ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT DEL BENESTAR

Catalunya, l'única comunitat autònoma que acumula retallades en serveis socials des del 2014

L'atenció a les persones aprova per primera vegada el seu examen anual gràcies a l'impuls dels nous governs regionals

Les autonomies superen la inversió del 2010 mentre l'Estat central segueix en nivells inferiors als d'abans de la crisi

2
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro

Com un malalt encara convalescent, l’Estat del benestar a Espanya comença a mostrar símptomes de recuperació des que l’epidèmia de la crisi el va deixar en estat gairebé terminal. Han hagut de passar cinc edicions perquè els serveis socials aprovin per primera vegada l’examen al qual l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials els sotmet des del 2012. L’evolució és «positiva», i l’atribueixen als nous governs que els comicis del 2015 van portar a les diferents autonomies —13 de les 17 milloren la seva nota respecte de l’edició anterior—. Però com passa amb qualsevol malaltia que amenaçava amb ser crònica, cal anar amb compte amb les recaigudes: l’aprovat és raspat: 5,07 sobre 10, i l’acció de l’Estat en matèria de Serveis Socials és «cada vegada més residual», amb una inversió que encara està lluny de la que mantenia fa 7 anys.

Els directors socials van presentar ahir els resultats de l’Índex de Desenvolupament dels Serveis Socials, un exhaustiu estudi que avalua els drets, la inversió econòmica i la cobertura dels serveis socials en cada comunitat autònoma. «Hi ha símptomes de recuperació, però amb l’amenaça d’un retorn a l’assistencialisme», va assenyalar el coordinador de l’informe, Gustavo García, que va advertir a més de la proliferació d’ajudes econòmiques que converteixen els serveis socials en «captaires».

Pel que fa a inversió, la tendència és creixent des que el 2013 la tisora de les administracions va fer el tall més profund. És així en totes les comunitats excepte en dues: Cantàbria i Catalunya. Però el cas d’aquesta última és «el més preocupant», ja que acumula retallades continuades des del 2013 i se situa per sota de la mitjana estatal en els tres indicadors econòmics.

L’estudi destaca «el progressiu deteriorament de la rellevància econòmica dels serveis socials en la despesa pública» en la comunitat des del 2013, el contrari del que passa en el conjunt d’Espanya. La despesa per habitant de la Generalitat i les entitats locals de Catalunya va ser el 2011 de 360,71 euros, i el 2016 es va reduir el 7,1%, fins als 335,05 euros, per sota de la mitjana d’Espanya (339,69). També el percentatge de despesa en serveis socials respecte del PIB català s’ha reduït a l’1,17%, mentre que la mitjana a Espanya és de l’1,42%, 0,25 punts més. Malgrat tot, Catalunya ocupa la posició 8 de les 17 regions i aconsegueix un aprovat raspat a l’augmentar 4 dècimes la seva nota respecte a l’anterior edició, de 4,8 a 5,2.

L’ESTAT, EN RETIRADA 

Notícies relacionades

Les administracions van destinar als serveis socials en els pressupostos del 2016 17.051 milions, uns 1.000 milions més que el 2015, però encara per sota dels 17.694 del 2011. Si es manté la tendència, en la liquidació del 2017 es recuperarà el nivell de despesa de 2010. Però per això «caldria que el 2017 s’hagin incrementat en 1.000 milions», recomanen els experts.

El president de l’associació encarregada de l’informe, José Manuel Ramírez, va assenyalar que aquesta tendència positiva es deu a l’esforç de les comunitats autònomes, que són les úniques que fins i tot han superat en 568 milions anuals la inversió del 2010, mentre que les entitats locals i la central segueixen sense recuperar els nivells precrisi. «La retallada acumulada de l’Estat és de gairebé 5.000 milions d’euros, incomplint fins i tot les seves obligacions constitucionals», va assenyalar Ramírez. El diagnòstic és compartit amb el coordinador de l’informe: «L’Estat està en retirada».