Anar al contingut

TEMÀTICA DE MODA

El futur dels robots, al Cosmocaixa

El Cosmocaixa estrena una exposició sobre la intel·ligència artificial

Al novembre un congrés reuneix els experts mundials més grans

Carmen Jané

¿Serem capaços els humans de construir una intel·ligència artificial que ens superi? ¿I si es fa, valdrà la pena? És el debat que mantenen els científics i planteja la gran exposició del Cosmocaixa de Barcelona aquest estiu. ‘Robots, els humans i les màquines’, que es podrà veure des d’aquest divendres fins al pròxim 19 de gener, vol recuperar el debat sobre les conseqüències de l’avenç de les màquines en el món actual. Un debat que es completarà aquest any, en l’àmbit acadèmic, amb el congrés Artificial Intelligence International Congress que se celebrarà el pròxim novembre a Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra.

L’exposició del Cosmocaixa, que va debutar a Granada, introdueix un públic no especialitzat en com s’ha arribat a la construcció robòtica i a la intel·ligència artificial. A vegades, des de visionaris massa avançats al seu temps com Heró d’Alexandria (segle I aC), que va crear la primera màquina de vapor, l’Eolípila, o pels primers models computadors de Charles Babbage i Ada Lovelace, a l’inici del segle XIX, que donen origen a la informàtica moderna. I en d’altres, creant autòmats, homes i dones de ferro capaços de fer tasques concretes, tot i que no gaire pràctiques. Gòlems (un home de fang creat per un rabí perquè treballés per ell dissabte) o esclaus a partir de les màquines, tal com recordava el director del Cosmocaixa, Lluís Noguera.

A la mostra s’hi poden veure invents tan curiosos com una nina que gatejava automàticament ja al segle XIX; un altre autòmat japonès que servia el te en aquella mateixa època o altres autòmats europeus que servien copes de vi o els que va dissenyar Lluís Ribas per al Tibidabo.

I es recorda, entre exemplars de 'Jo, Robot’ d’Isaac Asimov i joguines antigues que recorden a 'Metrópolis’ o a 'El gigante de hierro', com els robots s’utilitzen per fer el que l’home no vol o no pot fer. Des d’alimentar tots els malalts d’una planta hospitalària a desactivar bombes o explorar Mart.

Han sigut els avenços en mecànica, la visió artificial, l’analítica de dades, el processament de dades massives, la capacitat de càlcul i el processament del llenguatge natural i del so els que han permès l’eclosió actual de les intel·ligències artificials, que tot i així, adverteixen els científics, estan encara en els seus primers estadis.

Robots cèlebres

La mostra acull, en aquest sentit, un dispers Passeig de les Estrelles, amb alguns exemplars que han deixat empremta en l’imaginari popular: Aibo, el primer gos robot que va inventar Sony; Felix, un robot creat per estudiar el reconeixement de faccions; o Nao, el petit androide de Softbank Robotics, que va passar d’estudiar les interaccions humanes a convertir-se en joguina.

Un avesat visitant trobarà a faltar altres clàssics com els inquietants dobles del professor Hiroshi Ishiguro, un dels talents més provocadors de la robòtica; els de 'La guerra de les galàxies’ o 'Star Trek', o l’'Asimo' d’ Honda, però tampoc variaria gaire. Hi ha representants dels milers de robots obrers a les cadenes de muntatge de la indústria automobilística, o en granges d’animals, com un munyidor robotitzat capaç de munyir sis vaques simultàniament, així com robots bombers, repartidors en logística o guies per a visitants, com els Ada i Charles, que es passegen pel recinte.

Els robots no són només els androides que va dissenyar la ciència-ficció i que hem associat al concepte. També són cotxes, braços mecànics, programes informàtics (els famosos assistents de veu), telèfons mòbils, sondes, drons, cases domotizades o vehicles que van a l’espai. “En un moment en què estem traient drets a les persones, quins drets tindran els robots”, planteja el guia de l’exposició als visitants. 

El treball en dubte

En el món real, els robots estan prenent el mercat de treball, i no només el menys qualificat tal com es va pensar inicialment (robot significa en txec “treball esclau”, recorda l’exposició), sinó llocs de decisió i anàlisi del negoci. 

Diversos científics, noms il·lustres de la robòtica com Luc Steels, Núria Oliver, Núria Castells o Ramon Sangüesa plantegen les seves respostes al final de la mostra. I distingeixen entre diferents graus d’intel·ligència artificial: la programada per fer només una cosa, la capaç de fer-ne algunes alhora i la temuda superintel·ligència, que pot acabar desbancant els humans del control del món. Preguntes que s’estendran en un cicle de conferències, tallers i activitats paral·leles a la mostra.

Mentrestant, a Europa es debat al més alt nivell què es fa perquè la intel·ligència artificial no acabi en mans d’uns quants (Google, Facebook, Apple, IBM...) i els talents europeus més grans emigrin. El grup de científics d’alt nivell va quedar constituït el mes passat, gairebé alhora que el seu grup homòleg nord-americà. Mentrestant, Google es planteja obrir un centre d’intel·ligència artificial a Ghana.

0 Comentaris
cargando