Anar al contingut

PEDERÀSTIA EN UNA ESCOLA DE MADRID

Una víctima del Valdeluz, després de la condemna al professor: "Noies, ens han cregut"

Vanesa Lozano

Una víctima del Valdeluz, després de la condemna al professor: "Noies, ens han cregut"

A la presó. La Justícia va ordenar aquest dijous l’ingrés immediat a la presó del professor condemnat per 12 delictes d’abusos sexuals en el 'cas Valdeluz'. Amb una sentència de 49 anys a les espatlles, una de les seves víctimes s’atreveix a explicar com se sent a EL PERIÓDICO. "Per sort, la sala 23 de l’audiència provincial [sic] ha hagut de valorar tot això per establir que aquest senyor ha de passar 49 anys i escaig a la presó, que no en seran més de 15, però són 15 anys allunyat de menors, de noies, de nenes. Perquè aquest SÍ que era el meu objectiu, aconseguir que no pogués fer mal a ningú més o almenys posar-l’hi molt difícil", narra.

En una carta en què no vol ser identificada, aquesta noia afirma que està "contenta" però no completament satisfeta, perquè no hi ha "prou càstig" tenint en compte els fets. No obstant, "socialment, juntament amb altres escàndols, hem aconseguit que des del 28 de juliol del 2015 per llei demanin el certificat de delictes de naturalesa sexual per poder treballar amb menors. [...] Sentiu-vos orgulloses. Ho hem aconseguit i hem posat un granet enorme a la societat perquè no els passi això a més nens ni nenes", explica. "Noies, ens han cregut", proclama.

La víctima fa especial èmfasi en aquest aspecte, i fins i tot carrega contra el col·legi Valdeluz: "Que reconeguin que es van equivocar, a mi en baixet que m’ho diguin. Prometo que no diré res. En lloc d’això, si em creuo amb alguna persona que pertanyi al cercle de l’escola noto com em disparen dards dels ulls, xiuxiuegen d’esquena meva, i m’assenyalen; sí, m’assenyalen pel carrer, literalment. Una vegada més, per sort, hi ha dues pàgines de la sentència, que jo crec que emmarcaré a casa meva, on els diuen ‘la vau cagar’. La vau cagar, havíeu d’haver fet alguna cosa, hi havia informes, eren coherents", assenyala.

"Venjança no, justícia"

Aquesta víctima rememora com han sigut els anys des que va fer el seu pas endavant. "¿Com haurien afrontat vostès el fet que la seva filla de 16 anys digués enmig del sopar de la Nit de Nadal, d’on s’ha aixecat com una energúmena perquè no sap ni com mirar-se al mirall sense fer-se fàstic, que el professor de piano no només toca les tecles?", qüestiona.

Des d’aleshores, aquest periple l’ha portat entre comissaries, burofaxs i el "judici que no arribava", un temps que ha viscut amb dificultat. "Que ens ajuntem com a venjança, que estàvem confabulades, que volíem diners, que havíem muntat tot això per cridar l’atenció i se’ns havia escapat de les mans, que si odiem els uns o els altres, en el meu cas he sentit i llegit opinions sobre com els meus pares havien portat la meva adolescència, que si es mereixien el que havia passat, que com m’havien pogut deixar a l’escola, que quins mals pares per no mirar a les seves filles. Disculpin, però a tot això dic categòricament que NO".  

"No vull venjança, vull JUSTÍCIA", clama la víctima, abans de recalcar que "aquest senyor era un abusador, un encantador de serps que tenia enlluernat tothom i a nosaltres ens feia la vida cada vegada més difícil". Fa anys va començar "la nostra condemna, la seva comença ara".