Antonio Alcahud: "En cas de guerra nuclear vagin al pàrquing"
zentauroepp40003850 barcelona 05 09 2017 antonio alcahud esa constructor hist 170908133004 /
Des que Kim Jong-un llança míssils al mar del Japó s’ha desenterrat el fantasma de la guerra nuclear i la demanda de refugis atòmics als EUA s’ha disparat el 500%. ¿I aquí què? L’enginyer nuclear Antonio Alcahud (Tarazona de la Mancha, 1946) fa 42 anys que en construeix. El seu negoci va tenir un punt àlgid el 2012 –la fi del món, segons la profecia maia–, però ara el telèfon li torna a sonar.
–¿A què ve tanta trucada?
–Estem en el moment més perillós de la història de la humanitat.
–¡Què diu!
–Segons el rellotge simbòlic mantingut pel 'Bulletin of Atomic Scientists' de la Universitat de Chicago des del 1947 estem a dos minuts i mig de la destrucció total. Al Japó, el 29 d’agost, van sonar les alarmes en 12 prefectures. «Ha arribat el moment», deien.
–És apocalíptic, veig.
–¡Gens! No crec que Kim Jong-un llanci un míssil amb ogiva nuclear així com així. El perill és que els EUA ataquin amb armes convencionals i es descontroli l’assumpte. D’altra banda, la guerra nuclear seria l’últim recurs. Un atac de pols electromagnètic no destrueix res, però paralitza un país. El deixa sense telèfon, sense internet, sense llum... Els meus refugis tenen protecció contra aquesta mena d’atacs, però vostè pot protegir aparells si té una caixa de Faraday.
–Caixes de sabates sí, però de Faraday...
–N’hi ha prou ficant l’ordinador i el telèfon al microones, una caixa de Faraday.
–En tot cas, vostè té refugi propi.
–Des de fa set anys. Però tenir un refugi no és cap raresa. A Suïssa hi ha places en refugis per al 130% de la població.
–¡Què m’ha de dir! En ven.
–Jo no venc refugis, me’ls demanen.
–És el pioner del ram a Espanya.
–La culpa la va tenir Sofia Loren. Després d’estudiar Enginyeria, vaig treballar en autopistes, i el 1975 vaig llegir que ella tenia un refugi antiatòmic a Suïssa. Em vaig passar cinc anys estudiant-ne i vaig patentar el model d’utilitat. Encara que patentar en aquest país... Me’l va copiar Felipe González.
–¿L’expresident?
–El seu Govern em va demanar informació, els vaig convidar al refugi que vaig fer a Talavera de la Reina –el més gran privat del país– i 10 anys després vaig saber que n’havien construït un amb les mateixes característiques a sota de l’edifici de Semillas.
–O sigui, Rajoy estaria fora de perill.
–¡I ara! Si se saben les coordenades exactes, no serveix per a res. Avui els míssils arriben a 10.000 quilòmetres de distància, amb un error de cinc metres.
–¿No aguanten un impacte directe?
–Per resistir 10 megatons s’ha de baixar a 800 metres o fer-lo en un túnel sota d’una muntanya, com el del Comandament Nord-americà de Defensa Aeroespacial.
–¿Què costa un refugi dels seus?
–Hi ha el blast shelter, que protegeix de l’ona de xoc, i el flow shelter, contra contaminació radioactiva. El primer, per a 25 persones, uns 45.000 euros. El segon, uns 5.000.
–¡Quina angoixa viure mesos tancats!
–Aquest és un error freqüent. La radiació d’una explosió nuclear disminueix a una desena part quan el temps es multiplica per 7. Al cap de set hores, és una desena part de la primera. Al cap de dos dies, una centèsima part. I al cap de dues setmanes, desapareix el 99%. El més perillós són les primeres 48 hores.
Notícies relacionades–Si ets pobre, estàs fregit.
–En cas de no disposar de refugi, vagi a la planta inferior del pàrquing. La radiació gamma disminueix a mesura que travessa sostres. En una planta -5 tens una protecció 100 cops més alta que en una planta baixa.
