ELS COMPTES PÚBLICS

València desmunta la privatització sanitària del PP

L'Hospital de la Ribera passarà a ser de gestió pública directa després de dues dècades d'explotació privada

La Generalitat Valenciana inicia un procés de reversió de concessions sanitàries amb l'emblema del model mixt

vvargas41316831 valencia 14 12 2017  sociedad  hospital la ribera   instalac171217105059

vvargas41316831 valencia 14 12 2017 sociedad hospital la ribera instalac171217105059 / Miguel Lorenzo

4
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Després de gairebé dues dècades d’explotació privada, el dia 1 d’abril vinent l’Hospital de la Ribera d’Alzira (València) passarà a ser de gestió directa pel sistema públic de la Generalitat, que inicia així un procés de reversió de les concessions sanitàries, fins ara guiades per l’emblema del model mixt. 

Al ser el primer contracte firmat, ha sigut el primer que s’ha acabat i s’ha decidit no prorrogar-lo. «Ens havien intentat fer creure que les privatitzacions eren per sempre, però estem demostrant que no és així i que amb voluntat política es poden revertir», explica a EL PERIÓDICO Carmen Montón, consellera de Sanitat, que subratlla que és la primera vegada que es fa a Espanya. 

Atenent a una reivindicació històrica de la comarca, Eduardo Zaplana, expresident popular de la Generalitat, va decidir obrir un hospital a la seva capital però que fos de gestió privada. En teoria, per estalviar. Després d’un concurs se li va adjudicar a Ribera Salut, però tres anys després de la seva inauguració el 1999 l’empresa perdia diners i la Generalitat va decidir rescatar-la, comprant-li per 43 milions l’edifici i afegint-hi 26 més per lucre cessant. A més, va tornar a guanyar un concurs que augmentava substancialment els diners per habitant i incloïa els centres d’atenció primària. Des d’aleshores no hi ha hagut pèrdues.

«Un mal càlcul»  

Javier Palau, gerent de l’àrea de salut de la Ribera i d’aquest hospital, assegura que tot va ser per «un mal càlcul per motius polítics» sobre el temps de la concessió, i que la inexperiència va portar a no incloure l’atenció primària, de manera que la concessió «va néixer ferida de mort». «Per això es va fer un reset. Hi va haver uns pagaments que després van ser tornats com a cànon d’ús de l’hospital i al final hi va haver un balanç d’uns dos o tres milions a favor de l’Administració», assegura.

El rescat inicial i el fet que s’associés «a un model del PP» ha sigut, segons Palau, «un llast» perquè no s’hagi implantat en altres llocs malgrat que afirma que el model funciona. «Es diu que és privatitzat però és públic on el que es privatitza és la gestió, que és una cosa molt normal en altres països avançats», recalca. Encara que recorda que a Madrid el pla el van tombar els tribunals.

Una decisió ideològica i un informe polèmic

Les dues parts coincideixen en una cosa: la reversió és ideològica, encara que varia el vernís de la paraula. «Es tracta d’un compromís electoral i del Pacte del Botànic [acord subscrit el 2015 entre el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), Compromís i Podem per accedir al Govern valencià]. És la materialització de les paraules en els fets, no ens hauria de sorprendre que es compleixin les paraules. És ideologia des del punt de vista de defensar la sanitat pública com a garant de drets i que la gestió directa dona més qualitat i garanteix la sostenibilitat del sistema», assenyala Montón.

Palau reconeix que des del principi «el nou govern va dir que aquest no era el seu model», però remarca que «hi ha moltes dades que demostren que funciona». Des de la conselleria es va encarregar una auditoria de l’Hospital de Manises, també en concessió, com a guia per avaluar el model. «L’informe assegura que els resultats en salut, llistes d’espera i accessibilitat estan per sobre de la mitjana i que l’estalvi és de fins a un 25%», destaca Palau. Afegeix que l’estudi el va impulsar una figura pública, el Síndic de Comptes, però que es «va rebutjar perquè no interessava».

La conselleria es va mostrar crítica amb els barems usats, i Montón recalca que «es diu que és més rendible però ho és per a l’empresa, simplement perquè els treballadors reben menys però el que paga l’Administració és tarifa plana per ciutadà».

L’experiència dels usuaris

Asensi García, membre de la Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera, es mostra satisfet perquè els partits del Botànic hagin complert la seva promesa, i explica que en aquestes dues dècades el grau de satisfacció dels ciutadans ha estat impulsat pel fet que abans no hi havia hospital. «Nosaltres ens vam constituir en un primer moment per reclamar l’hospital i vam tornar a activar-nos fa uns anys per demanar que fos de gestió publica perquè estem convençuts que és la millor garantia de complir criteris d’equitat i pensem que afavoreix una gestió més eficaç i transparent», assenyala.

Notícies relacionades

Un altre argument dels usuaris de zones amb hospitals en concessió en contra d’aquesta fórmula és que en el cas que les coses no funcionin bé no poden canviar amb el seu vot els responsables. Palau assegura que «no hi ha una patent de cors per a 15 o 20 anys». «Al despatx contigu al meu tinc un comissionat de la conselleria que vetlla perquè el servei sigui el pactat, hi ha comissions mixtes per millorar i estem sotmesos igual a les directrius de la conselleria, no anem per lliure», sosté.

A la Comunitat Valenciana hi ha quatre concessions més. Després d’aquesta reversió, arribarà la de l’Hospital de Dénia, però en aquest cas ha sigut la concessionària la que ha demanat arribar a un acord. H