Cinc sevillans imputats

El judici per la violació grupal de Sant Fermí comença aquest dilluns

El fiscal demana més de 22 anys de presó per a cada un dels acusats

 

  / ÁLVARO BARRIENTOS / AP

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

El judici contra els cinc acusats de la suposada violació d'una noia madrilenya de 18 anys la matinada del 7 de juliol del 2016 a Pamplona, durant les festes de Sant Fermí, comença aquest dilluns al Palau de Justícia de la capital navarresa amb la tramitació de les qüestions prèvies i interrogatori preliminar als processats.

Als imputats, cinc sevillans que són a la presó, se'ls imputen delictes d'agressió sexual, robatori violent i contra la intimitat, pels quals la fiscalia sol·licita 22 anys de presó, la víctima, 24 anys, i les acusacions populars de l'Ajuntament de Pamplona i el Govern Foral, 25 anys. Les defenses, que sostenen que les relacions van ser consentides, demanen l'absolució.

En la primera sessió, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, se'ls preguntarà si reconeixen o no tots o part dels fets. A més, en les qüestions prèvies es veurà la petició de l'advocat defensor d'un dels acusats que s'apartin del procediment les acusacions populars.

Dimarts, les declaracions

El judici seguirà el 14 de novembre amb les declaracions de la denunciant i dos testimonis; el dia 15, amb les declaracions de quatre agents de la Policia Municipal de Pamplona i de tres agents de la Policia Foral; el 16, amb declaracions de vuit agents de la Policia Municipal de Pamplona i tres testimonis; i el 17, amb declaracions de quatre agents de la Policia Foral, quatre testimonis i un policia municipal de Pamplona.

El dilluns 20 i el dimarts 21 es presentaran les proves pericials; el dia 22 s'interrogarà els cinc acusats; el dia 23 declararan els testimonis proposats per les defenses; i el dia 24 s'acabarà el judici amb els informes finals i el dret a l'última paraula.

El judici es desenvoluparà íntegrament a porta tancada per protegir "el dret fonamental a la intimitat" de la denunciant, així com per salvaguardar-la a ella i als cinc acusats d'una "indesitjada i indesitjable exposició pública airejant aspectes relatius a la seva intimitat corporal i vida sexual" que pertanyen a l'esfera personal, segons ha decretat l'Audiència de Navarra.

Per tant, ni familiars dels acusats, ni de la denunciant, ni el públic en general, ni els mitjans de comunicació (n'hi ha una trentena d'acreditats) podran accedir a la sala de vistes.

El Col·legi Navarrès de Periodistes ha demanat que es reconsideri aquesta decisió i es preservi únicament la declaració de la víctima i la reproducció d'imatges relatives als fets.

Argumenta la seva demanda en la "possible precarietat" de la qualitat de la informació si aquesta ha de ser recollida dels advocats, amb la consegüent dificultat de discernir sobre l'interès de cada un, fet que pot perjudicar el dret del ciutadà a rebre lliurement informació veraç.

El fiscal demana per a cada un dels cinc acusats, A. M. G. E., J. E. D., J. A. P. M., A. J. C. E. i A. B. F., 22 anys i 10 mesos de presó, així com el pagament d'una indemnització conjunta per a la víctima de 100.000 euros pel dany moral ocasionat.

Gravacions en vídeo

Segons l'escrit de l'acusació, els imputats li van tapar la boca a la noia, la van envoltar, li van abaixar la roba interior i la van obligar a fer-los fel·lacions a tots cinc, i la van penetrar, un d'ells analment i vaginalment, sense usar cap preservatiu i "valent-se de la seva superioritat física i numèrica" i de la "impossibilitat" de la noia d'"exercir la més mínima resistència".

Notícies relacionades

Mentre tot això passava, dos d'ells "de comú acord amb la resta, però sense el coneixement ni consentiment" de la noia, van fer gravacions de vídeo i fotografies amb els seus mòbils, "amb la intenció de vulnerar la intimitat de la víctima i posteriorment mostrar-los, enviar-los i difondre'ls al seu grup d'amics".

Quan "es van donar per satisfets" i abans d'anar-se'n del lloc, segons l'escrit, es van vestir i es van apoderar del mòbil de la seva víctima, i amb això s'asseguraven que "no pogués sol·licitar auxili".