Anar al contingut

PROVES HISTÒRIQUES

Almenys la meitat de les taques del Sant Sudari van ser fetes amb pinzell

Un dels experts, Garlachelli, es va prestar com a voluntari per fer algunes proves en les quals es va utilitzar tant sang real com sintètica

Almenys la meitat de les taques del Sant Sudari van ser fetes amb pinzell

Un nou estudi sobre el Sant Sudaride Torí apunta que certes taques de sang no serien compatibles amb la posició d’un cos, ni en la creu ni en un sepulcre, tot i que alguns experts posen en dubte els seus resultats.

L’estudi que publica aquesta setmana el Journal of Forensic Science està firmat per l’antropòleg forense de la Universitat britànica John Moores de Liverpool Matteo Borrini i el químic de la universitat italiana de Pavia Luigi Garlachelli.

Els experts van fer proves de tècniques forenses per establir si les taques de sang en la Síndone conservada a la catedral de Torí (nord d’Itàlia) corresponen a les que deixaria un cos embolcallat després d’haver sigut crucificat.

Sang real i sintètica

Un dels experts, Garlachelli, es va prestar com a voluntari per fer algunes proves en les quals es va utilitzar tant sang real com sintètica que es deixava córrer a través d’un catèter.

L’estudi es va centrar en la posició que haurien de tenir el tronc, els braços i els canells per deixar taques similars a les que estan impreses en el sudari i va concloure que algunes del pit són consistents amb "un subjecte de peu amb els braços en un angle d’uns 45 graus".

Els experts mostren, no obstant, els seus dubtes sobre les traces deixades en la tela pels canells que no es corresponen amb cap posició del cos ni en la creu ni el sepulcre, asseguren.

El mateix succeiria amb les marques deixades a l’altura de la cintura a la regió lumbar, que procedirien de sang sortida de la ferida del costat després de la mort i amb el cos ja en posició ajaguda, que per als autors són "irreals".

En aquest cas, els investigadors van fer proves amb un maniquí i van explicar, citats pel diari italià ‘La Stampa’, que el resultat va ser que la sang no hauria arribat a la zona dels ronyons, sinó que s’hauria acumulat a la regió escapular.

L’estudi, no obstant, ha suscitat els dubtes d’alguns experts en el Sant Sudari, segons publica avui ‘Vatican Insider’, suplement d’informació religiosa de ‘La Stampa’, que va consultar al subdirector del Centre internacional de Sindologia, el físic Paolo di Lazzaro.

Diverses controvèrsies

Entre els problemes que assenyala és la presència d’anticoagulants a la sang feta servir per a l’estudi, fet que "no té res a veure amb la situació de l’home crucificat en la Síndone (...), que va ser torturat i estava deshidratat" per la qual cosa la seva sang havia de ser més viscosa del normal.

Una altra variable –va dir– que no es va tenir en compte va ser l’estat de la pell de l’home embolcallat en el sudari, ja que l’estudi es va fer amb la pell íntegra i neta d’una persona i amb un maniquí.

La sindòloga Emanuela Marinelli, citada per ‘Vatican News’, va considerar que l’estudi "no té res de científic" i li falta rigor per les tècniques fetes servir, com en l’ús d’un maniquí.

La relíquia de la Síndone ha despertat controvèrsies al llarg dels anys, ja que mentre per a alguns realment va embolcallar el cos de Jesús, un examen de l’any 1988 amb carboni 14 va apuntar que la tela es podria haver creat a l’Edat Mitjana.