DELINQÜENT SINGULAR

Una víctima de l'estafador de dones dona la cara: "No pararà mai"

"Estafar és l'únic que sap fer", avisa la Rosana, a qui Francisco Gómez va plomar a Eibar

A la població basca hi va robar centenars de milers d'euros a amics, nòvia i sogre

zentauroepp40943147 rosana francisco gomez171114162650

zentauroepp40943147 rosana francisco gomez171114162650

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez / Eibar

«Hi ha molts estafadors, però crec que Francisco Gómez és únic. Encara que potser ho crec perquè és el que m’ha estafat a mi». Rosana, de 34 anys, sap millor que ningú de què és capaç l’anomenat estafador de dones, un impostor camaleònic que ha fingit ser tècnic del Barça, sergent de Salvament Marítim o pilot d’avions per enganyar i robar almenys a 25 víctimes (les que l’han denunciat) de diverses ciutats espanyoles.

La Rosana accepta una entrevista amb EL PERIÓDICO, i es converteix així en la primera afectada que apareix amb el nom real i a cara descoberta, perquè pot ajudar que «tothom sàpiga qui és». Està convençuda que res l’aturarà i que seguirà «fent mal» així que surti de la presó de Nanclares de la Oca (Àlaba), on actualment està tancat. «Seguirà estafant perquè és l’únic que sap fer».

Jugador entre ludòpates

La Rosana va veure per primera vegada el Francisco a finals del 2002. O potser era a començaments del 2003. L’impostor, que ja era un pròfug habitual de la justícia malgrat no haver complert encara els 30 anys, va entrar a Urko, una sala de jocs d’Eibar (Guipúscoa) on ella treballava de cambrera.

Des de la barra d’aquest local, a la Rosana, acostumada a conviure durant anys amb persones absorbides per la força de gravetat de les escurabutxaques, li va cridar l’atenció de Gómez que, encara que es passés el dia sencer a la sala gastant-se més que ningú, no es va comportar mai com la resta de ludòpates. Una persona enganxada «no para de jugar mentre té monedes». Gómez, encara que sentia devoció per una màquina Gnomos, jugava amb aire més distret, estava més pendent de tot el que passava dins de l’Urko i, sobretot, era capaç de deixar-ho quan encara disposava de molt efectiu. I s’assegurava que tots veiessin que la seva cartera estava tan plena de bitllets que amb prou feines la podia tancar. «Al principi sempre deixava que els diners parlessin per ell», recorda. El seu talent innat per relacionar-se amb les persones entrava en acció després.

Aspecte de Francisco Gómez durant la seva etapa a Eibar

La primera vegada que la Rosana va veure l’home que li arruïnaria la vida va pensar que li queia bé. Ell li va dir que es deia David Hernández i que era pilot d’avions. Ella el va creure. Anys més tard descobriria que li va mentir des d’aquell instant, quan li va prendre tots els estalvis de la família i va ferir de mort la relació que mantenia amb l’home amb qui  s’havia de casar.

Un paio encantador

«Ens vam fer bons amics», diu ara la Rosana, sense impedir que apareixi una certa tristor. A diferència de la resta de dones que han caigut a les seves mans, a ella no va tractar de seduir-la. «Compartíem moltes coses, com la passió per la fórmula 1», durant una època en què acabava de néixer l’estrella de Fernando Alonso.

Inspirat per la fama del pilot asturià, l’impostor va sentir la necessitat de canviar d’uniforme. Des de la barra d’aquella sala de jocs, Rosana el va veure fingir que aparcava el seu uniforme de comandant de vols tripulats per entrar en l’escuderia de Ferrari. El canvi, explicat amb la seva loquacitat, semblava creïble. Sobretot per als que l’apreciaven, com ella. «Em regalava gorres, mitjons, clauers… de Ferrari». Molts dels obsequis anaven firmats per Kimi Räikkönen. El gargot, en realitat, també l’havia fet ell.

Quan Gómez va arribar a Eibar ja havia estafat diverses persones. Consta el cas d’una dona d’Ourense a qui va seduir abans de proposar-li muntar una agència de viatges –fictícia– a Galícia. Li va treure uns 10.000 euros. Entre les muntanyes d’Eibar i a prop de la seva Vitòria natal es va sentir segur durant quatre anys. Va començar una relació –presumptament– sentimental amb una dona de Soraluze (Guipúscoa). No va haver de fugir fins que la seva addicció a l’engany –no a les escurabutxaques– va fer que les coses acabessin com sempre acabaven amb ell.

Notícies relacionades

Al pare de la seva nòvia li va estafar 100.000 euros oferint-li una casa inexistent a la Rioja. A la seva pròpia companya li va plomar 42.000 euros més. Amb aquests diners es va comprar un Ferrari, que va posar a nom del seu sogre –sense que aquest ho sabés–. A dos veïns més de Soraluze els va engalipar perquè li donessin 121.000 euros i 50.000 euros, respectivament, prometent-los més cases fictícies, també a la Rioja. La Rosana i el seu promès es van convertir en l’últim cop de Francisco abans d’esfumar-se d’Eibar.

«Ens va dir que coneixia el promotor d’uns pisos que valien 400.000 euros i que en podríem comprar un per només 80.000. El meu nòvio i jo en vam reunir 70.000. I els hi vam donar», recorda. La Rosana li va donar els diners en una cafeteria. Ell els va agafar i va marxar de seguida per «ingressar-los en un banc pròxim». Tres hores més tard, després d’haver dipositat a les mans del seu amic tots els diners del seu futur, i també els del seu nòvio, la Rosana va rebre una trucada que va estar a punt de parar-li el cor. Era una companya de la sala de jocs. «Em deia que anés amb compte si feia negocis amb el Francisco, que a Eibar es comentava que havia estafat diverses persones». La Rosana va penjar i va trucar al Francisco. «Ja no va respondre». 

Temes:

Estafes Dones