Europa encara la controvertida batalla contra les 'fake news'

"Si el pensament pot corrompre el llenguatge, el llenguatge també pot corrompre el pensament". Com va anticipar George Orwell a 1984 a l’era de la sobreinformació, el màrqueting polític i la propaganda, controlar els altaveus mediàtics s’ha convertit en una eina imprescindible per marcar el debat públic. Les xarxes socials han obert la porta a la interconnexió mundial en una àgora de debat però també a uns nivells de desinformació impossibles de concebre fa una dècada.

"El segle XXI està veient una nova intensitat en la manipulació de mitjans i en la guerra psicològica", va assegurar la historiadora i periodista Anne Applebaum el desembre passat en una trobada a Berlín. Conscients de la força bèl·lica d’una informació que serveix per desestabilitzar l’enemic, les grans potències europees encaren al costat de les empreses tecnològiques el controvertit repte de controlar aquest problema.

Mà dura a Alemanya

Alemanya ha sigut un dels països més actius per frenar les anomenades fake news.fake news En marxa des del passat 2 de febrer, la llei força les xarxes socials a eliminar tot aquell contingut delictiu de les seves plataformes en 24 hores o a enfrontar-se a multes de fins a 50 milions d’euros en cas d’incompliment. Amb això el govern d’Angela Merkel  pretén frenar les falòrnies que han donat ales al partit xenòfob Alternativa per a Alemanya (AfD). A més dels dubtes legals que desperta, aquesta estratègia també pot acabar reforçant el discurs d’una ultradreta que es ven com perseguida pel sistema.

Però aquesta legislació, una de les més dures del món, ha aixecat moltes sospites. L’oposició i la premsa l’han vist com una eina de censura que pot vulnerar pilars democràtics com la llibertat d’expressió. L’amenaça de sancionar les grans tecnològiques, temen els experts, pot portar aquestes plataformes a censurar sempre en cas de dubte. Així, el país ha vist com s’eliminen tant missatges d’odi com comentaris satírics d’humoristes. Molts experts coincideixen a apostar per alternatives menys punitives com l’educació digital o el fact checking, la verificació de fets, que a Espanya ja assumeixen projectes com Maldito Bulo.

Censura a mans privades

Com a tot el món, Berlín s’enfronta al problema de regular un camp que se suposa obert com és internet per eliminar contingut criminal sense que això perjudiqui la llibertat d’expressió dels seus ciutadans. A París la proposta del president, Emmanuel Macron, de bloquejar la propagació d’informació falsa durant períodes electorals també és rebuda amb escepticisme.

En un moment en quèl’escàndol de Cambridge Analytica i la decisió de l’administració Trump de revocar l’anomenada neutralitat de la Xarxa il·lumina el fort control econòmic sobre Internet, molts veuen amb escepticisme donar més poder a les empreses tecnològiques. "Si cal censurar internet és millor assegurar-se que aquells que ho fan siguin responsables davant dels votants", alerta Mark Scott, cap de tecnologia a POLÍTIC.

Si els legisladors i els ciutadans alemanys els preocupa que siguin mans privades com Facebook els qui controlin què es publica a la xarxa des de les seves bases a Essen i Berlín, la mateixa preocupació s’estén ara amb el centre que operarà a la Torre Glòries de Barcelona.

La fal·làcia russa

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Els dos últims anys el fantasma de la ingerència russa ha planejat sobre les eleccions de potències occidentals com els Estats Units, on es va basar la candidatura de Donald Trump, o el Regne Unit, on es va donar ales als partidaris del brexitbrexit.

No obstant, Rússia també s’ha convertit en el boc expiatori d’Occident. Encara que és cert que l’interès de Moscou a desestabilitzar el sistema polític d’aquests països ha funcionat, també ho és que aquests factors ja existien. L’euroescepticisme britànic, la ultradreta francesa i alemanya o l’independentisme català no són una fabricació del Kremlin, com pretenen assenyalar alguns, sinó tendències estructurals que Rússia instrumentalitza per fer trontollar l’‘statu quo’ occidental. "Dir que Rússia és dolenta no és un argument vàlid", sentència Applebaum, guanyadora del premi Pulitzer per la seva feina sobre la ja difunta Unió Soviètica.