organització criminal

Així va intentar expandir-se la Mara Salvatrucha a Espanya

Les set franquícies espanyoles de l'organització criminal salvadorenca van intentar federar-se en una trobada a Alacant el 2013

Els 40 acusats d'haver participat en l'expansió del grup delictiu han sigut condemnats a multes i penes de fins a 12 anys

fsendra42220878 graf5800  alicante  espa a   20 02 2018  parte de los 38 acu180315175026

fsendra42220878 graf5800 alicante espa a 20 02 2018 parte de los 38 acu180315175026 / MORELL

4
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

El 31 de desembre del 2013 les set cliques de la Mara Salvatrucha van celebrar a Ibi el seu particular Cap d’Any, un mirin o trobada en què van tancar un pacte per posar en marxa l’anomenat Programa 34, una mena de federació que uniria totes les franquícies d’aquesta organització criminal amb origen al Salvador que s’havien instal·lat a Espanya amb l’objectiu comú de «créixer i establir la mara».

Ara, els prop de 40 acusats d’haver participat en aquesta delictiva expansió ja tenen les seves condemnes després d’haver arribat a un acord de conformitat, que van des dels 12 anys de presó per als líders de la banda d’Ibi, els germans Darkin i Bigman, fins a multes i penes que permetran en molts casos eludir la presó als líders d’altres grups establerts a Espanya i diversos soldats. La confessió els ha valgut a molts d’atenuant.

Perquè si una cosa deixava clara la interlocutòria de procediment amb què es va posar en marxa el judici és que les cliques tenien una estructura piramidal, amb un primera paraula o ranflero com a responsable màxim, un segona paraula o segundero com a lloctinent, un tresorer i soldats rasos. Tot a imatge de l’original del Salvador.

Girona, Madrid, Barcelona...

L’escrit del jutge d’instrucció d’Ibi revelava que a més de la Big Crazy establerta en aquesta localitat alacantina i liderada per aquests dos germans, es van unir al projecte, entre altres, la Normandi de Girona, la Providence de Madrid i els Dementes i els Demonios Locos de Barcelona, encara que a aquests últims se’ls va haver de trucar des del Salvador per acabar-los de convèncer.

Aparentment tot es va fer sota la supervisió de la Mesa de Ranfla, el consell de direcció de la Mara Salvatrucha al seu Salvador natal, i també del Ranflero del Barrio, el seu cap màxim.    

Abans, la clica d’Ibi ja comunicava els seus passos a dirigents al Salvador. El juny del 2013, per exemple, el seu responsable va narrar a un d’ells l’enfrontament que havien tingut amb una banda de romanesos pel control del territori per demanar permís per actuar. La resposta no hauria pogut ser més explícita. «Si aconseguissin capturar un dels majes, matin-me aquest fill de puta, no hay pedo [problema]».

Els ingressos, a cops; els càstigs, a mort

Entre les normes d’actuació transnacionals hi havia la manera de captar nous membres i de darles el brinco. S’exigia que el currículum inclogués mostres sobrades de «valor i lleialtat»; també, que fossin experts en l’ús d’armes i que sabessin suportar el dolor i lidiar amb situacions perilloses.

Però quedava una última fase del procés de selecció que, segons la interlocutòria, l’1 de febrer del 2014 la Guàrdia Civil va poder comprovar en directe al parc del Turó de la Peira de Barcelona. Segons el que està establert, l’aspirant ha de suportar una pluja de cops dels membres de la clica. Aquell cop l’allau de trompades es va allargar 30 segons i la van protagonitzar més de 20 homes.

Superada aquesta última prova, cada aspirant rep el seu àlies, la taca o la placa en el seu argot. Un cop dins, l’obediència al superior és obligada i es castiga l’absència a les reunions o que es fumi o begui sense que hi hagi permís. També està penat el robatori per altres motius que no siguin pagar les quotes de la clica però, sobretot, la falta de respecte a altres membres del grup i la deslleialtat.

Tan definit està el mètode d’entrada com el que passa en cas de sortida, que pot comportar la mort. La reunió d’aquell últim dia del 2013 es va portar a terme a Ibi perquè Darkin, el líder local, havia sigut l’impulsor de la federació i va quedar designat com el seu màxim responsable. En aquella trobada es van acabar de definir les prioritats del Programa 34 i la primera era la d’aconseguir finançament.

Cada banda local faria una contribució mensual de 100 euros al projecte en comú i es va acceptar que algunes cliques trafiquessin amb drogues, que venguessin objectes procedents de petits furts o robatoris, o objectes d’artesania del Salvador. Això sí, va quedar clar que la droga era propietat de la clica i els beneficis obtinguts de la seva venda serien per a la banda, mai individuals.

La reunió de Cap d'Any

En aquella reunió es va començar a perfilar com es gestionaria la subvenció que rebrien de la central al Salvador, que finalment va pujar a gairebé 10.000 dòlars. El pacte va ser que els utilitzessin els Big Crazy per muntar un negoci legal i que una vegada recuperats els diners, aniria perquè una altra clica posés en marxa una altra estructura aparentment legal.

Notícies relacionades

La idea era utilitzar els negocis de tapadora per blanquejar diners de la droga, però també per oferir contractes legals que permetessin arribar a Espanya a membres de la mara al Salvador, així com emparar soldats empresonats aquí.

La interlocutòria del jutge permet comprovar que els seus mètodes delictius no eren gaire professionals. No van tenir problemes a fotografiar-se fent signes propis de la mara, amb armes o amb plantacions de marihuana. I van pensar que canviar l’ordre de les síl·labes d’algunes paraules o l’ús de frases fetes podria evitar que se’ls incriminés. Així, la cocaïna era vopol caco, pols o coca al revés.