Anar al contingut

DISCRIMINACIÓ 'ON LINE'

La xenofòbia contra els gitanos copa el discurs d'odi a Europa

Les xarxes socials augmenten l'esborrament de continguts denunciats pels usuaris

Espanya recupera posicions i les empreses arriben a esborrar el 73% de les denúncies

Carmen Jané

La xenofòbia contra els gitanos copa el discurs d'odi a Europa

CARLOS MONTANYES

La xenofòbia contra els gitanos protagonitza la majoria dels continguts denunciats per promoure l'odi a Europa. L'últim observatori europeu sobre el Codi de Conducta de la Comissió Europea firmat per les multinacionals d'internet el maig del 2016, amb dades de l'últim trimestre de l'any, revela que dels 2.982 casos reportats per entitats socials, governs i usuaris, el 17,1% anaven dirigits contra l'origen ètnic, la majoria contra els gitanos, que han desplaçat en els dards de l'odi els refugiats sirians, que s'emportaven la pitjor part en les dades que es van recollir el juny del 2016.

Altres col·lectius relacionats amb l'origen geogràfic i ètnic també sumen la majoria de denúncies: un 16,4% carrega contra els musulmans, un altre 16% contra els refugiats i immigrants, un 10,3% és per causa de l'origen nacional (estrangers, com a genèric), un 9,5%, obertament antisemita, i un 7,9%, per motius de “raça”. Tampoc se salven de la bilis europea homosexuals, bisexuals i transgèneres, que acaparen el 14% dels continguts denunciats, ni les dones com a sexe, que se n'emporten el 3,1%.

“Hi ha dos tipus de continguts d'odi: els que parlen d'estereotips i prejudicis, que són desagradables però no punibles, i els que inciten a la violència, l'extermini o la deshumanització de les persones, que clarament excedeixen la llibertat d'expressió i són un delicte”, adverteix Javier Sáez, expert en Igualtat i no discriminació de la Fundació Secretariat Gitano, que ha tornat a posar en marxa campanyes contra la discriminació del col·lectiu.

Fa sis mesos, en la segona edició de l'observatori, els gitanos captaven el 15,8% dels continguts d'odi, darrere dels refugiats (17,8%) i els musulmans (17,7%). Les amenaces i insults contra l'orientació sexual n'ocupaven el 12,7%, i per gènere el 2,8%. Ara, l'antigitanisme acumula la part principal no només a Espanya (116 continguts denunciats), sinó pels informes d'oenagés d'Itàlia, Eslovàquia, Txèquia, Romania, Bulgària i Hongria, on fins i tot els polítics encoratgen el tema.

La bona notícia entre tant delicte d'odi és que les xarxes socials, en aquest cas Facebook (que rep la majoria dels casos, sense incloure Instagram i WhatsApp, que també són seus), Twitter i Google (per Youtube), han començat a esborrar més continguts denunciats. De mitjana, el 70%, entre els que han impugnat les oenagés, que disposen d'un canal preferent de denúncia, i els del públic en general, davant el 59% de l'últim mesurament. I en concret, Facebook n'ha esborrat el 79,8% (davant el 66,5% del juny); Twitter, el 45,7% (pel 37,4% anterior), i Youtube, el 75% (pel 66%). A més, el 81,7% dels continguts s'han retirat en menys de 24 hores.

Més esborrament a Espanya

I a Espanya, que era on menys contingut d'odi s'esborrava, s'han equiparat a la resta de nivells europeus (73,8% davant el 17,2% anterior), amb ràtios de gairebé el 90%. Portugal, amb qui comparteix unitat de negoci a les tres xarxes, ha millorat, però segueix molt baixa, només s'hi esborren el 38,6% dels continguts denunciats.

Per a les entitats, és una victòria. “Les xarxes socials tenen ara una actitud més col·laborativa després de moltes reunions. Crec que han pres consciència de la mala imatge que dona a les seves empreses acollir, per exemple, perfils neonazis”, afirma Sáez.