Holanda vol un registre que eviti que un mateix donant de semen tingui 100 fills

El cas d’un home que és el pare biològic de 102 nens per donació d’esperma ha causat escàndol a Holanda, on s’ha posat en evidència la falta de comunicació entre les clíniques de fertilitat, que han exigit al Ministeri de Sanitat un registre nacional de donants.

«Al no tenir un registre nacional amb les dades de tots els donants a Holanda, les clíniques de fertilitat no poden comprovar si un home ha donat en altres centres ni les vegades que ho ha fet», lamenta el doctor Jesper Smeenk, de la Societat Holandesa d’Obstetrícia i Ginecologia. Fruit d’aquest problema, les autoritats sanitàries del país s’han compromès a estudiar les possibilitats existents per evitar donacions massives.

La privacitat del donant impedeix a les clíniques comprovar si aquest ha ofert el seu semen en altres centres, un buit que alguns han aprofitat per donar il·limitadament. En l’últim cas conegut, diverses mares es van adonar de la semblança dels seus fills i van denunciar les seves sospites en una carta al Ministeri de Sanitat holandès.

Una investigació va mostrar que un home va donar moltes vegades en 11 clíniques diferents i la seva esperma va ser usada en 102 fecundacions positives. Els donants només reben uns 50 euros per donació en concepte de despeses de transport, i per això es descarta la motivació econòmica.

Malalties hereditàries 

Aquest home també va oferir el seu semen a l’estranger i per internet. El donant va afirmar que el seu objectiu «no era tenir tants fills com fos possible» i va assegurar que li agrada «fer feliç la gent», per justificar les seves més de cent donacions. Una xifra que multiplica per quatre el màxim de 25 donacions per home que va establir el 1992 la llei que regula la inseminació artificial a Holanda.

Aquest criteri es va crear per reduir la possibilitat que persones engendrades amb el mateix semen i que no coneixen el seu parentiu arribessin a mantenir relacions sexuals de les quals poguessin néixer fills amb un gran risc de patir malalties hereditàries.

Per a la creació d’aquesta llei, també es va tenir en compte que «saber que es tenen més de 100 germanastres pot ocasionar problemes psicològics». Es va considerar que «la xifra de 25» era més fàcil d’assumir. No obstant, quedava en mans de les clíniques confiar en la paraula del donant, que havia de respondre a la pregunta de si havia donat en més clíniques i en cas que la resposta fos afirmativa, havia d’informar de les vegades que ho havia fet.

Privacitat

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

«La seva resposta no es pot corroborar perquè les clíniques no comparteixen les seves dades de donants entre elles per qüestions de privacitat», explica Smeenk.

El 2004, es va canviar la normativa d’anonimat holandesa de donants i es va crear un registre perquè els nens puguin conèixer el seu pare biològic si ho sol·liciten quan superen els 16 anys. Però només és accessible per als fills i no per a les clíniques de fertilitat. La primera vegada que aquest registre s’ha consultat ha sigut per comprovar la identitat del pare biològic dels 102 fills. H