El representant de l'Estat planta Volem acollir un any després de la gran manifestació

Baker no sembla acostumat als grans auditoris i al parlar es va separant del micròfon, cosa que, a vegades, dificulta sentir el seu discurs. Sentir-lo, només sentir-lo. Entendre'l, quan se'l sent, és senzill, no només pel seu sorprenent català, malgrat viure a Catalunya des de fa només un any i mig. Aquest jove sirià va aconseguir escapar-se de la guerra i arribar a un camp de refugiats grec, on va conèixer el noi amb qui viu, un altre jove de Mataró que llavors estava a Idomeni fent de voluntari. Estudia quart d'ESO a l'institut de la seva ciutat d'acollida, i quan acabi li agradaria fer Integració Social, per ajudar els altres. "Al setembre vaig tornar a Grècia, volia girar full d'aquella etapa tornant-hi com a voluntari, però va ser molt dur. Van sortir massa records i vaig tornar molt abans del que tenia previst", explica Baker, els pares del qual encara viuen a Damasc.   

El jove forma part de la primera taula de debat de l'acte "Volem acollir, un any després de la manifestació: què ha canviat?", celebrat aquest diumenge a les 12 del migdia al CCCB, exactament un any després de la multitudinària manifestació organitzada per Casa nostra, casa vostra. A la seva dreta, Norma Véliz, la portaveu de Mujeres Palante, relata les enormes dificultats de les dones llatinoamericanes per trobar vivenda una vegada superada la primera fase del pla d'ajuda al refugiat -als sis mesos se'ls acaba el dret a sostre- i les condicions de pràcticament esclavitud que viuen moltes d'aquestes dones a les cases on treballen fent tasques domèstiques. "Moltes vegades internes i suportant situacions d'assetjament sexual, aquí, a Catalunya", subratlla Véliz. A l'esquerra de Baker, Lamine Seye, exmanter i membre de la cooperativa Diomcoop, aporta el punt de vista dels africans que arriben a Barcelona sense més alternativa que la venda ambulant il·legal, i la situació de constant persecució en què viuen.

Després dels relats de Norma, Barek i Lamine, pugen a l'escenari els representants de les administracions catalana i barcelonina. "¿Veuen aquesta cadira buida? És la que representa el Govern espanyol, principal responsable del control de fronteres, que mai ha volgut seure a respondre les nostres preguntes", ha assenyalat el conductor de l'acte, membre de la plataforma Casa nostra, casa vostra, abans de presentar el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, i el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós. "Per part del Govern espanyol durant aquest any no ha canviat res. Se segueixen venent armes a països que no respecten els drets humans i amb conflictes oberts", ha iniciat la seva intervenció Amorós. Asens ha afegit que l'Estat no només incompleix amb les seves obligacions i compromisos en l'acollida de refugiats, sinó que inverteix a instal·lar concertines, aixecar murs i construir tanques amb els 330.000 milions que reben de les UE per a la gestió migratòria. "Si no pensen acollir, que ens donin aquests diners a les administracions que sí que tenim voluntat de fer-ho", ha assenyalat el regidor.

70% de sol·licituds denegades

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

"A més de constatar que el sistema de refugi està col·lapsat, i que s'estan donant hores per iniciar la primera sol·licitud per d'aquí cinc mesos, ara ens trobem amb un problema nou. Espanya encapçala el rànquing de denegacions. Un 70% de les sol·licituds d'asil són denegades. D'aquesta manera, aquestes persones es troben d'un dia per l'altre en una situació irregular sobrevinguda", ha dit Amorós, que -com Asens- ha defensat que la seva administració sí que ha fet els deures, malgrat la falta de recursos i de competències.

En la tercera taula de balanç del primer any de la gran manifestació, Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) i Toni Borrell, representant de Stop Mare Mortum han recordat els morts al mar: 86 persones a la frontera sud intentant entrar a Espanya només l'últim any. Han denunciat les polítiques de criminalització de la solidaritat, amb els casos recents de Proactiva Open Arms i de l'activista Helena Maleno. "L'accés a Espanya cada vegada és més difícil, les devolucions en calent segueixen sent una pràctica habitual", denuncia Pareja, abans de recordar altres injustícies com l'arxivament de la causa contra la Guàrdia Civil per la mort de 14 persones a Tarajal.