Barra lliure de tòxics hormonals

La crisi del fipronil, la substància que ha contaminat centenars de partides d’ous produïts a Europa, coincideix amb la preparació d’una nova normativa de la Comissió Europea sobre l’ús de disruptors endocrins. Brussel·les regularà aquestes substàncies, contingudes en menjars, plàstics o cosmètics i que interfereixen en el funcionament de les hormones (sistema endocrí), cosa que contribueix a propagar diverses malalties, però metges i científics consideren que el pla de la comissió queda curt.

Així ho han alertat en una carta oberta les tres principals societats mundials d’endocrinologia. El 4 de juliol, els estats de la UE van aprovar uns criteris proposats per la comissió que defineixen quins pesticides es poden considerar alteradors hormonals a Europa. La comissió els ha definit com un «gran pas endavant per protegir els ciutadans i l’ambient». Però les societats repliquen que «no es pot dir que es fonamentin en la ciència».

Proves complexes

Els experts consultats estan «profundament preocupats» perquè els criteris demanen proves massa complexes per declarar que una substància és un disruptor. Això suposa que els europeus podrien estar exposats a compostos que els científics consideren tòxics.

Si el Parlament Europeu aprova els criteris plantejats per la comissió, aquests s’aplicaran per autoritzar plaguicides nous o renovar el permís dels existents. La comissió vol estendre la seva aplicació també als biocides i a productes com joguines, cosmètics o embolcalls de menjar.

El fipronil podria quedar fora de la nova regulació perquè, tot i que és una substància que té efectes sobre la glàndula tiroide, podria no ser classificat com a tal, alerta la investigadora Barbara Demeneix, del Centre Nacional d’Investigacions Científiques francès (CNRS). Dependrà de com l’European Chemical Agency interpreti els criteris de la comissió a l’hora de classificar-lo. El problema és que la forma com actua sobre la tiroide no és clar, explica Demeneix, cosa que podria ser suficient perquè la reglamentació passi per alt els seus efectes en el sistema endocrí.

Respecte a esborranys anteriors, els criteris han incorporat alguns elements que els científics aproven. Per exemple, no és obligatori demostrar la toxicitat en humans: és suficient fer-ho amb animals o cèl·lules. Els criteris tampoc estableixen un llindar mínim d’exposició. Els disruptors poden ser tòxics en quantitats ínfimes, especialment si es combinen amb altres contaminants. Però la reglamentació general sobre pesticides a Europa sí que admet llindars, així que certs disruptors s’hi podrien colar. 

Mode d’acció

Encara que els criteris exigeixen que es conegui el «mode d’acció» dels alteradors. No és suficient demostrar que una substància produeix un efecte advers. S’ha de demostrar com el produeix. «Els disruptors actuen de forma complexa: per exemple, poden afectar un fetus amb resultats que es veuen anys després», comenta Ángel Nadal, catedràtic de Fisiologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i coordinador del grup sobre disruptors endocrins de la Societat Mundial d’Endocrinologia.

Aquest nivell de detall és superior al que s’exigeix per declarar cancerigen un compost. «La càrrega de la prova és semblant a la que es demana per als fàrmacs. Però no estem parlant de substàncies que se subministren sense consentiment i sense efectes beneficiosos», argumenta Leonardo Trasande, investigador de l’escola de Medicina de la Universitat de Nova York.

Els criteris pretenen regular els disruptors «coneguts o suposats». Però no introdueixen dues categories diferents. En el cas dels cancerígens, n’hi ha fins a tres. «Així, els disruptors suposats es podrien escapar de la prohibició», aventura Barbara Demeneix.

Carril ràpid

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Els criteris també disposen d’un carril ràpid d’autorització per a una classe de plaguicides: els que fan servir la seva toxicitat per acabar amb el sistema endocrí d’insectes nocius, sense afectar vertebrats. «Cal estar-ne molt segurs per dir que una cosa només actuarà sobre un insecte: hi ha molts mecanismes d’acció semblants entre humans i insectes», alerta Nadal.

El Parlament Europeu té tres mesos per decidir sobre els criteris. Si els veta, s’hauria de reiniciar el procés. En paral·lel, les agències europees de substàncies químiques i seguretat alimentària estan redactant unes línies guia per a l’aplicació: els experts esperen que siguin un oportunitat per reintroduir criteris científics.