Més de 13.000 immigrants han arribat a Espanya aquest any

Més de 13.000 immigrants indocumentats i refugiats han arribat a Espanya travessant el mar Mediterrani o a través de les fronteres de Ceuta i Melilla, dada que suposa un augment respecte a l'any anterior, segons dades de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

María Jesús Herrera, directiva de l'OIM, precisa que 10.276 persones van arribar a les costes espanyoles fins al 6 de setembre, davant les 8.162 del conjunt del 2016. Herrera explica que aquest estiu hi ha hagut un augment de les arribades a Espanya per les bones condicions meteorològiques i la millora de la situació econòmica, que opera com un factor d'atracció dels fluxos migratoris.

Xifres "manejables"

"Aquest any se superarà la xifra d'arribades de l'any passat al nostre país, però no estem davant una situació d'emergència o d'alarma social. No és una invasió", subratlla la cap de la missió de l'OIM a Espanya. Des del seu punt de vista, Espanya i Europa estan preparades per gestionar la situació actual perquè, encara que és més complicada que en anys anteriors, les xifres són "manejables".

Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb un nombre més elevat d'arribades d'immigrants indocumentats i refugiats, després d'Itàlia i Grècia. La ruta entre el Marroc i Espanya pel Mediterrani s'ha reactivat aquest any, però no és nova i sempre ha estat viva, encara que comptava amb un nombre més baix d'arribades els últims anys, detalla. Els principals països de procedència són la Costa d'Ivori, Guinea, Gàmbia, el Marroc i Mali.

El preu de les pasteres

La majoria de les persones que arriben a les costes andaluses són homes, encara que hi ha un augment de menors tant acompanyats per les seves mares com sols. Herrera assenyala que "les persones que arriben a Espanya en pasteres estan pagant uns diners que oscil·len entre els 500 i els 1.000 euros, en funció de l'embarcació, per ser il·legalment transportades i traficades".

Indica que el Govern, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, la Creu Roja i les oenagés encarregades de la primera assistència estan intentant posar els mecanismes per detectar les possibles víctimes de tràfic de persones, però reconeix que "és molt difícil perquè moltes persones no són conscients de la seva situació fins que arriben al seu destí".

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Herrera aposta per aprofitar aquest moment per canviar el rumb de la política europea de migració i asil i obrir vies legals i segures per facilitar l'arribada d'immigrants i refugiats. "Des de l'OIM, pensem que és el moment que Europa faci un esforç de solidaritat i incrementi les mesures per afavorir una gestió ordenada, digna i humana de les migracions", subratlla.

"Les tanques no són la millor manera de gestionar la migració" al segle XXI, el moment de la història amb més moviments de població, en què "no es poden posar portes al camp", apunta l'especialista, que destaca que els centres de primera atenció de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla ofereixen "un tracte digne i adequat" als immigrants i refugiats, encara que la seva capacitat està "sobrepassada", ja que estan pensats per albergar 400 persones, però actualment n'hi ha més de 1.000.