EL TESTIMONI DE LES VÍCTIMES

"Em van dir que no donés importància a l'abús perquè els nens obliden"

Dues mares narren el calvari que van patir després de descobrir que les seves filles estaven sent forçades

undefined43538599 madrid 28 05 2018  sociedad reportaje sobre los abusos sexua180529205932

undefined43538599 madrid 28 05 2018 sociedad reportaje sobre los abusos sexua180529205932

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

La Julia, una arquitecta de 40 anys, va saber que alguna cosa no anava bé quan la seva filla, que tenia dos anys, va començar a comportar-se de manera estranya. “Es gratava les parts íntimes, tenia infeccions, feia gestos lascius amb la llengua, em llepava el braç i de vegades es descontrolava”. La Julia anava a cegues. Va pensar que potser la nena no hi veia bé o que era hiperactiva. Un dia va descobrir el veritable problema. La seva filla, que sempre ha estat molt espavilada i intel·ligent, amb dos anys ja sabia expressar-se. I li ho va explicar. A la seva manera i amb les seves paraules. “El papa em fa tot això”. La Julia –separada del pare de la filla des que aquesta tenia 12 mesos– va marxar immediatament cap als serveis socials del poble de Madrid on residia. “Em van dir que acariciar els genitals és una cosa normal i que no li donés importància perquè els nens obliden. Em van recomanar que portés la meva filla a una psicòloga per comprovar si mentia”. Aquesta va ser la primera bufetada. A partir d’aquí van venir anys de calvari judicial, policial i assistencial per evitar que el pare la continués veient i abusant d’ella.

La Julia explica que la seva filla mai no va tenir relació amb el pare. La parella va trencar quan el nadó tenia un any i mai es va mostrar especialment interessat a exercir la paternitat. Quan la nena va complir els quatre, va tornar a fer-se caca i pipí a sobre i no parlava amb tanta fluïdesa. Un dia, en canviar-la, li va veure l’anus. “Em vaig quedar desfeta”, explica. “La meva filla va començar a cridar que no li mirés, que no volia que el seu pare s’assabentés”, afegeix. La Julia se’n va anar a un hospital, on la pediatra que la va observar “no va fer res” i la va derivar a pediatria social.

Pràctiques sàdiques

El pas següent va ser acudir a l’equip de menors de la Guàrdia Civil, que va certificar l’abús sexual, “amb pràctiques sàdiques incloses”. El centre oficial de la comunitat de Madrid també va avalar l’abús. Però el pare va demanar la custòdia de la nena. “Ho va fer –explica la Julia– per salvar-se del cas judicial d’abús”. El pare va reclamar visites i teràpia de vincle patern i va acusar la Julia de la (controvertida) Síndrome d’Alienació Parental (SAP), una situació en què un dels dos progenitors intenta posar els nens en contra de l’altre.

Notícies relacionades

La Julia va abandonar la feina i va dedicar la seva vida a posar fora de perill la nena. “No la podia portar a la consulta privada de qualsevol psicòleg perquè el pare m’hagués acusat de manipular-la. Així que em vaig dedicar a una altra teràpia: donar-li a la nena (que ara té nou anys i mig) una vida normal i feliç”.

“M’escalfa la vulva”

“M’escalfa la vulva”Marta, una veïna de Girona, és una altra mare que ha passat per un calvari similar. La seva filla ara té vuit anys. Quan en tenia tres i mig i feia poques setmanes que la parella s’havia separat la petita ho va deixar anar: “mama m’escalfa la vulva”. La Marta va despullar la seva filla i no va veure res estrany. “El papa em toca la vulva”, va seguir la nena. “Reina, serà quan vas al lavabo i et neteja”. La resposta ho va canviar tot: “No, ho fa amb el dit. Me'l fica pel forat del davant i del darrere”. “La vaig portar a l’hospital i em van dir que la nena s’expressava com si tingués cinc anys i que fabulava amb coses d’adult. Es van limitar a fer-li dos test d’intel·ligència i a preguntar-li coses sobre la família. Segons ells, la meva filla era una nena feliç i els nens abusats no són feliços”, critica la Marta, que, en l’actualitat i malgrat tot el seu calvari assistencial, policial i judicial, comparteix la custòdia amb la seva exparella. “Aleshores, vaig aconseguir parar-li els peus pel que fa a l’abús. Però em consta que la maltracta”, acaba, després de recalcar que cal que els jutges es conscienciïn de  la necessitat de protegir dels nens. La Marta recomana gravar els menors quan confessen per primera vegada l’abús ja sigui a urgències o en un centre d’assistència primària.