El crim d'Elda torna a evidenciar la desprotecció davant la violència masclista

Jessica, la dona que va ser tirotejada per la seva exparella dimecres a Elda, ha mort després d'estar un dia en mort cerebral. Abans de la seva mort, diferents representants públics coincidien en la necessitat de revisar els protocols d'actuació després de les denúncies de dones. Perquè de les 43 que ja han mort aquest 2017, vuit, un 18%, havien anat a les autoritats. Aquest últim cas de violència masclista és especialment paradigmàtic perquè hi havia quatre denúncies i diverses mesures cautelars en marxa. De fet, aquest mateix dijous l'agressor, que es va suïcidar després de disparar contra la seva exparella a la porta de l'escola Santo Negro en presència del seu fill, d'altres nens i nombrosos pares i professors, havia d'haver sigut sotmès a un judici per l'última d'aquestes denúncies.

Els principals dubtes ara són si es va activar alguna mesura de protecció policial després de l'avís del jutjat, i en cas afirmatiu per què no va funcionar, i si se'l podia haver enviat a la presó després de ser detingut aquest mateix dimarts.

Tres anys de denúncies i un avís judicial

Segons va informar el TSJCV, la primera denúncia va ser el 2014 però en el judici la víctima es va negar a declarar i l'agressor va ser absolt. Dos anys després sí que va ser condemnat per un delicte de lesions però al reconèixer els fets es va beneficiar de la reducció de la pena, i per això va ser condemnat a vuit mesos d'allunyament. La tercera denúncia va ser aquest 2 de novembre per amenaces, i el jutjat va dictar com a mesura cautelar fins que se celebrés el judici aquest dijous una ordre d'allunyament de 300 metres i de comunicacions.

Segons va recordar el TSJCV, ni la Fiscalia ni la víctima van demanar altres mesures i el magistrat va ordenar comunicar-les a les forces de seguretat així com a les diferents administracions públiques competents. El cas és que dos dies després, l'agressor va trencar l'ordre al trucar a la víctima a través de tercers, i per això, després d'una quarta denúncia, va ser detingut aquest dimarts, però el jutjat de guàrdia el va posar en llibertat perquè no hi va haver noves amenaces, encara que va quedar com a investigat per un possible delicte de trencament d'una mesura cautelar.

Juan Carlos Moragues, delegat del govern a la Comunitat Valenciana, va admetre que aquest cas obliga a fer “una reflexió col·lectiva i pensar en què podem fer millor perquè no es repeteixi”. Moragues va recordar que hi ha “molts actors intervinents” i va anomenar “el Poder Judicial, administracions públiques, l'Administració General de l'Estat, ajuntaments, policies locals, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, serveis socials i organitzacions que col·laboren”. 

Notícies relacionades

València equipara les víctimes de violència masclista amb les de terrorisme

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat, també va anunciar que es revisaran els fets en el marc del recent 'Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista' per comprovar "quins protocols probablement s'hagin de millorar o, si n'ha fallat algun, veure on hi ha l'error perquè no es repeteixi". Però, a més, Oltra va subratllar la necessitat que hi hagi un front social contra els maltractadors. “Hem de procurar, des de tota la societat, les institucions i els poders públics, mostrar que estem al costat de la víctima i absolutament enfrontats als agressors”, va subratllar. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va anar un pas més enllà i va apuntar directament a l'executiu de Mariano Rajoy. “Desolació i impotència. Exigim al govern que l'aplicació del pacte d'estat no es demori ni un minut més”.

La polsera, un ‘salvavides’ amb cost personal

Des de l'andalusa Fundació Ana Bella, que atén una mitjana de 1.200 dones a l'any, la treballadora social Carmen Rodríguez va recordar que les víctimes poden demanar que s'imposi al maltractador una polsera “que en el cas que s'acosti a la víctima, permeti que se l'avisi perquè vagi a un lloc segur”. Rodríguez va destacar l'eficàcia de la mesura encara que va admetre que inclou “un dilema ètic” ja que “obliga una dona que no té culpa de res a estar controlada 24 hores al dia per GPS”. A més, reconeix que rebre continus avisos de la presència de l'agressor genera “un important grau d'ansietat”. “És un servei molt bo però has de valorar fins a quin punt de la teva vida estàs disposada a entregar”, va assenyalar.