La comissió antipederàstia del Papa fa un any que és als llimbs

Nicole Winfield, periodista que ha cobert tres papes, li preguntava aquesta setmana a Francesc per què la comissió antipederàstia del Vaticà, que liderava Sean O’ Malley (el cardenal que va criticar el Pontífex per la seva defensa del bisbe xilè Juan Barros, acusat d’encobridor), encara no ha sigut renovada. «Hi ha persones que es pregunten si això és un senyal que la protecció dels menors no és una prioritat», li va dir la cronista al Papa. «No es creguin que no la farem... són els temps normals», va respondre ell, en el vol de tornada del viatge per Xile i el Perú.

Des de la seva elecció el 2013 com a cap màxim de l’Església catòlica, Francesc s’ha resistit a deixar que la institució s’enfonsés per l’escàndol dels abusos sexuals de sacerdots i va anunciar «tolerància zero» amb aquest assumpte. Expressió d’això va ser, entre altres mesures adoptades, la Pontifícia Comissió per a la Tutela dels Menors, creada per Francesc el 22 de març del 2014, els treb alls de la qual, destinats a posar al dia les normes antipederàstia dictades en el seu moment per Benet XVI, van començar l’any següent. 

Però el mandat de la comissió va caducar al desembre i des d’aleshores els seus treballs estan paralitzats, cosa que ha suscitat preocupació entre els defensors de les víctimes d’abusos de sacerdots. Més encara que la polèmica sobre Juan Barros – que ha entelat el final de la gira papal per Amèrica Llatina–, el problema és que ha tingut lloc precisament ara, quan el camí de l’organisme ja no transcorria amb facilitat.      Engeny 

La primera ensopegada ja es va produir el febrer del 2016, quan Peter Sanders, activista antipederàstia i ell mateix una víctima d’un capellà abusador, va ser apartat de l’organisme, després de llançar un dur atac contra el cardenal australià George Pell. Segons Sanders, Pell, que llavors ostentava el càrrec de prefecte de la Secretaria d’Economia, havia presentat una sèrie de certificats mèdics per evitar anar a parlar davant la comissió. 

«Està enganyant la comissió, el Papa i les víctimes», va dir Sanders de Pell. Malgrat això, l’activista va seguir al càrrec, encara que només per uns mesos. El juny d’aquell mateix any, en una altra roda de premsa pública, el Vaticà va anunciar que el Papa havia decidit que l’australià abandonava el seu càrrec de prefecte vaticà per tornar al seu país i defensar-se allà de l’acusació d’haver comès abusos sexuals. 

Notícies relacionades

La justícia australiana acusa el cardenal Pell de pederàstia

La comissió especial qualifica de "tragèdia nacional" la pederàstia a Austràlia

Però la renovada calma va durar poc més d’un any. El març del 2017, Marie Collins, l’altra víctima membre de l’organisme, va anunciar que també renunciava al seu càrrec. En el seu missatge de comiat, Collins va explicar que la seva decisió es devia a la falta de col·laboració que ella i els seus col·legues experimentaven per part dels dicasteris de la Cúria i en especial del «principalment involucrat al tractar els casos d’abusos», va afirmar, en referència a la Congregació de la Doctrina de la Fe. 

El cas va disparar les alarmes sobre la comissió, la tasca de la qual, d’acord amb un dels seus integrants consultat per aquest diari, «sempre ha sigut molt complicada». «Prova que encara hi ha cinc conferències episcopals de l’Àfrica que no han presentat les línies guies», va afegir la mateixa font, referint-se als protocols antipederàstia que el Vaticà va demanar a les esglésies locals durant el papat de Benet XVI.      Els consagrats

A més d’això, la Comissió, que és un òrgan de caràcter consultiu, però que fa tasques que serveixen perquè altres instàncies adoptin eventuals mesures jurídiques, encara no ha trobat una solució definitiva a la qüestió dels consagrats (no religiosos) i laics que treballen en institucions catòliques i també cometen abusos.