TROBALLA RELLEVANT

Una investigadora espanyola troba les restes de pa més antigues

Les restes tenen 14.000 anys i desmostren que l'home feia pa abans fins i tot de descobrir l'agricultura

zentauroepp44355285 a stone structure at an archeological site containing a fire180717083646

zentauroepp44355285 a stone structure at an archeological site containing a fire180717083646 / HANDOUT

3
Es llegeix en minuts
Carlos López / Efe / San Sebastián

Fa uns 14.000 anys, grups de caçadors i recol·lectors del nord-est de Jordània van elaborarels primers pans de la humanitat4.000 anys abans que la invenció de l’agricultura i l’explotació dels animals domèstics fessin possible el cultiu dels cereals amb finalitats alimentàries.

Si fins ara els orígens d’un aliment bàsic tan simbòlic i emblemàtic com el pa han estat associats a l’aparició dels primers cultius, una investigació sobre 24 restes de menjar carbonitzat recuperades al jaciment de Shubayqa 1 (Jordània), liderada per l’arqueobotànica basca Amaia Arranz Otaegui, de la Universitat de Copenhaguen, ha començat a desmuntar aquesta idea.

Un descobriment, publicat avui per la prestigiosa revista científica nord-americana ‘Proceedings of the National Academic Science’ (PNAS), del qual també han pres part experts de la University College of London (UCL) i de la Universitat de Cambridge.

Amaia Arranz Otaegui, investigadora postdoctoral que va cursar els seus estudis a la Universitat del País Basc (UPV-EHU), relata ara, en declaracions a Efe, com va ser el moment en què va prendre consciència que, entre les restes de menjar cremat recuperades en les excavacions de Shubayqa 1, hi havia vestigis dels primers pans elaborats per l’ésser humà.

Arqueobotànica

"Fins fa poc temps –explica l’experta–, l’arqueobotànica s’havia centrat en l’anàlisi de llavors i carbons, i s’havia ignorat que en els jaciments hi ha un altre tipus d’evidències que han de ser estudiades, com les restes de menjar", que "aporten la informació més directa per conèixer la dieta dels nostres avantpassats".

Arranz admet que aquestes troballes "no són fàcils de reconèixer" en les excavacions, perquè "són literalment amorfes, lletges" i, "a ulls d’algú que no sigui especialista", es poden confondre amb restes de fems, tubercles o fusta carbonitzada en molt mal estat".

"Quan estava a Jordània, em vaig adonar que tenia materials que no podia classificar com a llavors, tubercles, fusta o fems i per això els anomenava ‘restes de plantes processades’", indica la investigadora, que confessa que realment no va començar a sospitar de la importància del que tenia entre les mans fins que va decidir visitar la seva col·lega de l’UCL i coautora de la investigació, Lara González Carretero.

"Al veure les mostres sobre una taula –descriu–, la Lara em va dir que s’assemblaven molt a altres restes de pa que ella havia investigat en el jaciment neolític de Catalhüyük (Turquia)".

"Gairebé caiem a terra"

"Gairebé caiem totes dues al terra –recorda– quan ens vam adonar que teníem davant dels nostres nassos les restes de pa més antigues que es coneixen i que són almenys 4.000 anys anteriors a les que ella havia estudiat per fer la seva tesi doctoral, que, precisament, es titula 'Els orígens del pa'".

Ara, la investigació interdisciplinària desenvolupada sobre aquestes restes alimentàries constitueixen "l’evidència empírica més primerenca" coneguda fins al moment de "la preparació de productes semblants al pa per part de caçadors-recol·lectors pertanyents a la cultura natufiana (Orient Mitjà).

Per a això, van fer servir algunes de les espècies considerades posteriorment com els "cultius fundadors" de l’agricultura, com blat espelta silvestre (Triticum boeoticum), així com tubercles de la família de la xufla i el papir (ciperàcies).

Notícies relacionades

“Les restes suggereixen que segurament van produir pa pla, del tipus conegut com a pa de pita", assenyala la investigadora basca, que, no obstant, aclareix que, tot i que en l’actualitat aquest producte "constitueix un aliment bàsic", probablement en la cultura natufiana no era "consumit regularment" i no es va generalitzar fins a la domesticació dels cereals i l’aparició de l’agricultura.

Arranz recorda que abans del seu descobriment altres autors ja van plantejar la possibilitat que alguns aliments com el pa i la cervesa sorgissin abans que l’agricultura i que el seu consum i producció van poder accelerar el procés de domesticació. "Però ¿què va ser abans: l’ou o la gallina?" Segons el parer de la investigadora basca, les dades aportades ara pel seu descobriment plantegen que el pa va arribar abans que l’agricultura.

Temes:

Història