El violador de l'Eixample, condemnat a 66 anys, podrà demanar permís als 5

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 66 anys i mig de presó Francisco Javier Corbacho, conegut com el violador de l'Eixample, per quatre agressions sexuals a dones entre els anys 2004 i 2016, dels quals el processat en complirà un màxim de 20, encara que podrà demanar permisos de sortida des dels cinc.

En la seva sentència, la secció 21a de l'Audiència de Barcelona dona per provades quatre de les cinc violacions de què la fiscalia acusava el processat, violador reincident, però l'absol d'una cinquena agressió sexual a una dona nord-americana, que va tornar al seu país sense que el jutjat li prengués declaració ni agafés les seves dades per localitzar-la.

La sentència condemna el violador, que té un antecedent per abusos sexuals, per quatre delictes d'agressió sexual, tres amb l'agreujant de reincidència, i tres de robatori amb intimidació, i l'obliga a indemnitzar les víctimes amb 110.000 euros en total.

El processat, sosté l'Audiència, abordava al carrer o al portal de casa, a Barcelona, les víctimes, sempre dones joves, a les quals violava i robava les seves pertinences amenaçant-les amb objectes punxants, tornavisos o ganivets.

Penes màximes

La sala condemna el violador a penes màximes per diversos dels delictes que se li imputaven, al tenir en compte l'"especial reprotxabilitat" dels seus actes i la "reiteració" d'aquests actes en un mètode que "es repeteix en sèrie".

No obstant, l'Audiència ha rebutjat la petició de les acusacions que s'apliquin els beneficis penitenciaris al total de la pena imposada al processat -66 anys- en lloc dels 20 que complirà de forma efectiva, i estableix que a partir de cinc anys entre reixes pugui sol·licitar permisos de sortida, que sempre dependran que el centre penitenciari els autoritzi.

Després de recordar que les penes de presó estan orientades "a la reeducació", la sala considera "intolerable" la petició de les acusacions que el processat no pugui disfrutar de permisos fins a haver passat 17 anys entre reixes, ja que això suposaria negar "qualsevol possible finalitat de reinserció social existent".

"I diem que és intolerable perquè ni tan sols per als supòsits més greus (...), castigats amb presó permanent revisable (assassinats després de violació, assassinats de menors o terrorisme), el Codi Penal és tan sever", argumenta la sala.

Revés a la instrucció del judici

Francisco Javier Corbacho, que previsiblement estava a punt de cometre una altra violació quan va ser detingut per la policia, va cometre tres de les agressions sexuals mentre tenia suspesa -per un termini de dos anys- la condemna a vuit mesos de presó que li va imposar un Jutjat Penal de Jaén el febrer del 2014.

Així mateix, la sentència clava un revés a la instrucció del cas per haver permès que una de les suposades víctimes del violador, una noia nord-americana que estudiava a Barcelona, tornés al seu país sense que ni tan sols se li demanés una adreça on localitzar-la per citar-la a declarar.

Segons el tribunal, el jutjat que l'octubre del 2015 va rebre la denúncia de la noia "ni li truca per prendre-li declaració ni preconstitueix prova ni ningú l'hi demana", i quan es va acordar a petició de la fiscalia, el 20 de juny del 2016, era "massa tard", ja que la denunciant havia tornat al seu país.

Víctima desprotegida

Notícies relacionades

Un violador en sèrie a una víctima: "Aquí et quedes, puta"

El judici del violador de l'Eixample: "L'acusat és un verdader depredador sexual"

"Lògicament que això pot passar als jutjats, no deliberadament, sinó a causa de la quantitat de feina que tenen. El que passa és que en aquest cas hem desprotegit una possible víctima d'un delicte d'agressió sexual", afegeix el tribunal, que tot i "sospitar" que es va tractar d'una altra violació, absol Corbacho d'aquesta violació perquè l'única declaració de la víctima va ser davant la policia i, com a tal, no té validesa.

La sentència, que admet que el violador era consumidor de cocaïna però descarta aplicar-li l'atenuant de drogoaddicció, l'obliga a indemnitzar les víctimes pels danys morals causats, ja que totes van patir trastorns d'estrès posttraumàtic i seqüeles psicològiques a causa de les violacions.