Escollim la infància

Avui, Dia Universal de la Infància i a gairebé un mes de les eleccions a Ca­ta­lunya, és més necessari que mai recordar als partits polítics catalans que els nens i nenes han de ser una prioritat en els seus programes electorals.

    

Han de ser-ho perquè els nens són el col·lectiu més vulnerable a la pobresa i a la violència, i per això tots els actors socials i polítics tenen l’obligació de garantir els seus drets. En ocasions, pel fet cir­cumstancial de ser menors d’edat i, per tant, ciutadans sense dret a vot, els nens són oblidats en les campanyes electorals. No obstant, la seva situació d’especial vulnerabilitat fa imprescindible que els seus interessos i necessitats siguin posats en ­valor.

    

Espanya va ratificar el 1990 la Convenció sobre els Drets del Nen, un tractat vinculant que subratlla que els nens tenen els mateixos drets que els adults i que, precisament pel fet de ser menors d’edat, requereixen una protecció especial. A més a més, a Catalunya existeix des del 2010 la llei d’infància (LDOIA), però malgrat aquests magnífics instruments, la garantia dels drets de la infància segueix sent molt millorable per dos motius: la falta d’inversió i la falta de des­plegament de les normes que recull aquesta llei. Perquè els drets dels nens siguin una realitat, les normes s’han de concretar en mesures. Si no és així, queden desprotegits.

    

Per exemple, per protegir-los de la violència és necessari invertir en prevenció, però també fa falta crear urgentment els recursos d’atenció especialitzada previstos a la LDOIA i que els nens fa set anys que esperen. Des de Save the Children creiem que aquests recursos haurien d’agafar com a model la Casa de Nens de Suècia (Barnahus), un únic espai que posa el nen al centre i on es coordinen tots els serveis on haurà de passar un menor que ha patit violència, jutjats i sistemes de protecció, per donar-li una atenció integral. Uns recursos que han de ser especialitzats, universals i públics i han de garantir un accés equitatiu a tots els nens i nenes.

    

Un altre exemple on han de posar el seu enfocament els partits és en la situació que viuen actualment els menors estrangers no acompanyats. El 2016 van arribar a Catalunya 684 nens sols, una xifra que va a l’alça: fins al setembre d’aquest any ja n’han arribat 914. Per això, no només fan falta més centres d’acollida adaptats a les necessitats d’aquests adolescents, sinó que, a més a més, creiem que és necessari crear la figura del guàrdia assessor individual, una persona que els acompanyi des de la seva arribada fins a la seva emancipació i que s’asseguri que els seus drets es compleixen.

Més pobres que abans

Pel que fa a pobresa infantil, és veritat que la renda garantida de ciutadania que es va posar en marxa al setembre suposa un gran avanç, però fan falta més esforços. Encara avui a Catalunya hi ha més de 200.000 nens que viuen en situació de pobresa severa. Una realitat que ha empitjorat en els últims anys ja que no només s’ha incrementat el nombe de menors pobres, sinó que els que ho són, encara ho són més que abans. Per això és necessari invertir més i millor en infància. El PIB que Catalunya destina a la protecció social de la infància (0,8%) està encara molt lluny de la mitjana europea (2,4 %).

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

    

Eglantyne Jebb, fundadora de Save the Children, deia que cada generació de nens ofereix a la humanitat la possibilitat de reconstruir el món. Avui ens fem nostres les seves paraules perquè fem d’aquestes eleccions una oportunitat per construir una Catalunya millor per als nens.