DEBAT A LA CAMBRA BAIXA

El Congrés fa el primer pas per despenalitzar l'eutanàsia

La reforma del Codi Penal afectaria tant les malalties terminals com les greus de caràcter permanent.

4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

El dret a decidir sobre la pròpia mort està més a prop de ser reconegut a Espanya. La majoria absoluta del ple del Congrés dels Diputats va donar suport aquest dimarts a l'admissió a tràmit d’una proposició de llei de despenalització de l’eutanàsia remesa pel Parlament de Catalunya que afectaria tant les malalties terminals com les malalties que causen dolor greu de caràcter permanent, tant físic com psíquic.

Tot i que encara queda al davant una tortuosa tramitació parlamentària no exempta d’obstacles, per a les persones afectades s’ha obert “una porta a l’esperança” en paraules d’Isabel Alonso, la presidenta de Dret a Morir Dignament (DMD) de Catalunya, l’entitat que va promoure la iniciativa a la Cambra catalana.

Els seus representants, que han assistit al ple, s’han mostrat “molt satisfets” i, no només perquè s’hagi admès a tràmit, sinó perquè s’hagi dut a terme per majoria absoluta. Un requisit necessari perquè la proposta arribi a bon port, ja que comporta la reforma d’una llei orgànica, el Codi Penal.

Actualment, l’article 143.4 del Codi Penal contempla penes de presó de fins a deu anys per induir o cooperar en un suïcidi però les atenua a un màxim de cinc anys en el cas de l’eutanàsia. La despenalització comportaria exonerar aquest acte de qualsevol responsabilitat.

Abstenció de Cs i rebuig del PP

Després del debat d’avui, la votació es farà efectiva dijous al matí, però els portaveus del PSOE, Units Podem, ERC, PDCat, el PNB i altres grups minoritaris, que sumen un total de 180 diputats, ja han anunciat durant el debat el seu suport a la proposta, davant l’abstenció de Ciutadans i el rebuig del PP.

És la primera vegada que el Congrés accepta tramitar una iniciativa que va tan lluny a l’hora d’admetre l’eutanàsia. La clau cal buscar-la en l’abandonament de les reticències que tradicionalment havien mostrat formacions amb sectors democristians a les seves files, com el PNB i l’antiga CiU. També que no s’ha tractat d’una iniciativa partidària, sinó d’una cambra autonòmica.

 El PSOE, que ha mantingut una actitud canviant en la qüestió, va votar fa 15 mesos contra una proposta de regulació de l’eutanàsia de Podem perquè la considerava "molt deficient".

La secretària quarta de la Mesa del Parlament, Alba Vergés (ERC) i les diputades Assumpta Escarp (PSC) i Marta Ribas (En Comú Podem) han actuat durant el debat com a representants de la cambra autonòmica defensant la proposta catalana.

“Amb la proposta es tracta d’una cosa tan simple com convertir en llei el sentiment majoritari de la societat”, va explicar Vergés. "Ja no és tabú decidir sobre la pròpia mort", va advertir la republicana, amb un argument que van repetir alguns dels partidaris de la reforma i al qual Marta Sibina (En Comú Podem) va posar xifres: el 78% de la població hi dona suport, el 73% dels diputats del Parlament de Catalunya i, el que és més significatiu, el 60% dels votants del PP.

Tàctiques dilatòries

Però no serà tan fàcil. La mateixa Marta Sibina va advertir del perill que la proposta es quedi ara en un calaix" i va instar a "agilitar els treballs". El PP i Ciutadans disposen de prou majoria a la Mesa del Congrés per dilatar a voluntat els terminis de tramitació, fins a potser el final de la legislatura, amb la qual cosa la proposició decauria.

La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha deixat clara la seva voluntat obstruccionista quan ha afirmat que "ni el PP ni el Govern d’Espanya no pensem en la possibilitat de reformar res a favor de l’eutanàsia".

Tant el PP com Ciutadans es van escudar durant el debat que al Congrés ja s’està tramitant una iniciativa del partit d’Albert Rivera per regular la mort digna i les cures pal·liatius, una cosa que els altres grups han titllat de mera excusa. "Són dues iniciatives que no tenen res a veure i nosaltres ens oposem a la de Ciutadans, perquè és totalment innecessària", han advertit.

Un altre perill que amenaça la despenalització és que la seva entrada en vigor està condicionada a l’aprovació d’una normativa que reguli les condicions en què s’admetrà la pràctica de l’eutanàsia, qui la pot dur a terme i si els metges es podran acollir a l’objecció de consciència. 

Notícies relacionades

Una altra proposició de llei registrada dijous passat pel grup parlamentari socialista va en aquesta direcció i podria resoldre aquest buit legal si rep també el suport de la Cambra, com van sol·licitar algunes de les formacions. S’ha de veure si ho aconseguirà.

Cada vegada més països a tot el món

L’estat nord-americà <strong>d’Oregon </strong> va ser el primer a legalitzar, fa més de vint anys, el suïcidi mèdicament assistit. Poc després, el 2001,<strong> Suïssa </strong>va ser el país que va obrir el camí a Europa, al qual després es van sumar <strong>Holanda, Bèlgica i Luxemburg,</strong> mentre al continent americà s’estenia a <strong>Colòmbia, Canadà</strong> <strong>i altres estats dels EUA.</strong> “La tendència és que cada vegada més estats i països de qualsevol part del món regulin amb diferents fórmules el dret a la vida”, destaca el preàmbul de la proposició del Parlament de Catalunya.

  

Temes:

Eutanàsia