Saldes aposta pel seu espectacular cel nocturn

A Saldes s'hi arriba per una carretera de revolts que regala una impressionant vista del Pedraforca. En el primer tram, ja abandonada la C-16 que puja a Bagà i connecta amb la Cerdanya a través del prohibitiu túnel del Cadí, s'ha de conduir amb atenció perquè les esllavissades deixen pedres sobre el serpentejant asfalt. Una vegada al poble, un dimarts qualsevol, l'activitat és més aviat escassa. Com molts municipis de mida reduïda, aquest enclavament del Berguedà s'enfronta a la lenta desertització humana causada per l'emigració rural cap a les grans concentracions urbanes. S'han de buscar reclams que permetin mantenir-se. Saldes ho té clar: la solució (o una de les solucions) és a les estrelles.

L'alcalde de la localitat, Moisès Massana, ens rep al seu despatx, disposat a explicar de quina manera espera que els astres donin un cop de mà al poble. Encara que abans s'imposa una prèvia. Saldes va ser el primer municipi, l'octubre del 2016, declarat espai amb cel nocturn de qualitat. En concret, la Generalitat va reconèixer el mirador del Gresolet, molt a prop del refugi de Lluís Estasen, i la plaça de l'Espà. De la mateixa manera que s'atorguen banderes a les platges, el Govern es va proposar fer el mateix amb el firmament amb un decret aprovat el 2015. I aquest humil ajuntament, animat per un estiuejant aficionat a l'astronomia, va fer un cop de cap. Van posar en marxa un pla contra la contaminació lumínica que, sumat a la situació geogràfica, entre muntanyes de 2.300 metres i lluny de la influència de la gran bombeta (Barcelona), va permetre que Saldes aconseguís entrar en la lliga de les estrelles. Ara han fet un pas més: han millorat la il·luminació dels carrers, i reclamen que tot el municipi, no només aquells dos punts concrets, rebi el segell de qualitat nocturna. La seva demanda s'està valorant.

El Montsec va al davant

D'entrada s'ha de dir que el títol de millor cel de Catalunya el té el Montsec, on 16 municipis es van conjurar per generar un entorn que propicia una observació excel·lent de les estrelles. No en va aquesta zona alberga un parc astronòmic dels més importants d'Espanya. El mateix decret de la Generalitat va declarar zona protegida tot aquest entorn. És, de fet, una de les reserves Starlight, una cosa així com el hall of fame mundial de llocs des dels quals es pot disfrutar del firmament durant la nit.

Ara sí; l'alcalde. La conversa amb Massana bascula entre la història, la tecnologia, el cel, el turisme i la supervivència. Saldes va arribar a tenir 1.065 residents els anys 60, en els temps en què l'explotació del carbó era una indústria tan pròspera com tràgica. El 1944, una explosió de grisú va matar 34 treballadors, la majoria arribats de València i Andalusia. Els seus noms apareixen al monòlit situat a la plaça de Sant Martí amb què es rendeix homenatge a totes les víctimes de la mineria al terme municipal. Saldes té avui 278 persones censades, un nombre que no és real perquè molts no hi viuen. La zona, que també va tenir els seus bons moments agrícoles, viu ara del turisme. “Però és molt estacional, amb fins a 1.060 places d'allotjament”. I avui et venen, i demà ja ho veurem. Per això busquen un fet diferencial, algun element que fidelitzi un tipus de foraster, que sigui un reclam únic. “La declaració d'espai de cel nocturn de qualitat ens ha posat al mapa i hem aparegut en revistes especialitzades -diu Massana, que agraeix la implicació econòmica tant del Govern de la Generalitat com de la Diputació de Barcelona-, però no ens podem quedar aquí”.

Casa de colònies 

Tenen pensat convertir la vella casa del forestal en un “observatori semiprofessional”. Una de les opcions que estudien és la de crear la primera casa de colònies per a nens destinada al coneixement de les estrelles. També podria ser un centre de dia, obert al públic, amb informació i aparells. Ho estan valorant. El dels edificis municipals buits dona per a un altre tema al marge. Aquí hi va arribar a haver metge, escola…, tots els equipaments propis d'un lloc pròsper. Ara aquestes finques buides s'ofereixen a famílies perquè els seus fills creixin aquí i ajudin a garantir el futur. Però no és gens fàcil, ja que primer s'han de reformar. I això requereix una inversió que els pressupostos de consistoris petits no sempre poden assumir.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

L'alcalde, que té l'amabilitat de mostrar els dos punts declarats espai amb cel nocturn de qualitat, explica que el canvi de llums blanques a ambre (són les que generen menys contaminació lumínica) ha causat algunes protestes al poble. “La gent prefereix la blanca perquè reprodueix la llum del dia i els colors es distingeixen millor, però aquesta triplica la llum útil i redueix en més d'un 70% el consum energètic”. Entre aquest any i el que ve esperen tenir-les totes canviades. El cost total serà d'uns 68.000 euros.

S'acaba la jornada al Berguedà. A Saldes només s'hi senten les gotes d'aigua que cauen de les teulades. La setmana passada hi va nevar força i el blanc va desapareixent. No és el millor dia per disfrutar de les estrelles perquè hi ha una lluna generosa, però l'espectacle a mitjanit és embriagador. El Pedraforca, amb la tartera blanca. Saldes, una franja ataronjada que no molesta. A l'altra banda, perfilada, la serra d'Ensija. De tornada a la C-16, un conill creua la carretera. Quatre pedres més a l'asfalt i un cotxe amb els llums llargs. Millor els curts, que contaminen menys.