Treballador i pobre: "És un cercle viciós del qual no puc sortir"

Càritas Diocesana de Barcelona va clamar ahir contra la «invisibilitat» dels treballadors que encadenen contractes temporals i precaris, i va reclamar una nova reforma laboral, un salari mínim de 1.000 euros i abordar els efectes devastadors de la irregularitat sobrevinguda.

El director de l’entitat, Salvador Busquets; la responsable del programa d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Míriam Feu; el delegat episcopal de Càritas, Salvador Bacardit, i el bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, Sergi Gordo, van presentar l’informe Vides precàries. Quan la precarietat laboral ho envaeix tot, que constata que totes les persones que atén Càritas i que tenen feina es poden considerar treballadors pobres, i representen el 16% de les persones que acompanyen (l’any passat era del 14,5%).

Feu va carregar contra un «mercat laboral inestable, immediat, insegur i fugaç en què entres ràpid i surts ràpid encadenant contractes», especialment en l’àmbit de la neteja, la restauració i els serveis, i que no protegeix davant situacions com la malaltia. La responsable va recordar també que el 12% dels empleats  catalans són treballadors pobres per comptar amb 837 euros mensuals, segons dades de l’Idescat, i va qualificar el mercat laboral com un «ventilador que genera dinàmiques de precarietat», que absorbeix i expulsa ràpidament.

«Les persones que viuen aquesta situació se senten invisibles, desprotegides, atrapades, silenciades i explotades», va deplorar Feu, que ho va atribuir al fet que aquestes persones deixen de tenir els mateixos drets que la resta: sense prestacions de seguretat social i d’atur.

«És un cercle viciós del qual no puc sortir», va relatar un testimoni de l’entitat social que, com a novetat, introdueix en l’informe les valoracions en primera persona de les persones víctimes d’aquesta situació social i laboral.

PERFIL DELS MÉS VULNERABLES

Segons l’entitat social, els col·lectius que tenen més dificultats a l’hora d’integrar-se en el mercat laboral són les persones immigrants sense residència, les dones solteres amb fills, els joves i els que tenen més de 50 anys. Com a conseqüència d’aquesta situació es generen situacions de temor a perdre la vivenda: «La por que jo tinc és veure’m al carrer. És la pitjor por que tinc, més que veure la nevera buida», va dir Feu parafrasejant un testimoni.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El director de Càritas Barcelona va constatar que quan les persones van a l’Administració a la recerca de solucions troben comprensió i empatia, però cap solució per l’existència d’un «marc laboral tancat». Busquets va criticar que la reforma laboral del 2012 no ha servit per evitar el creixement de la desigualtat, sinó més aviat al contrari, i va reclamar un salari mínim de 1.000 euros.

També va demanar reproduir un model de col·laboració triangular des d’una visió social en què les entitats socials, les empreses i el treballador puguin generar marcs estables de col·laboració, i va carregar contra el «fracàs de la protecció social» actual perquè no arriba a totes les persones amb precarietat.