La Generalitat habilita dos habitatges per a joves que han agredit els seus pares

Al llit de baix de la llitera hi ha un coixí vermell en forma de cor amb la inscripció "t’estimo". Un petit os de peluix el custodia. És el llit on dorm una adolescent acusada de maltractar la seva mare. Ella i quatre nois, també investigats per agredir familiars, resideixen en un habitatge de 70 metres quadrats a l’Eixample de Barcelona. Els veïns del bloc poden pensar que és un pis d’estudiants, però no ho és. És el que es denomina una unitat residencial. Aquí, joves d’entre 14 i 21 anys compleixen la mesura de convivència imposada per un jutge per delictes comesos abans dels 18 anys.

Poden estar condemnats o esperant el judici, com aquesta noia. L’experiència funciona des de l’abril del 2017. I aquest mes de maig la Conselleria de Justícia posarà en marxa el segon equipament d’aquestes característiques a Girona. És una casa de dues plantes i 600 metres quadrats amb capacitat per atendre sis nois, tot i que en un futur en podrà allotjar fins a 12.

El pis de l’Eixample és com qualsevol altre. Al lavabo hi ha un barnús i els estris personals de cadascun dels quatre nois i de la noia que hi viuen. Ells mateixos organitzen les tasques de la llar. Se les distribueixen amb la supervisió d’un educador. Els toca fer la compra dos dies a la setmana. "Ells escullen el menú i fan el menjar sempre amb unes pautes alimentàries", explica Elisenda Camps, coordinadora del grup educatiu. No és un lloc secret, ni clandestí, però sí discret. Al ser en un edifici de veïns, els joves no només es relacionen entre ells, també s’integren a una comunitat.

Al passadís hi ha un gran tauló de suro. Un plafó amb horaris, activitats i el menú de la setmana. En la part superior i ben gran hi penja un foli amb una fotografia de braços entrellaçats amb la llegenda: "No és possible ajudar les persones fent per elles el que elles haurien de fer per si mateixes (Abrahan Lincon)". Esperit de superació. L’objectiu: sortir d’un pou i deixar enrere l’actitud que els ha portat a topar amb la justícia. No són a cap presó. És un sistema no privatiu de llibertat. Si estudien o treballen, surten al carrer.  Els tècnics treballen amb ells i amb els seus pares perquè retorni l’harmonia familiar perduda.

Problemes de relació

"El problema de la violència filioparental és de relació de convivència", reconeix Prat. La idea és que els nois tornin a casa seva i restableixin els vincles amb els seus parents més propers d’una manera positiva. "Que la relació no estigui mediatitzada per la violència", insisteix l’educadora.  L’objectiu, en definitiva, i segons la Conselleria de Justícia, és que els nois aprenguin amb l’ajuda dels educadors les normes bàsiques de convivència, controlin els episodis d’ira i aconsegueixin relacionar-se "de manera respectuosa i sana amb els seus pares o tutors".

La mesura de convivència obliga el menor a residir en un lloc durant un temps amb un grup, persona o família diferent de la seva. Prevista en la llei de responsabilitat del menor, aquesta mesura està especialment pensada per a casos no extrems en els quals és necessari allunyar el jove de la família i en què fa falta que, tant pares com fills, aprenguin a restablir ponts de comunicació. Per aquesta raó, és tan important treballar amb els joves com amb els seus progenitors.

El saló de la casa de l’Eixample és ampli i lluminós. Una televisió, una taula de menjador, cadires, un equip de música. En un racó, tocant a les finestres, tres bicicletes. A la prestatgeria, llibres diversos, com 'La reina de la laguna' i 'El círculo del crepúsculo'. La María (nom suposat) s’asseu al sofà. Està nerviosa i emocionada alhora. Té 49 anys. Els seus ulls s’humitegen quan recorda que el seu fill, el Ramón, amb 14 anys, li cridava i la insultava, tant a ella com la germana petita. Al final, es va veure obligada a denunciar-lo dues vegades. "Ho vaig fer per protegir-lo a ell i a mi mateixa", explica. "Va ser molt dur denunciar el meu fill, però era l’única manera de salvar-lo. Anàvem cap a un precipici ell, la seva germana i jo. Els pares hem de ser valents", admet.

Del centre tancat a la residència

Notícies relacionades

Tretze famílies denuncien cada dia agressions dels seus fills a Espanya

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

El jove va estar primer en règim tancat en un centre. Després de la segona denúncia, va entrar a l’habitatge de l’Eixample. El jutge el va condemnar a un any d’internament, però se li va suspendre a canvi d’una mesura de convivència durant nou mesos i un any de llibertat vigilada. "El meu fill ha millorat molt. Abans no tenia hàbits d’higiene ni d’alimentació. Ara ha posat en ordre la seva vida. El consum de substàncies li provocava accions violentes i en aquests moments és com un jove qualsevol de 19 anys. Hem recuperat la relació familiar", assegura aquesta auxiliar d’infermeria. "El primer dia que va tornar a casa jo ja no tenia por i el vaig abraçar molt fort", recorda.

El Ramón té 19 anys. Reconeix que va prendre decisions que no tocaven. Amb 14 anys ja consumia marihuana i haixix. L’addicció li va fer robar al carrer. "A la meva mare l’agredia verbalment", diu assegut al mateix sofà on minuts abans estava asseguda la dona que el va parir. Li costa, però al cap de poca estona confessa: "La vaig arribar a empènyer". A la seva germana, la insultava. "M’he adonat que mare només en tindré una i que he de valorar les coses", afirma aquest jove, que ara treballa en un supermercat. "He fet un bon aprenentatge de la vida. He sentit que tenia una segona oportunitat per fer les coses d’una altra manera i que tenia el suport de la meva mare i la meva germana", diu el noi. La seva vida s’ha redreçat i pensa a estudiar: "M’agrada molt cuinar i al setembre començaré un curs". Al pis de l’Eixample, ja cuina per als seus companys.