Una dona és violada cada vuit hores

Tres dones denunciaran que han sigut violades el dia que es publiqui aquest article: cada vuit hores s'interposa una denúncia sobre aquest delicte a Espanya i només el 20% de les víctimes s'atreveixen a anar a la comissaria. Les dades de l'Oficina Europea d'Estadística -Eurostat- són tan actuals com esgarrifoses. I només representen la punta de l'iceberg: una de cada deu dones europees reconeix haver patit algun tipus d'assetjament des dels 15 anys. La violència sexual és una pandèmia encara silenciosa que comença a ser escoltada després de fer-se un lloc a cops de colze i a cop de titular. 

Els últims sis mesos han sigut clau en la lluita per visibilitzar un drama històric: la dones de Hollywood han fet caure el depredador més salvatge de la història del cine després de denunciar esborronadors casos d'assetjament sexual, Espanya ha fet pinya al voltant de la violència sexual arran de l'esfereïdor episodi de 'La manada' La manadai el Congrés ha aprovat el pacte d'Estat contra la Violència masclista. L'acord és important perquè ha alineat tots els partits polítics -excepte Podem- per invertir 1.000 milions d'euros en el desenvolupament de 213 mesures en un termini de cinc anys. 

La xifra impressiona i l'acord introdueix conceptes tan importants com comptabilitzar com a víctimes de violència masclista les dones els fills de les quals han sigut assassinats per la parella o aplicar la definició de violència de gènere a tots els tipus d'agressió contra les dones incloses en el Conveni d'Istanbul. En aquest nou context, Diana Quer serà considerada víctima tot i no tenir cap relació amb el seu agressor. L'acord és històric però sembra escepticisme entre la vella guàrdia: "Els grans titulars només són això, però el drama segueix a peu de carrer. S'ha normalitzat l'assetjament i no n'hi ha prou sent valent". Rosa Fontaíña, històrica activista gallega al capdavant de l'associació Rede de Mulleres contra os Maltratos, reclama mesures amb efectes directes sobre la persona que s'atreveix a denunciar.

La credibilitat

Un assumpte sobre el qual ja va alertar Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Internacional, després del pacte: "Les dones s'enfronten habitualment a prejudicis per part de les autoritats que posen en dubte la credibilitat dels seus testimonis, cosa que introdueix una càrrega pesant per demostrar la veracitat del seu relat". És a dir, la damnificada és víctima dues vegades.

En aquest context, sorgeix l'altre elefant a l'habitació en matèria d'igualtat: l'educació. És necessari impulsar formació i educació en igualtat com a via de prevenció i sensibilització. La societat ha normalitzat comportaments relacionats amb la violència lingüística que són anormals i haurien de ser censurables. 

L'assetjament al carrer

Notícies relacionades

La ministra d'Igualtat, sobre feminisme: "A mi no m'agrada que em posin aquesta etiqueta"

Manifest de la vaga feminista del 8 de març del 2018

La jove francesa Maxiem Gaudet va gravar un curt el 2016 en què recorria sola els carrers després de sortir de festa amb uns amics. El vídeo 'Au bout de la rue' dura 3.14 minuts, se succeeixen les 'boutades' a peu de carrer i la tensió és insuportable. "Volia mostrar l'assetjament al carrer, l'ansietat i la por que una dona pot sentir quan es troba sola a la foscor", va explicar Gaudet.

El nombre de dones que es va sentir identificada amb aquest comportament va convertir el vídeo en viral, va situar el problema en l'agenda política i va evidenciar el pànic de cada dia. "El pacte ha de suposar una oportunitat perquè Espanya posi en marxa una correcta implementació sobre prevenció i lluita contra tots els tipus de violència contra les dones", sentencia Virginia Álvarez. Eliminar la por, una assignatura pendent.