Catalunya va girar full dels atemptats del 17-A "extremadament ràpid", segons un informe

El context polític, els diferents atemptats a Europa i la por d'obrir un debat profund són alguns dels motius pels quals "es va girar full extremadament ràpid" després dels atemptats a Barcelona i Cambrils, segons un informe del Barcelona Centre for Internacional Affairs (Cidob).

L'informe, que es presenta aquest dilluns a Barcelona, aborda des de múltiples perspectives els atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp), dels quals aquesta setmana es compleixen sis mesos i en què van morir 16 persones -sense comptar els sis terroristes abatuts per la policia i els dos morts en l'explosió d'Alcanar- i més de 100 van resultar ferides.

Moussa Bourekba, coordinador de l'informe, titulatAtemptats de Barcelona: reaccions, explicacions i debats pendents, ha explicat a Efe que "la conclusió més rellevant" del 17-A és que "no hem obert prou el debat sobre els interrogants dels atemptats", com sí que ha passat en altres països.

Bourekba apunta com a motiu principal "el context polític català, amb un debat d'extrema polarització", encara que també hi ha influït que "ja no és el segon o el tercer atemptat que patim a Europa, sinó que n'hi ha hagut més d'una desena des del 2015".

"Hem anteposat a aquesta tragèdia els tradicionals discursos de convivència i interculturalitat, dient que cridem sempre a la unió sense voler obrir aquest debat sensible i els interrogants de per què aquests joves van cometre aquests actes", ha detallat.

Cal fer una "àmplia reflexió"

Bourekba ha alertat que és necessari "reflexionar àmpliament respecte al procés de radicalització", que, com assegura, "no es pot atribuir ni a un ni a dos factors, sinó a un conjunt d'ells".

L'investigador opina que és més apropiat "centrar-se en el recorregut biogràfic" i no recórrer a l'origen dels terroristes com a explicació de la radicalització, que l'únic que fa és "simplificar un fenomen complex".

Bourekba ha recordat que en moltes ocasions es va destacar que els autors del 17-A "estaven plenament integrats perquè parlaven perfectament català, treballaven o practicaven esport", cosa que segons ell significa "oblidar el sentiment de pertinença".

L'informe del Cidob, en què també han col·laborat Jordi Moreras (Cidob) i la investigadora de l'Institute for Statecraft and Governance de Londres Fatima Lahnait, relata com es van succeir els tresno: "no al terrorisme, no al racisme i no a la porno", sota el clamNo tinc por, cosa que apunta a un "canvi de guió" en els atemptats de Catalunya respecte a altres atacs terroristes.

"Una de les especificitats dels atemptats és que no es va declarar la guerra ni a un enemic interior ni a un d'exterior, com sí que va fer França, per exemple", ha subratllat Bourekba, que ha recordat que a Barcelona "no s'ha criminalitzat la immigració ni s'ha presenciat rebuig ni culpabilitat".

No obstant, l'informe recorda que algunes "veus demanaven que hi hagués més delimitació entre víctimes/terroristes o nosaltres/ells", cosa que va passar per la "confrontació Catalunya/Espanya", per l'"eix nacional".

Segons l'informe, alguns mitjans "van denunciar que la gestió dels atemptats s'utilitzés per 'fer campanya del procés', mentre que demanaven que el 17-A servís com a toc d'alerta per acabar amb les 'absurditats democràtiques' atribuïdes als independentistes".

També constata que "una de les principals dianes d'aquesta batalla de narratives van ser els Mossos d'Esquadra, criticats pels que demanaven una gestió unitària de la crisi i aclamats per altres com un exemple (gairebé heroic) de la lluita antiterrorista".

L'investigador del Cidob ha assegurat que els atemptats han de fer qüestionar si "la convivència és que cadascú visqui en el seu bloc amb la seva comunitat i sigui pacífic o que, a més de creuar-nos pel carrer, ens coneguem".

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L'informe proposa un canvi de l'abordatge de les estratègies de prevenció de l'extremisme violent i passar d'una aproximació securitària a tenir en compte aspectes socioeconòmics, polítics o religiosos.

"No existeix una solució simple o simplista", ha assegurat l'investigador, que ha subratllat que "el millor és mirar que s'està fent en altres ciutats".