Carmena limita al trànsit de residents una zona més gran que Ciutat Vella

Amb molts anys de retard, Barcelona i Madrid s’han dotat per fi de plans de restricció del trànsit destinats a aturar els alts nivells de contaminació que afecten la salut dels seus ciutadans i incompleixen les directives comunitàries. L’última a fer-ho ha sigut la capital d’Espanya, que dimarts passat va aprovar definitivament el denominat Pla de Qualitat de l’Aire, un catàleg de 30 mesures entre les quals destaca la creació d’una Àrea de Prioritat Residencial que ocupa gairebé tot el districte Centre. Una zona un 16% més gran i molt més poblada que el districte de Ciutat Vella de Barcelona i que inclou artèries tan emblemàtiques com la Gran Vía, a la qual només tindran accés els vehicles dels residents.        

Serà la mesura que més polèmica generarà en una ciutat on el vehicle privat ha sigut el rei durant dècades. Està destinada, a més a més, a ser la pedra de toc de tot el pla perquè serà la primera a implantar-se, previsiblement el mes de juny de l’any que ve.

Desplegament tecnològic

El desplegament tecnològic per portar-la a terme serà ingent. A les entrades dels nombrosos carrers que avui fan permeable al trànsit aquest gegantí rectangle s’hi instal·laran càmeres que detectaran, per sancionar-los, la presència de cotxes intrusos. No serà fàcil discriminar-los, perquè els residents també tindran dret a una quota de convidats encara per determinar.

També podran penetrar a la zona els propietaris d’aparcaments o els clients de pàrquings privats de rotació que comprovin, a través d’una aplicació, que podran accedir a la plaça. També la càrrega i descàrrega, els taxis i els vehicles nets estaran autoritzats a entrar-hi sense restriccions. L’experiència de les quatre àrees de prioritat residencial que hi ha ara (Cortes, Letras, Ópera i Embajadores) servirà per afrontar el repte tecnològic.

Situació desigual

Amb aquesta restricció es podria pensar que, després d’anys d’inacció, Madrid avança Barcelona en la lluita contra la contaminació, però Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, en discrepa. «Les àrees de vianants i els carrers vetats als no residents implantades des de fa anys a Ciutat Vella equivalen a les mesures que ara prendrà Madrid», assegura.

Davant l’objecció que Madrid també restringirà el trànsit a les vies de pas com la Gran Vía, Ximeno recorda que els carrers equivalents a Barcelona, que serien la Via Laietana i la Rambla, estan ara en «fase d’avaluació» per redissenyar-los, encara que en principi no està previst tallar-les al trànsit. Ximeno destaca també que la situació no és la mateixa a les dues urbs: «A Barcelona patim de zero a tres episodis anuals d’alta contaminació, mentre que Madrid ronda els 10».

Complir amb Europa el 2020 

Amb aquesta restricció del centre i altres mesures previstes fins al 2020, l’ajuntament madrileny espera eludir les multes derivades de l’expedient obert per la UE. «Costarà. Ningú amaga ni la complexitat ni el que implica de conscienciació de treball col·lectiu el fet d’implantar el Pla de Qualitat d’Aire, però estic convençuda que el 2020 arribarem als requeriments de la UE i a la millora de la salut dels ciutadans», ha advertit Inés Sabanés, la delegada de l’Àrea de Medi Ambient.

El seu optimisme es basa en una simulació realitzada per un equip de la Universitat Politècnica de Madrid que calcula en un 25% la reducció mitjana d’emissions d’òxids de nitrogen (NO2), i en algunes de la zones més contaminades es pot arribar al 31% en el període 2012-2020. La reducció mitjana de la concentració de partícules seria més modesta, del 5%.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

«Des del 2012 la situació ja ha millorat i amb les  mesures aprovades el que es farà és seguir aquesta via de reducció», indica Rafael Borge, un dels investigadors de la Politècnica que ha participat en l’estudi. La condició per aconseguir aquesta rebaixa del 25% és que el pla s’apliqui «completament» però fins i tot en aquest cas no hi ha garantia que es compleixi amb els límits de la UE. «La simulació no té prou detall per preveure les puntes de contaminació», assenyala.

Xavier Querol, especialista del CSIC, considera que el pla de Madrid és «un punt d’inflexió» respecte als anteriors però dubta que sigui suficient per complir amb la UE. El portaveu d’Ecologistes en Acció, Juan Bárcena, creu que es tracta «d’un pas endavant molt important» que la seva organització ha recolzat. «Amb el pla s’acaba el discurs imperant a Madrid que la contaminació no era un problema i que la llibertat del cotxe privat estava per damunt de tot», assenyala. H