La universitat catalana llangueix

Les mesures d’austeritat imposades pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per intentar contenir els efectes de la crisi entre el 2012 i el 2016, han deixat una universitat tocada en el seu òrgan més delicat: el professorat. Durant aquells anys, de cada 10 docents permanents que es jubilaven (la majoria catedràtics, encara que també molts agregats) només un era substituït. Això ha disminuït dràsticament les plantilles universitàries i, de passada, les ha envellit.

Des del 2016, la taxa de cobertura de places o reposició torna a ser del 100% a tot Espanya. Excepte a Catalunya, on el pla de la Generalitat, conegut com a Serra-Húnter per a la contractació de professors universitaris, l’ha fixat en el 50%.

La no reposició de vacants experimentada durant aquest lustre va suposar a més que professors i investigadors joves, que abans de la crisi haurien pogut ocupar-les perquè estaven acreditats de sobres, acabessin deixant la universitat per intentar trobar feina fora. El talent fa ja uns anys que està marxant de la universitat per falta d’oportunitats.

Falta de motivació

El rector de la Universitat de Bar-celona (UB), Joan Elias, es va fer ressò de la situació en la inauguració oficial del curs, celebrada dilluns passat, a l’alertar no només de l’envelliment, sinó també del «procés alarmant de desmotivació» que experimenten els docents que segueixen a la universitat, davant les escasses perspectives de promoció per als joves.

Abans, al maig, els rectors de les tres universitats catalanes més imporants, Elias per la UB, Margarita Arboix per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Enric Fossas per la Politècnica de Catalunya (UPC), ja van fer una crida demanant a la Generalitat una inversió addicional de 300 milions per evitar la seva fossilització. Van explicar que les infraestructures i els equipaments universitaris fa anys que gairebé no reben manteniment i que, sense un millor finançament, seria difícil mantenir el nivell de producció científica.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Però el que més preocupava (i segueix preocupant) els rectors és, malgrat tot, l’envelliment de les plantilles de professors. També les de personal d’administració i serveis. «El 66% dels docents i investigadors ja tenen entre 45 i 65 anys i un 36%, és a dir més d’un terç, són més grans de 55», va afirmar la rectora Arboix. «Hem tocat os», va afegir Elias, que va recordar que a la UB la mitjana d’edat del professorat titular és de 58 anys. «Amb unes estadístiques com aquestes estem enfonsant les universitats, hipotecant el seu futur, ja que en els pròxims anys hi haurà una allau de jubilacions», va manifestar la rectora de la UAB.

La situació, si no es reverteix, amenaça amb restar qualitat a la universitat catalana. I no només en recerca, que és l’àmbit que té més repercussió pública. També en la docència, que es resisteix, en molts casos, a acceptar la introducció de metodologies innovadores. «Si no volem quedar-nos obsolets, hem de canviar, i com més aviat millor, l’oferta de titulacions universitàries per ajustar-la a professions que encara no existeixen», alertava la rectora Arboix, que avisava que el moment actual és molt crític. Aquesta renovació de graus i màsters requerirà, amb tota probabilitat, una renovació del professorat.