¿Per què triga tant la sentència contra 'La manada'?

L'Audiència de Navarra està ultimant la sentència per l'agressió sexual dels cinc joves sevillans de La manadaLa manada als Sanfermines del 2016 i per la qual s'enfronta a penes de fins a 25 anys de presó. Després de finalitzar el judici el 28 de novembre de l'any passat, es va apuntar que la resolució podria estar a punt al febrer. Però aquest pronòstic no s'ha complert. Ara, fonts jurídiques sostenen que aquest mes d'abril sabrà si els acusats són culpables o innocents, la pena que se'ls imposa o si són absolts.

Cinc mesos després que el judici quedés vist per a sentència, el tribunal, segons les fonts consultades, està acabant de "pentinar" i "polir" la resolució. Els magistrats de la Secció Segona de l'Audiència de Navarra estan mirant amb lupa, com és la seva obligació, cada coma, cada punt, cada argument. Són conscients que la seva decisió estarà en el punt de mira per la repercussió mediàtica que ha tingut el cas, alhora que assumeixen que la part perdedora, tant si és la defensa com l'acusació o la fiscalia, recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Navarra si el resultat no els és favorable.

L'espera en la decisió per part del tribunal ha alimentat les especulacions en un procés judicial que des que es va iniciar ha estat ple, precisament, d'aspectes polèmics, com que la vista se celebrés a porta tancada i prohibís la difusió no solament d'imatges i la identitat de la víctima, sinó també dels acusats, la retirada a l'últim moment de l'informe encarregat per una defensa d'un detectiu sobre la vida privada de la noia que va denunciar la violació grupal o els comentaris d'alguns advocats defensors que van intentar desacreditar la víctima amb la seva vida privada.

Forma de treballar

¿Per què s'ha demorat una sentència que es preveia per al gener o el febrer i s'ha anat posposant en el temps? El tribunal que ha de dictar la resolució és “molt meticulós” a l'hora de fonamentar les seves decisions i, en ocasions, ha arribat a trigar fins a 14 mesos a resoldre un assumpte. Això sí, després les sentències són voluminoses. Una altra de les raons que s'esgrimeixen és la càrrega de feina que suporten els magistrats que componen aquesta secció. "És veritat que són una mica lents. És per la seva manera de treballar", han reconegut fonts coneixedores del funcionament d'aquest tribunal. En aquest cas, pel tipus de delicte i per la pena que se sol·licita, són tres els jutges que tenen a les mans condemnar o absoldre.

¿Tribunal dividit?

En les últimes setmanes s'ha disparat la sensació que el tribunal podria estar dividit, tal com ja va passar l'1 de desembre de l'any passat, tres dies després que finalitzés el judici, quan es va acordar que els cinc acusats havien de continuar a la presó, on són des que van ser detinguts el 7 de juliol del 2016. Les defenses havien sol·licitat la seva posada en llibertat i la Secció Segona de l'Audiència va rebutjar aquesta pretensió, ja que encara no s'havia pres una decisió sobre el veredicte. En aquesta ocasió, la resolució va comptar amb el vot particular d'un dels tres magistrats, el jurista Ricardo González. Aquesta mesura havia sigut demanada pels advocats dels imputats en altres ocasions i sempre s'havia produït el mateix resultat, com el vot particular del mateix jutge davant el criteri del president, José Francisco Cobo i Raquel Fernandino.

Aquestes discrepàncies han servit d'argument perquè es disparés la versió que el tribunal no es posava d'acord i, d'aquí, la tardança a dictar la sentència. Fonts jurídiques han assegurat a aquest diari que són “especulacions”, encara que no han descartat que hi hagi al final un vot particular d'alguns dels membres del tribunal. L'important per als magistrats, segons fonts de l'Audiència de Navarra, és emetre una sentència que estigui ben argumentada.

Decisions importants

Notícies relacionades

Les quatre claus del judici contra 'La manada'

El cau de 'La manada'

Les discrepàncies en el si del tribunal no tenen perquè limitar-se a la condemna o a l'absolució de La manada, sinó a altres qüestions. Els magistrats també decidiran, per exemple, si es creuen la versió de la víctima, segons la qual va ser agredida sexualment en un passadís d'un edifici de Pamplona o, en canvi, si, com diuen els processats, la noia no es va resistir a tenir sexe amb ells. Els acusats van sostenir que la jove, que havia viatjat a la capital navarresa per als Sanfermines, mai va dir rebutjar de forma explícita tenir sexe amb ells i que, per tant, van pensar que estava d'acord amb la seva manera de procedir.

La noia, que tenia 18 anys quan van tenir lloc els fets, va mantenir en el judici que en cap moment va consentir la relació, que només es va bloquejar i es va deixar fer, sense que donés peu que cap dels imputats abusés d'ella, gravessin l'acció i la difonguessin. Va precisar que la van agafar de la mandíbula i la van obligar a fer diferents actes sexuals. Els jutges tenen l'última paraula.