Comencem per la infantesa

Per desenvolupar al màxim les seves capacitats, els nens i nenes necessiten que els seus drets estiguin garantits. Catalunya sempre ha tingut unes lleis pioneres en matèria d’infantesa, però a la pràctica no s’han desplegat i no han comptat amb una inversió conseqüent. El resultat és que un de cada quatre nens viu en situació de pobresa. De fet, en un any, la pobresa infantil a Catalunya, lluny de reduir-se, ha augmentat. Si el 2016 hi havia 348.600 nens i nenes vivint sota el llindar de la pobresa, el 2017 n’hi havia 385.600. No obstant, la inversió en protecció social per a la infantesa és de les més baixes d’Europa, ja que només representa el 0,8% del PIB, una xifra que contrasta amb la mitjana europea del 2,4%.

Les xifres demostren que la pobresa afecta més la infantesa que els altres col·lectius, ja que la taxa de pobresa infantil continua sent molt més alta que la de la resta de la població, en concret 5,9 punts. La pobresa ha augmentat un 4,7% entre la població general, mentre que en la infantesa ho ha fet en un 10,6%. És cert que la Renda Garantida de Ciutadania, aprovada el setembre de 2017, ha representat un avenç per a la infantesa, no obstant, la seva lenta implementació no permet encara parlar d’un progrés real per als nens.

Però els nens no només són el col·lectiu més vulnerable a la pobresa, sinó que també estan més indefensos a l’hora de ser víctimes de delictes més greus i més violents. Una de cada dues víctimes d’agressió i abús sexual és menor d’edat. No obstant, els recursos especialitzats per atendre’ls encara no s’han creat. A Catalunya només hi ha dues unitats especialitzades en abús sexual infantil, totes dues a l’àrea metropolitana de Barcelona. Un altre dels problemes és la falta de formació dels professionals que atenen aquests casos, ja que continuen sense rebre formació, ni continuada, sobre indicadors de detecció de l’abús i, malgrat que existeixen protocols de detecció i derivació, molts professionals continuen sense conèixer-los. Tot això provoca una revictimització del nen o nena que ha patit abús sexual. La mateixa situació es viu en el sistema judicial, en què, una vegada feta la denúncia, els nens han de tornar a explicar fins a quatre vegades els fets. Aquesta revictimització, a més de ser nociva per al nen, és contraproduent, ja que contamina el testimoni del menor i això fa que 7 de cada 10 processos judicials iniciats no acabin en judici oral per falta de proves.

Però quan parlem de violència contra la infantesa tot el que no sigui prevenció és arribar massa tard, és arribar quan el nen ja ha sigut víctima de l’abús. Per això fa falta posar èmfasi en la prevenció. Estudis duts a terme als Estats Units i el Canadà demostren que els programes de prevenció poden reduir fins a la meitat la possibilitat de patir abusos. Això és perquè els nens coneixen què és l’abús, saben reconèixer situacions de risc, i si passa saben com aturar-les i comunicar-ho, perquè tenen les eines per protegir-se.

Els infants són també els que pateixen més les conseqüències de les migracions. L’any passat, 1.500 menors estrangers no acompanyats (MENA) van arribar a Catalunya. Les xifres segueixen a l’alça: des de principis del 2018 ja n’han arribat un miler, però els recursos per rebre i atendre aquests menors encara no són els adequats. En moltes ocasions el sistema continua prioritzant la seva condició d’estranger a la de menor. 

A Save the Children hem presentat un full de ruta per a la infantesa, amb deu punts imprescindibles per millorar la situació dels nens i nenes a Catalunya. Entre les recomanacions proposem: augmentar la inversió pública en protecció social per a la infantesa fins al 2,4% del PIB; desplegar tots els articles de la Llei d’Infància 14/2010; crear els recursos d’atenció especialitzada en abús sexual infantil prenent com a model les “Cases de nens” dels països nòrdics, que coordinen en un mateix espai sistema de protecció i sistema judicial donant una atenció integral als nens. També demanem la figura del guardià dels MENA, una persona que els acompanyi des de la seva arribada fins a la seva emancipació per assegurar que els seus drets es compleixen.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

A més, hem llançat la campanya #legislaturainfància per demanar al Govern de la Generalitat que prioritzi i inverteixi en favor de la infantesa. Els membres de la Comissió de la Infantesa del Parlament de Catalunya, diferents entitats socials i cares conegudes com ara el grup La Pegatina i les actrius Anna Bertran, Anna Barrachina i Júlia Creus ja hi han donat el seu recolzament.

Només començant per la infantesa aconseguirem tenir una societat més justa i lliure de violència. Per això, aquesta ha de ser la legislatura de la infantesa.