Catalunya denega la meitat de les peticions de protecció de maltractades

El 51% de les ordres de protecció sol·licitades per a víctimes de violència masclista són denegades a Cata-

lunya, segons les últimes dades sobre aquesta matèria del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i que corresponen al tercer trimestre del 2017. Catalunya ocupa la primera posició en aquesta classificació, seguida, però a distància, de Madrid, i supera la mitjana estatal, que és del 30%. La fiscalia de Barcelona ha mostrat en diverses ocasions la seva preocupació per l’alt índex de rebuig de sol·licituds de mesures de protecció per a dones, mentre els jutges defensen la seva feina al·legant que segueixen al peu de la lletra els requisits previstos en la llei per acceptar una petició d’aquestes característiques. «Moltes vegades s’atorguen simplement per si de cas i això no és correcte», assegura un jurista coneixedor d’aquest sistema.

En el tercer trimestre del 2017, de les 1.400 peticions de mesures de protecció per violència masclista 25 no van ser admeses d’entrada i 696  ho van ser després de ser tramitades (51%). Durant tot el 2016 aquest percentatge va ser superior, ja que de les 4.887 sol·licituds registrades, se’n van rebutjar un 59% (172 en un primer moment i 2.695 més després), quan la mitjana de tot Espanya va ser del 37%.

Por de la víctima

En la seva última memòria, com ho ha fet en altres d’anteriors, la fiscalia de Barcelona sosté que el nombre d’ordres de protecció adoptades el 2016 a la província va ser «molt baix», cosa que «no contribueix» a evitar la por que la víctima té de la reacció de l’agressor després de la presentació de la denúncia. Malgrat aquesta crítica, considera que s’ha detectat un «lleuger augment» de les mesures atorgades en comparació amb altres anys.

Una dada rellevant és la consolidació per fi de l’aportació en l’atestat dels Mossos d’Esquadra de la valoració del risc que pateix la víctima. Segons la fiscalia, «és una eina adequada per valorar la situació a l’inici de les actuacions i una dada eficaç a ser tinguda en compte en el moment d’adoptar mesures cautelars». A més a més, durant tot el procés, els agents també fan un seguiment de la víctima, cosa que permet conèixer les situacions a  les quals es va enfrontant. No només ho posen en pràctica en casos de risc mitjà o alt, sinó en aquells en què no s’aprecia aquesta circumstància, detalla l’escrit de la fiscalia.

Els jutges catalans especialitzats en aquesta matèria, en canvi, asseguren que la seva actuació és correcta i que resolen favorablement les peticions de protecció quan es compleixen els requisits legals. És a dir, en els casos en què hi ha indicis de delicte, una situació «objectiva» de risc per a la víctima i quan els tràmits es fan de forma correcta. Al seu entendre, hi ha jutges que acorden aquesta mesura simplement per por que l’agressor torni a actuar. «L’ordre de protecció no és la panacea. Que inverteixin més en prevenció i en educació i no desplacin el problema als tribunals», afirma un jurista. És veritat que aquestes mesures, entre les quals hi ha la prohibició d’acostar-se a la dona o comunicar-s’hi, persuadeixen molts agressors, però no eviten al 100% que puguin tornar a assetjar i atacar. De fet cinc de les 48 dones assassinades a Espanya per la seva parella o exparella el 2017 tenien mesures de protecció en vigor.

Les mateixes fonts judicials apunten al fet que, a més a més, hi ha jutjats que acorden l’ordre de protecció sense acomplir els requisits formals. Per exemple, no es pot atorgar aquesta mesura, segons aquests experts, si l’agressor i la víctima no compareixen a la vista que s’ha de celebrar per resoldre si s’admet o es rebutja, tal com preveu la llei. «S’ha de sentir totes les parts», incideixen. A Catalunya s’acostumen a denegar algunes sol·licituds per aquest aspecte, sobretot els jutjats especialitzats en violència masclista.

Declarar contra la parella

L’advocada Luz García Bello, del despatx VPG Abogados, explica que en la situació de risc que comunament dona lloc a les ordres de protecció «poden englobar-se amenaces de mort que tenint en compte les manifestacions de la víctima el jutge pugui considerar que es puguin portar a terme. O agressions físiques, que s’acrediten amb informe d’urgències de la víctima i la prova judicial de la qual consisteix en un reconeixement del metge forense».

L’alt percentatge de denegació d’aquest tipus de mesures es deu, segons la seva opinió, al fet que moltes vegades la víctima no declara contra el marit o parella. En aquest cas i si continua mantenint la relació afectiva marital, la dona té dret a no declarar contra ell. Per tant, si no ho fa, és possible que no es pugui acreditar una situació objectiva de risc, requisit «fonamental» perquè se li atorgui l’ordre de protecció. Una qüestió diferent és que sense declarar la víctima hi hagi testimonis que hagin presenciat amenaces o agressions físiques i que es corrobori que existeix aquest risc.

Ponderar altres drets

Notícies relacionades

El Govern i les CCAA ratifiquen el pacte d'Estat contra la violència masclista

Pacte d'Estat i violència masclista

L’advocada Berta Armengol Freixes, del despatx González Franco, considera que l’adopció de mesures de protecció «ha de ser restrictiva» per comportar una «greu limitació en la llibertat del subjecte a qui se li imposen». Així, afirma, ha de ponderar-se la seva «proporcionalitat». Aquesta ordre s’adopta «cautelarment per evitar qualsevol risc», però en un moment del procés en què el dret a la presumpció d’innocència de l’inculpat continua indemne, segons aquesta jurista.

La lletrada assegura que «la llei exigeix» que només s’apliqui aquest tipus de mesures tan costoses quan sigui «estrictament necessari per a  la protecció de les víctimes». Afegeix que si a Catalunya s’acorden el 49% de les sol·licitades és perquè només en aquests supòsits concorren tots els requisits legals. En aquest sentit, destaca que, el 2015, el percentatge d’ordres denegades era més alt (57%), i per això, segons ella, «no es tracta d’una tendència, sinó que les xifres fluctuen i depenen de la casuística de cadascun dels supòsits en què se sol·licita aquella mesura», de manera que els números varien segons es compleixen en cada cas els requisits legals.