetre resituar 116 homes i dones. Tot això, malgrat l’"opacitat, les traves burocràtiques, la falta de seguiment en l’execució de les acollides i la desinformació total de què eren objecte els afectats". 

Jaume Asens, tinent d’alcalde de Drets de la Ciutadania, ha censurat que el PP actués en matèria d’acollida "al marge de la llei, tal com demostra la recent sentència", i ha lamentat que les entitats socials "estiguin realitzant les tasques que corresponen a l’Administració". En aquest sentit, el regidor de Barcelona en Comú ha tornat a sol·licitar que els ajuntaments puguin encarregar-se directament de l’acollida de sol·licitants d’asil, cosa que implicaria tenir accés als fons europeus que ara administra en exclusiva el Govern.