Dones agredides i expertes insten a canviar el discurs mediàtic sobre les agressions sexuals

Expertes, periodistes i dones agredides han instat a canviar el discurs mediàtic sobre les agressions sexuals per "posar la dona al centre" i fer un "periodisme feminista i transformador", que informi sense revictimitzar les dones ni situar-les com a subjectes passius.

Ho han fet en la presentació de la primera guia de ‘Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals’, elaborada després de dos anys de feina "entusiasta" per part de 20 dones que han patit algun tipus de violència sexual, onze periodistes i expertes de diferents àmbits, incloent.hi el legal.

Una de les coordinadores de la guia, la codirectora del Màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Isabel Muntané, ha destacat que es tracta d’"un treball col·laboratiu" per "intentar canviar els discursos que informen de les agressions sexuals des d’una mirada masclista i misògina".

Per a Muntané, el fet que les recomanacions les hagin redactat dones que han patit agressions sexuals les dota de "molta legitimitat", i ha subratllat que aquestes dones "són víctimes en un moment donat, passatger, després són supervivents".

La psicòloga Ana Sández, una de les participants en el projecte, ha subratllat que és molt necessària "una nova narrativa" sobre les violències que "travessen" les dones i que "posi llum sobre els factors sistèmics que provoquen aquesta situació".

"Estem fartes que se’ns presenti com a subjectes passius, que es posi la lupa sobre les nostres accions i no les de l’agressor: aquesta guia posa a l’abast dels periodistes una eina per canviar-ho", ha afirmat Sández.

La guia s’estructura en tres blocs que aborden diferents perspectives: informar sobre les dones, informar sobre els agressors i les agressions sexuals, i recomanacions de llenguatge fotogràfic i audiovisual.

Entre les recomanacions, destaca situar les dones com a subjectes actius, el rebuig de la revictimització amb l’abús de la paraula "víctima", evitar detalls morbosos de l’agressió i no atribuir la responsabilitat a la dona, ni qüestionar la seva reacció o la falta de lesions físiques.

Una altra recomanació recollida és explicar els processos judicials i la seva complexitat, informar sobre les dificultats a l’hora de presentar denúncia i no alimentar el mite de les denúncies falses, així com donar veu a les mateixes dones i entitats feministes.

En relació amb el tracte dels agressors, recomanen no presentar-los com a homes no integrats a la societat, ja que, segons Muntané, "són homes amb una vida rutinària, normal."

"Els periodistes no poden minimitzar les agressions sexuals, perquè no són casos aïllats, és un problema estructural, social i polític", ha afirmat la professora universitària, que ha lamentat que aquest tipus d’informació s’inclogui a les pàgines de successos. "Haurien de ser a la secció de política o, almenys, de societat", ha reblat.

L’Ajuntament de Barcelona ha finançat econòmicament el projecte, i la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha destacat el "gran poder dels mitjans de comunicació en la creació d’imaginaris" i, conseqüentment, el seu paper a l’hora de canviar-los, tot i que s’ha preguntat si les universitats estan formant periodistes feministes.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Les recomanacions han sigut elaborades amb la participació de 20 dones de les entitats Surt, Creación Positiva i l’Associació per a l’Atenció de Dones Agredides Sexualmente (AADAS), coordinada per Muntané i Violeta García, i revisades per expertes de l’àmbit periodístic, d’atenció, legal i d’intervenció.

"Fan falta periodistes conscienciats i formats, i malgrat que fins ara no hi havia cap guia, ara ja sí, no hi ha excusa", ha conclòs Muntané.