Justícia s'escriu en femení

"La justícia és masclista". "No es pot canviar la societat a cop de Codi Penal". "S’ha d’introduir la formació en perspectiva de gènere a la carrera judicial". "Quan pensem en jutges del Suprem, la imatge que ens ve és la d’homes". Aquestes són algunes de les moltes afirmacions que s’han realitzat aquest divendres a la taula rodona 'Jutjar amb perspectiva de gènere', en el primer Women Businness & Justice European Forum,que s’ha celebrat al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona amb l’assistència de reconegudes juristes espanyoles.

A la taula rodona, moderada per Mar Serna, magistrada del Social de Barcelona i exconsellera de Treball, han participat les magistrades del Suprem María Lourdes Arastey i María Luisa Segoviano; la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries i presidenta de Dones Jutgesses d’Espanya Gloria Poyatos, i Lucía Avilés, titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 d’Arenys de Mar.

La sentència "de Pamplona"

La polèmica sentència de La manada –"ens hi hauríem de referir sempre com la sentència de Pamplona", va remarcar la jutge Segoviano–  justifica l’interès d’un debat d’aquestes característiques en el qual s’ha al·ludit diverses vegades a la polèmica condemna per abús sexual en lloc de per violació.

 "Jutjar amb perspectiva de gènere, de la qual no hi ha definició, és fer-ho sense cap indici de discriminació, ni en els fonaments ni en els raonaments d’una sentència", va reflexionar Segoviano en la seva introducció. "Això és una cosa difícil perquè tenim interioritzats uns coneixements i una lògica sexista en una societat viril i patriarcal des de fa segles, amb una cultura grecoromana fàl·lica". Per a la magistrada, aquesta influència "deixa empremtes poc visibles i interioritzades". 

Pocs homes

En un auditori amb més de 200 dones, i tot just una dotzena d’homes, les ponents van incidir en la necessitat de reflexionar i canviar aquesta visió masculinitzada de la justícia. "Soc dona, jutge i mare de dues filles i per a mi aquestes tres coses són indissolubles. Justícia i societat han d’anar de la mà en aquest tema. La perspectiva de gènere és aplicar el feminisme al discurs de la justícia", va explicar Lucía Avilés.

Gloria Poyatos va considerar que corregir els desequilibris sexistes "no és  una qüestió dels jutges, sinó de tota la societat". "Jutjar amb perspectiva de gènere és complicat pels estereotips, als quals no som immunes". Però va afirmar que es pot evitar no fer-ho amb tres accions: "detectar, corregir i compensar". Va explicar la seva experiència a les Canàries, on a més hi ha un programa de ràdio que parla de perspectiva de gènere en la justícia i també se’n fomenta l’ensenyament als centres educatius.

Com la resta de la societat

Un altre dels passos necessaris per canviar l’escenari és sens dubte fomentar una presència més gran de la dona als alts càrrecs de la cúpula judicial, segons l’experta. Malgrat que el 53% dels jutges són dones, només hi ha una presidenta de Tribunal Superior de Justícia (la de València) i només nou presidentes d’Audiència Provincial, de les 40 seus que existeixen.

¿Motius per a tan poques dones a la cúpula judicial? Segons Segoviano les causes són clares: "Els jutges no som una cosa aïllada de la societat i a les empreses només el 9% dels càrrecs directius són dones. Els homes no pensen a compatibilitzar la feina amb la família. A més, les dones ens autoexigim més del doble abans de pretendre aspirar a un lloc i no ens reunim per teixir influències, com sí que fan ells, entre altres coses perquè tenim menys temps", va reflexionar arrencant somriures a l’atapeïda sala d’actes de la seu col·legial.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Una vegada detectat el problema de la falta perspectiva de gènere al món judicial, hi ha esperança i moltes ganes de fer coses. "La justícia de gènere femení té futur i necessitem moltes més dones", va concloure la jutge, moderadora i exconsellera Mar Serna.