Anar al contingut

Anomalia ferroviària

Viladecans, on passen trens que no paren

Un de cada tres combois passa de llarg en la ciutat més poblada entre la línia que uneix l'Hospitalet i Tarragona

L'ajuntament reclama més freqüències de parada, una nova estació i que es ressusciti el projecte de la línia Cornellà-Castelldefels

Carles Cols

Viladecans, on passen trens que no paren

DANNY CAMINAL

Els trens que no paren a l’estació, dels quals preventivament s’avisa per megafonia, tenen el seu què. Els que s’esperen a l’andana fan dos passos enrere. Si entre ells hi ha un físic, fins i tot apreciarà l’efecte doppler, que comprimeix les ones sonores quan s’acosta el comboi i les espaia quan s’allunya. El maquinista a vegades toca el xiulet de la locomotora. S’aixequen les fulles quan passa. A una escena com aquesta, Don Delillo seria capaç de dedicar-li 30 pàgines i que no decaigués la tensió narrativa. Si l’escriptor novaiorquès necessita prendre apunts del natural, que vagi a Viladecans, aquesta raresa ferroviària, la ciutat més poblada entre l’Hospitalet i Tarragona i, malgrat tot, allà on menys trens paren. Només un 69% dels que passen per aquella ruta recullen passatgers. La resta, uns 63 trens els dies laborables, aixequen fulles.
La de Viladecans és una queixa enquistada que val la pena recordar ara que cada vegada que el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, visita l’àrea metropolitana anuncia inversions multimilionàries. El 12 de febrer, 1.600 milions per a una terminal satèl·lit de l’aeroport del Prat. El 21 de febrer, 608 milions per soterrar les línies R-2 i R-4 al seu pas per l’Hospitalet. Sempre hi ha qui, amb l’antecedent dels incompliments al cap, en desconfia, però l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, recorda per si de cas que des del 2012 dorm en un calaix un projecte a punt per ser executat que preveu unir Cornellà i Castelldefels amb una nova línia ferroviària. ¡Son només 2.000 milions, ministre!

RÀNQUING DE POBLACIÓ

Aquest és, en qualsevol cas, un projecte majúscul. Ni més ni menys que una nova ruta. El que com a mínim reivindica Viladecans és un tracte ferroviari equivalent a la seva població. Segons l’últim cens oficial, són 66.316 els veïns d’aquesta ciutat del Baix Llobregat. En aquesta ruta de tren, no hi ha cap més ciutat que superi aquesta xifra. Algunes s’hi acosten, és cert, com Vilanova i la Geltrú, amb 65.684 habitants, i Castelldefels, amb 63.891. El que passa és que en aquestes dues ciutats hi paren el 100% dels trens que hi transiten.
És cert que Viladecans ha crescut aquests últims anys sense pausa, però no de forma imprevista. El Pla General Metropolità li va calcular una població futura de 100.000 residents. Els plans de l’ajuntament no pretenen anar tan lluny. Amb els projectes urbanístics pendents d’execució, la ciutat es conforma de créixer fins als 75.000 habitants. Amb un cens així, la freqüència de trens serà escandalosament baixa.
És un nucli urbà sense alternatives. Altres ciutats pròximes, com Sant Boi, tenen almenys parada de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. Viladecans, no. Per als usuaris, en determinades franges horàries del dia el temps d’espera per agafar un tren pot ser de fins a 20 minuts. Als municipis adjacents, aquesta espera no supera, excepte que es produeixi algun contratemps, els 12 minuts. Les ràtios es poden realitzar des de molt variades perspectives. Per exemple, Viladecans destaca pels seus 484 habitants per tren. És una manera de veure-ho, en un país, per cert, en què hi ha baixadors de l’AVE amb menys de 10 passatgers al dia. Una gran planificació, sí senyor.

ACTIVITAT ECONÒMICA

El que passa en aquesta ciutat és un exemple de llibre de les conseqüències que la planificació urbanística i la xarxa de transport públic hagin caminat sense anar de la mà des de fa dècades. Viladecans no és una ciutat residencial, o dormitori. Useu l’expressió que preferiu. És una població amb una creixent activitat econòmica. En aquest terme municipal s’ha instal·lat el gran outlet del sud de Barcelona. També acull el centre logístic de Desigual. 
La previsió, subratlla l’alcalde, és que l’activitat empresarial creixi encara més. Al voltant de 10.000 persones trobaran feina a Viladecans si es compleixen les previsions. Pot ser que una part siguin residents a la ciutat, però a la resta les circumstàncies els empenyeran a utilitzar el cotxe com a mitjà de transport, si és que en disposen, amb tot el perjudici col·lectiu que això comporta en matèria d’embussos i contami­nació.
L’augment de les freqüències de parada depèn (coses de la xarxa ferroviària) del desdoblament de les vies del tren a l’altura de Vandellòs, una millora llunyana geogràficament que permetrà alterar la ruta de combois de mercaderies i descongestionar així la boca d’entrada a Barcelona per la costa. La solució d’augmentar la freqüència a costa de reduir la d’una altra ciutat amb menys població ni tan sols es posa sobre la taula.

REFORMAR L’ESTACIÓ

Segons Ruiz, l’alcalde, la situació òptima seria, per descomptat, que Viladecans comptés no només amb més freqüències de parada, sinó també amb aquella promesa nova línia de Rodalies amb origen a Cornellà i destí final a Castelldefels, un projecte que va néixer l’any 2000 inicialment com una línia de metro, la L-12, que molt aviat es va revelar com una simple promesa electoral sense pressupost.
El 2006, el Ministeri de Foment va reprendre la idea, aquesta vegada ja com a línia de Rodalies, però segueix igual, pendent d’execució. Ruiz confia que el pla es revitalitzi, però, mentrestant, li recorda a Foment que, arribat el cas, no n’hi haurà prou d’augmentar la freqüència de parades a l’actual línia ferroviària de la ciutat, sinó que serà necessari a més a més modernitzar l’estació, més pròpia d’un baixador menor que no pas d’una ciutat de 66.000 habitants.