Anar al contingut

REIVINDICACIÓ HISTÒRICA

Tres entitats reclamen intèrprets de signes en totes les hores de classe

Asseguren que la Generalitat no atén la seva demanda malgrat que la llei l'obliga a fer-ho

Amenacen de recórrer als tribunals si Ensenyament no habilita més personal

Teresa Pérez

Tres entitats reclamen intèrprets de signes en totes les hores de classe

LUAY ALBASHA

L’última oportunitat. Aquesta ha sigut l’advertència que van llançar ahir a la Generalitat tres entitats catalanes que agrupen persones sordes. Demanen que els garanteixin la presència d’intèrprets de signes a les aules durant totes les hores lectives, tal com estableix la legislació. Durant dos anys han presentat «infinites» reclamacions, però l’Administració no ha escoltat les seves demandes. Per això, aquests col·lectius van presentar ahir una reclamació administrativa contra la Conselleria d’Ensenyament i si no obtenen resposta anirann als tribunals.

Les tres entitats –la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca), l’Associació Volem Signar i Escoltar i l’Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya (Apansce)– denuncien que gairebé 2.000 menors sords no tenen cap mena d’ajuda a les aules que garanteixi una educació bilingüe (llengua de signes i una altra oral). La carència de centres educatius i d’intèrprets provoca que hi hagi un elevat fracàs escolar, absentisme i que siguin excepcionals els casos en què, després d’un esforç titànic, puguin arribar a la universitat. «Ens consta que només han arribat nou alumnes sords. És la discapacitat que menys presència té als campus», explica Marian González, presidenta de l’Associació Volem Signar i Escoltar.. 

Renecs en llenguatge de signes

En altres ocasions, els xavals es veuen obligats a cursar estudis on se’ls donen més facilitats encara que signifiqui allunyar-se de les seves preferències formatives. Això els ha passat a dos estudiants de 19 anys que estan estudiant lampisteria. «Ens hem hagut d’adaptar al que hi havia», expliquen. Josué Montano preferiria haver fet audiovisuals, i Gonzalo Nogales, algun ensenyament relacionat amb l’esport.

Tots dos es queixen que estan en una situació de «desigualtat» respecte als seus companys i que es perden una «gran part de la informació que donen a classe». La raó és que de les 30 hores lectives només tenen intèrpret durant 20. En les 10 restants, aquests herois de l’esforç fan el que poden i diuen «patir bastant». Tània Puig és la veu i les orelles de Josué i Gonzalo, i explica que quan s’hi ha d’anar «tots dos em diuen que ja no ens assabentarem de res», explica.

Malgrat la bona voluntat de companys i professors, Josué confirma que l’aprenentatge de les matèries en què no compten amb l’ajuda de l’intèrpret els suposa més de quatre hores de feina extra. En absència de Tània, els professors intenten que Josué i Gonzalo els llegeixin les explicacions als llavis, «però és molt difícil perquè la gent sol parlar de pressa, vocalitzar malament i, a més a més, si porta bigoti el professor, és una altra dificultat afegida», apunta Tània. La intèrpret assenyala les dificultats d’aquesta feina. «Hem d’anar amb roba fosca perquè contrastin les mans i amb peces llises perquè els alumnes no es distreguin», afirma. La relació amb els companys «és bastant bàsica». La comunicació és un fre, «sobretot els interessa saber com es diuen els renecs en el llenguatge dels signes», comenta Gonzalo en to sorneguer.

Signes, llengua oficial

Leire López, advocada que representa les entitats que agrupen les persones sordes, recorda que «només 178 alumnes tenen educació bilingüe» i denuncia «la passivitat absoluta» de l’Administració davant les «infinites reclamacions». López reconeix que «hi ha molts casos en què els xavals no poden anar a classe per falta d’intèrpret».

González destaca la importància d’aquests professionals a les aules, «ja que la llengua de signes és la llengua salvavides per als nens sords». La presidenta de l’Associació Volem Signar i Escoltar reclama que la llengua de signes, que utilitzen 25.000 persones, sigui oficial igual que l’aranès, que practiquen 6.000 parlants. Antonio Martínez, president de la Fesoca, sol·licita que en la preinscripció escolar «s’afegeixi una casella per demanar l’ensenyament en llengua de signes catalana».