Els experts alerten que els agressors sexuals 's'han modernitzat'

Els agressors sexuals "s’han modernitzat, s’han adaptat als nous temps", asseguren els especialistes que‘rescaten’les víctimes dels efectes perversos d’una violació. L’objectiu de l’agressió segueix sent el mateix, i també les lesions físiques i psíquiques que causa, però no el ‘modus operandi’, amb agressions mitjançant el subministrament de drogues, suplantacions d’identitat, assetjament cibernètic...

En qualsevol cas, el xoc que pateixen les víctimes és tan brutal que les especialistes del’Associació d’Assistència als Dones Agredides Sexualment (AADAS) aconsellen presentar la denúncia després d’haver descansat perquè les imatges i els fets no es desdibuixin a causa d’un discurs poc embastat provocat per l’experiència traumàtica. El perfil de dona agredida és idèntic, però la dosi de coratge enfront l’adversitat s’ha transformat: ha trencat el seu silenci, ja no calla. Psicòlogues, col·lectius feministes, advocades i metges analitzen els canvis.

L’advocada  María Luz García, especialista en dret penal, violència domèstica i família, té clar que les drogues i l’alcohol "influeixen, perquè ajuden un agressor malalt a desinhibir-se i a no controlar els impulsos, però aquestes substàncies tòxiques no són la causa del delicte". Assegura que en la seva trajectòria professional s’ha trobat "més persones malaltes que criminals. Malalts que per més anys que passin a la presó no es curen". Persones com Gregorio Cano Beltri, ‘el violador de la Verneda’, que després de passar 20 anys a la presó acaba de sortir, tot i que els responsables del seu tractament a Can Brians han reconegut que no està rehabilitat i que el seu risc de reincidència és important.

Augment i joventut

Sobre la vergonyosa violació dels cinc membres de ‘La manada’, García reconeix que "els condemnats individualment i per separat no són agressors, però sí que ho són en grup perquè proven de demostrar que són poderosos". La violència sexual amb tants agressors, com ha passat amb ‘La manada’, no és habitual, però "no és excepcional que hi hagi més d’un agressor en aquests delictes", alerta Manel Santillà, president de la comissió de violència interfamiliar i de gènere del’Hospital Clínic, centre sanitari de referència de la ciutat de Barcelona per a aquests casos. L’expert confirma "un augment important" de les dones agredides. Així, l’any passat en van atendre 302, el 2016 van ser 278 i el 2015, un total de 248. Santillà assegura que es desconeix per què hi ha aquest increment, però si cal buscar una explicació potser és que les dones han trencat el silenci enfront les agressions. "Ja no callen i, a més, es troben més acompanyades socialment", explica el metge. "Fa uns anys –recorda Santillà– a les dones se’ls culpabilitzava per l’agressió", com alguns han fet en el cas de ‘La manada’. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Aquest expert valora el canvi produït: "Hi ha molt camí per recórrer, però s’ha recorregut camí. La prova d’això són les xifres de dones ateses". La majoria de les víctimes, concretament un 75%, són noies molt joves, entre els 18 i els 30 anys. El 54% té una edat que oscil·la entre els 18 i els 25 anys i el 20%,  entre 26 i 30 anys.  

Santillà reviu en quin estat arriben les víctimes a les urgències de l’hospital, on els realitzen el primer control, sempre acompanyades per tres especialistes mèdics (psiquiatres, ginecòlegs i infecciòlegs). "El primer que crida l’atenció és el dolor que reflecteixen les cares, el sofriment. Arriben en situació de xoc, en molt mal estat, amb ansietat i angoixa", segons l’expert. Això passa en la primera fase. Posteriorment "els succeeixen moltes coses", concreta. La majoria no requereixen ingrés hospitalari, i després d’estar al centre unes tres hores, ja se’n poden anar a casa "sempre amb tractament perquè no contreguin malalties i per minvar l’ansietat que patiran", conclou.