Joaquín Tornos: «L'Administració ha de regular el servei de l'aigua»

El llibre ‘El suministro de agua en España, Francia e Italia’, coordinat pel catedràtic de Dret Administratiu de la UB Joaquín Tornos, juntament amb J. Perdigó, J. Némery i F. Fracchia, explica l’evolució d’aquest servei públic i planteja quins haurien de ser els criteris per decidir la seva forma de gestió.

¿Quins són els motius que una administració pública esculli la gestió privada de l’aigua?

Els criteris sempre han de ser objectius, racionals i casuístics, és a dir, tenint en compte l’eficàcia, l’abast territorial i els recursos de la mateixa Administració. L’empresa privada té experiència reconeguda i unes economies d’escala importants per prestar aquest servei. També compta amb un personal competent i de més fàcil gestió que el funcionariat perquè la seva retribució pot basar-se en criteris de rendibilitat, per exemple.

¿Però quins són els avantatges?

L’administració pública pot dedicar-se a la seva funció pròpia. És a dir, les administracions són les titulars del servei, les responsables de la seva correcta funció. Elles el poden regular, establir les condicions, planificar com s’ha de prestar el servei i controlar la seva prestació. En canvi, poden alliberar-se del treball de fer la prestació en una empresa privada,

Amb la prestació privada també es corre el risc que s’oblidi que el que s’està deixant és un dret.

Pot passar que l’empresa privada provi únicament de maximitzar el seu benefici oblidant que està prestant un servei públic. Per això és fonamental aconseguir una bona col·laboració entre totes dues; que l’Administració no oblidi que ha de controlar l’empresa perquè actuï segons el contracte; i que el servei sigui òptim: que es presti amb eficàcia, amb continuïtat, a un preu assequible i que es reconeguin els col·lectius més vulnerables.

En els últims anys la remunicipalització s’ha tornat una tendència.

La remunicipalització significa que l’administració recupera la prestació d’un servei que s’estava desenvolupant de forma indirecta. Però anomenar-lo així és confús perquè sembla com si el servei mai hagués sigut públic. El subministrament d’aigua és un servei públic, no hi ha res a remunicipalitzar. Nosaltres utilitzem el terme reinternalitzar: tornar a portar a l’intern del municipi la forma de prestació, no la titularitat del servei, que ja era públic. També estudiem diferents municipis on s’ha dut a terme una reinternalització i en tots ha suposat un increment molt notable de les tarifes.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

¿Creu que això respon a motius de mala gestió de la privada o a motius ideològics?

Crec que s’ajunten les dues raons. Hi ha un component polític per l’arribada de partits d’esquerra més radical que se'l prenen com un senyal identitari. Però també crec que en alguns casos hi ha hagut una falta de control per part de l’Administració que ha fet que les privades se sentissin propietàries del subministrament i s’oblidessin d’aquesta idea de servei públic. Alguns consistoris van fer concessions molt llargues en el temps i es van desentendre del problema. Llavors potser el servei no es prestava amb totes les garanties o no s’hi feien les inversions necessàries i, a l’acabar el contracte, l’ajuntament es trobava que la privada deixava el servei fet pols. Igualment es podria no haver tractat prou bé els usuaris vulnerables. Això ha fomentat dures crítiques a la gestió indirecta però per això cal recuperar tota la funció de control pròpia de l’administració.