"El menjar a domicili és el premi de consolació del mileurista"

Amb prou feines tres minuts de pla seqüència amb el fastiguejat retorn a casa d'un repartidor de menjar a domicili, una veu en off esquitxada de paraulotes narrant el seu empipament vital i la contradicció de ser impulsor i víctima del mateix sistema. Aproximadament zero euros de pressupost i més de 250.000 visites només a Youtube. El curt ¡Hola, buenas noches! ¡Hola, buenas noches!arrasa a les xarxes qüestionant la doble factura oculta del consum a domicili, la de les males condicions laborals dels anomenats riders però també la d'un model que acontenta els desafavorits fent-los creure que són triomfadors, només perquè hi ha persones més desafavorides que ells.

"¿En quin moment se'ns en ha anat tant el puto cap que som capaços de demanar un bocata a domicili del bar de sota?", es pregunta cabrejat el protagonista del curt dirigit per Pau Rodilla, a qui fa unes setmanes va impactar una columna d'Héctor G. Barnés a El Confidencial titulada Pedir un cubata por Amazon. "Em va explotar una mica a la cara. M'hi vaig sentir reflectit i denunciat", admet com a habitual usuari d'aquests serveis el soci de l'agència de publicitat Maslow. I ho va rumiar uns dies fins que l'hi va explicar a Carlos Vera, el seu amic i improvisat actor principal. "M'ho va comentar i li vaig dir: 'Va tio, ho hem de fer'", explica el responsable de l'estudi de so Noizes. "Una de les meves premisses és 'jo no faig curts', però aquí estic perquè la idea em va encantar", relata.

"¿De debò que és una millora tenir un exèrcit d'esbirros deambulant per la ciutat, satisfent els impulsius desitjos d'aquesta societat malalta?", planteja el cansat ciclista. Rodilla admet que seria "molt pretensiós" pensar que poden "canviar alguna cosa" però creu que poden fer reflexionar. "No pretenc destruir la indústria d'aquest tipus de serveis, només vull que ens asseguem i vegem que potser a vegades se'ns en està anant una mica l'olla", apunta.

L'empenta de Jordi Évole

Un diumenge de matinada el van gravar pels carrers buits d'una València que agafava forces per a les Falles. Un cotxe amb el maleter obert i un petit altaveu amb una primera gravació de la veu en off perquè Vera anés adaptant les seves reaccions. Amics, parelles i família col·laborant, sense cobrar, és clar, perquè el curt no tenia pressupost. L'única despesa va ser la compra d'una motxilla de repartidor per Wallapop que a sobre no valia perquè era massa petita. En van haver de fabricar una altra. Cinc versions gravades, un muntatge ràpid en 48 hores i un enviament just al límit per inscriure's en el certamen de curts per internet NoTodoFilmFest.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

"Després d'un parell de setmanes portàvem unes 1.300 visualitzacions i 35likes a Youtube i ja dèiem '¡alerta!'", expliquen divertits. Després d'uns dies, a Rodilla se li va acudir enviar-li un tuit a Jordi Évole. Una hora després el periodista li va donar unlike i es van posar nerviosos. Els telèfons treien fum. Una estona després el va compartir. "Va ser increïble. De tenir 1.300 visites a 35.000. Amb els dies vam arribar a 50.000 i estàvem flipant. Li vaig dir que havia fet un curt i que seria èpic que el veiés. Pensava que no el veuria ni de broma", recorda. I es parteixen de riure quan confessen que li van tirar l'ham a Nicolás Maduro per fer el salt a Sud-amèrica.

El palmarès i el premi

"És la medalla de consolació del mileurista, el seu luxe és que un altre treballador que encara cobra menys faci la feina que a ell no li ve de gust fer", reflexiona l'actor per un dia. Vera creu que la medalla d'aquest projecte no arribarà segurament en el palmarès del festival. "Crec que no guanyarem el concurs però no passa res, ho estem petant. Hem posat el dit a la llaga. Vaig dinar amb un company de l'estudi i em va dir que s'havia recordat molt de mi la nit anterior perquè volia demanar una hamburguesa d'un local que està a 50 metres de casa seva però quan es va recordar del curt, va baixar i se la va menjar al bar. Hem remogut consciències. Almenys, una mica. I per a mi això ja és guanyar", afirma.