El carrer de la por de Sant Cugat del Vallès

Núria G. i el seu marit dormen amb un pal al costat del llit. Ella amaga cada nit el telèfon mòbil al lavabo. I el fill de la parella, de 8 anys, també oculta la seva tauleta abans d’anar-se’n a dormir. Tots han après a protegir les seves pertinences a cop de pals. Casa seva, al flamant passeig dels Pollancres de La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, ha sigut robada tres vegades en dos anys. I els lladres ho van intentar una quarta sense aconseguir-ho. En un dels robatoris, els lladres van accedir al pis superior de la torre i van entrar al dormitori on descansaven els avis i es van portar una bossa i uns pantalons, amb carteres, moneder, i joies.

“Ha arribat un punt que ja no sé si riure o plorar. De vegades penso a posar cartells perquè els lladres sàpiguen que no queda res més perquè s’emportin. Quan surto al jardí tanco la porta amb clau, que m’emporto amb mi tot i que hagi de tornar a entrar de seguida”, explica Nuria G. que està en dos grups de Whatsapp de veïns que s’avisen davant de qualsevol sospita.

Per les vies de Ferrocarrils

Al mateix passeig dels Pollancres, on s’alineen cases grans i boniques, gairebé tots els veïns han patit com a mínim un robatori. A pocs metres de Núria G. viu Elena T. Fa sis anys que hi viu i li han entrat tres vegades. L’última el passat 1 de juny. Els lladres anaven tan preparats que van inhibir el senyal wifi, la qual cosa va impedir que la central d’alarmes rebés les imatges. “Sempre que ens han avisat hem arribat nosaltres a casa abans que la policia. I a sobre ara fins i tot la meva companyia d’assegurances sospita que simulo els robatoris», afirma.

A casa aquestes dues veïnes, com a la majoria de propietaris robats del passeig de Pollancres, han entrat per les vies del tren de Ferrocarrils. Unes dèbils tanques, trencades i majoritàriament no reparades, permeten als lladres accedir amb facilitat a la part posterior de les cases sense que els veïns ni la policia puguin veure’ls des del carrer. “Fa sis anys que demano que arreglin la tanca i no ho fan”, denuncia Elena T.

Les cases d’aquestes dues dones formen part de les 13 que han sigut robades al passeig dels Pollancres, més de la meitat del total, el que el converteix en un punt negre reconegut pels Mossos. Els veïns s’han afegit als d’altres barris perifèrics de Sant Cugat per protestar per la inseguretat en la qual viuen.

Un dels promotors de les mobilitzacions, i segurament dels més afectats, és Alfredo C. que el 14 de febreo del 2017 va patir l’assalt de casa seva amb ell i la seva dona dins, un tipus de robatori amb violència poc habitual, segons la policia. Tres encaputxats el van colpejar i els van emmordassar, a ell i la seva dona, perquè confessessin on tenien els seus béns. La parella va acabar a l’hospital. Ella encara avui té por i no s’atreveix a sortir sola al jardí.

“No pot ser que hàgim de viure amb por. Nosaltres demanem que s’ampliï la plantilla de la Policia Local i els Mossos a Sant Cugat, que s’instal·lin càmeres de vigilància i que se celebri un ple municipal específic sobre seguretat”, diu Alfredo C.

Reunió amb l’alcaldessa

Notícies relacionades

Detinguts dos lladres experts en el 'mètode de la radiografia'

Els robatoris en vivendes augmenten el 20% a Catalunya amb la recuperació econòmica

Per aquesta raó, dijous es va reunir juntament amb una desena de veïns d’altres barris perifèrics de Sant Cugat amb l’alcaldessa Carmela Fortuny (PDECat); la regidora de Seguretat, Cristina Paraira, i els caps de la Policia Local, Josep Maria Escarré,  i Mossos d’Esquadra, Manel Rodríguez.

“No ens han concedit res i dilluns (demà) ho tornarem a plantejar en el ple. No pararem fins que ens facin cas”, clama aquest veí i víctima que viu al carrer de Prèssec, al costat de Pollancres. “Que consti que no volem que sembli que aquest és un problema només d’aquesta zona, sinó de tots els barris. A Can Trabal i Montmany, per exemple, els veïns han contractar vigilància privada”, denuncia.