El risc extrem dels immigrants menors no acompanyats

Omar Sylla va néixer al Senegal fa 29 anys. Quan en tenia 17, abduït amb imatges televisives d’una Europa bucòlica, va abandonar la seva família per complir un somni: tenir un futur. Es va ficar en una pastera amb 150 persones més. Va sobreviure a l’infern al mar i va arribar a Tenerife, on l’esperava un altre infern. Ningú no el va tractar com el que era, un menor no acompanyat. Va ingressar en un centre d’estrangers, que funciona com un “centre militar”.Allà va quedar-s’hi cinc setmanes sense saber absolutament res del seu futur immediat. Va intentar escapar, però no va poder. Un dia, el van ficar juntament amb altres immigrants en un avió. Ningú no en sabia la destinació. ¿Tornarien al Senegal? Finalment van saber que la ciutat on havien aterrat era Madrid. Les coses no van anar a millor. "Ningú no ens va donar formació. Ni possibilitat per integrar-nos a la societat”, explica Omar. Gràcies a l’ajuda de “particulars” va aconseguir sortir a la superfície i va poder regularitzar la seva situació. Però avui reflexiona i ho té clar: no tornaria a jugar-se la vida, no tornaria a ficar-se en una pastera per arribar a Europa.

Save the Children ha presentat aquest dilluns a Madrid el seu primer informe sobre menors estrangers no acompanyats. Per demostrar que darrere de les xifres hi ha éssers humans, els responsables de l’organització han sigut acompanyats pel senegalès Omar Sylla, que ha posat cara a uns números esgarrifosos. El 2017 Espanya va registrar l’arribada de 2.500 menors estrangers no acompanyats, la qual cosa suposa un augment del 60,4% respecte a l’any anterior.

Catalunya és la tercera comunitat, després d’Andalusia i Melilla, amb més menors tutelats, amb un total de 805, un augment de més del doble respecte al 2016, quan la xifra era de 387. L’oenagé reconeix que una de les dificultats més grans per al col·lectiu és "la transició a la vida adulta" perquè, malgrat que a Catalunya hi ha un servei d’atenció als majors de 18 anys, "són molt pocs els joves migrants que hi acaben accedint a causa dels requisits necessaris per entrar-hi".

Els adolescents estrangers procedeixen del Marroc, Algèria i l’Àfrica subsahariana. Una vegada a Espanya, Andalusia i Melilla són els territoris on malviuen més nens migrants, seguitsd’Euskadi, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana. Són persones en estat de risc absolut i els drets dels quals són vulnerats una vegada i una altra per part d’un sistema que els considera “immigrants abans que nens”. En molts casos, viuen al carrer com captaires i són explotats. En el cas de les nenes, són víctimes de les xarxes de prostitució.

Devolucions immediates

“El primer risc que corren és el mateix viatge a Espanya. La majoria migren per rutes marítimes, on es juguen la vida. Una vegada que trepitgen territori espanyol, a causa de la llei de seguretat ciutadana poden ser víctimes de les devolucions en calent (immediates) sense tenir en compte que són menors d’edat”, explica Andrés Conde, director general de Save the Children.

El segon gran problema a què s’enfronten és que les autoritats, per defecte, els consideren majors d’edat. En alguns casos se’ls practiquen proves mèdiques “totalment ineficaces i, en alguns casos, humiliants”. Si es decreta que, efectivament, tenen menys de 18 anys ingressen en centres especials, on viuen situacions extremes que van molt més enllà de la falta d’aigua calenta: amuntegament i violència. “No els facilita ningú que puguin obtenir permís de residència i treball. Aquests nens pot ser que mai no aconsegueixin tenir els papers en regla”, denuncia la directora de sensibilització i polítiques d’infantesa de Save the Children, Ana Sastre. L’organització no governamental sospita que al Govern i a la resta d’administracions els va bé que la vida d’aquests menors a Espanya sigui tan desastrosa perquè existeixi un efecte de publicitat negativa de tal manera que les seves dramàtiques històries desanimin altres xavals que vulguin travessar fronteres.   

Fugir dels seus països

L’informe insisteix molt en els motius que fan els menors abandonar els seus països. La majoria d’ells ho fa per complir un somni, com va fer Omar Sylla. La vida a Europa apareix a la televisió de manera bucòlica i molts d’ells tenen familiars que han aconseguit prosperar, així que pensen que també poden aconseguir-ho. D’altres són víctimes de maltractament i abús a casa seva -sobretot les nenes- i d’altres tenen una economia familiar tan infame que són l’única possibilitat que els seus pares i els seus germans obtinguin alguns diners. També és important tenir en compte les circumstàncies dels països d’origen, on predomina la inestabilitat política i econòmica i on es donen greus situacions de violència.

Notícies relacionades

Els somnis trencats dels menors estrangers

"Els protegim i als 18 anys els desprotegim"

“Espanya no està preparada per garantir els drets dels nens migrants”, conclou la responsable de Save the Children. Davant d’aquesta situació, l’oenagé exigeix al Govern i a la resta de les administracions diverses mesures. Entre aquestes, reformar la llei de seguretat ciutadana per evitar les devolucions immediates, així com determinar l’edat dels menors gràcies als papers que ells mateixos portin i, en cas d’absència de documentació, per entrevistes personals i no per proves mèdiques.

Save the Children també demana incorporar la figura d’un assessor voluntari i independent del sistema per acompanyar a tot el procés els menors. “És necessari que se’ls garanteixi l’accés a l’educació, així com als permisos de residència i treball. Necessiten llocs dignes on viure i que es fomentil’acollida familiar”.