El 14% de les persones ateses per Càritas malviuen en cotxes o al ras

La precarietat del mercat laboral, el desorbitat preu dels lloguers dels pisos i l’insignificant parc immobiliari social han format una aliança perversa que ha atrapat les famílies més vulnerables i els ha impedit l’accés a una vivenda. Càritas Catalunya, que agrupa les 10 seus que té l’entitat a totes les comarques, va donar ahir a Barcelona durant la presentació de la memòria anual xifres que expliquen aquesta precària situació: prop del 40% de les persones ateses per l’oenagé no tenen una «vivenda digna».

Aquest concepte per si mateix no dona idea de la cruesa de la realitat, el que sí que la descriu són els casos detectats per l’oenagé: hi ha un 14% que ni tan sols té un sostre i malviu en fàbriques abandonades, dormint en cotxes o al ras. Altres tenen el seu refugi en habitacions rellogades (9,5%) «en condicions molt precàries», segons l’entitat. A alguns els atenen les entitats socials (4,8%) o bé, sense pagar, algun amic o familiar (7,6%). Per primera vegada l’entitat ha comptabilitzat el fenomen de l’ocupació i ha detectat que el 3,2% de les famílies «s’han vist abocades a ocupar una vivenda buida». L’any passat a penes representava l’1%. 

Aquesta és l’altra cara del mercat immobiliari que revela que el percentatge de persones que no tenen una casa adequada ha augmentat del 31% del 2015, al 39,5% registrat l’any passat. Únicament el 10,4% de les persones ateses per l’oenagé són propietàries del pis on viuen.

Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, va afirmar que la falta d’una llar digna és «un element alarmant de pobresa» i va criticar que el parc de pisos socials a Catalunya a penes representi el 2%, «quan hauria de situar-se en el 16%». L’escassetat d’aquests pisos, a més a més de «la lentitud de la burocràcia i els endarreriments en la recepció d’ajudes oficials per al lloguer social», són, segons el seu parer, les dificultats més importants que tenen les famílies per poder viure en un lloc adequat. 

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, també va reivindicar «vivendes dignes» i «polítiques per atendre les persones refugiades». Luis Miguel Luna, responsable de Comunicació de Càritas Catalunya, va qualificar de «preocupant» la situació d’aquestes famílies i va reconèixer que la falta de vivenda «conculca un dret com és l’accés a una vivenda digna» i Anna Roig, que ocupa el mateix càrrec a Càritas Barcelona, va alertar: «La vivenda és un element d’exclusió social».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La vivenda és una de les grans preocupacions de l’oenagé com també ho són la pobresa infantil, la precarietat laboral, la soledat de la gent gran, la pobresa hereditària o els refugiats. També els menors de 18 anys han trucat a la porta de l’oenagé i ja representen el 22,7%.

L’entitat va atendre l’any passat 360.604 beneficiaris, el 4,7% més que el 2015, gairebé la meitat (47,5%) han nascut a Espanya. El 71% dels casos són persones sense feina. No només s’ha incrementat el nombre de persones ateses, també s’ha allargat el temps que han hagut de recórrer a aquest auxili. Això significa que «estem en una profunda crisi social caracteritzada per la cronificació de la pobresa», va recalcar Roig. Les ajudes a les família han augmentat però s’ha correspost amb les aportacions que ha rebut l’entitat. Sobretot s’ha reduït la col·laboració de les empreses.