Infructuós viatge de Lampedusa a Lleida a la recerca de feina

La possibilitat de trobar una feina en la collita de fruita atrau joves immigrants arribats en pastera a Itàlia

undefined39590044 lleida 7 08 2017  antic convent de santa clara on  innmigran170807161951

undefined39590044 lleida 7 08 2017 antic convent de santa clara on innmigran170807161951

3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez / Lleida

Es diu Amed, té 21 anys i fa un mes i mig que busca feina en la campanya de la recollida de la fruita de Lleida. No ha tingut, fins ara, gaire sort. Dorm al carrer, sobre uns cartrons, al costat dels murs de la catedral. «Les cigonyes de l’església són el meu despertador», somriu. Des de la porta de l’antic convent de Santa Clara, on acaba de recollir una bossa amb l’esmorzar, mostra el racó on ha passat l’última nit. «No estic sol, som molts», assegura. ¿Quants? «Molts, no li sé dir, però més d’una vintena», respon mentre prega que no li facin fotos.

Amed és de Mali, però ha arribat a terres lleidatanes procedent d’Itàlia. Va sortir a mitjans de juny d’un centre d’internament per a estrangers de Lampedusa perquè li van dir que aquí podria treballar. No devia venir sol, perquè entre les persones que atenen aquests dies els serveis socials de l’Ajuntament de Lleida han detectat algunes desenes procedents de l’illa italiana. «Però no està sent tan fàcil com ens van dir, el primer que demanen són els papers... I jo només he trobat petites coses, en dies solts, durant un parell de setmanes», es lamenta el jove.

També Koné porta una bossa de plàstic amb un panet i un batut de xocolata. També és de Mali i també té 21 anys, però ell només fa una setmana que és a Lleida i prefereix no explicar quin ha sigut el seu periple abans de trobar-se passant la nit entre cartrons al carrer. «Jo no aguantaré gaires  dies per aquí. Si no trobo res, seguiré el meu camí», proclama.

Places ocupades

Les places del casc antic de Lleida estan ocupades aquests dies per una legió de joves transeünts, immigrants carregats amb maletes, que es mouen al so de les hores de repartiment de menjar. A les nou, s’encaminen a Santa Clara. A les dotze, al menjador Jericó. I si hi ha sort i s’aconsegueix un cupó, el sopar serà a l’alberg de La Panera, on espera un plat calent. Mentrestant, entrevistes amb els serveis socials i visites als sindicats agraris a veure si surt una oferta d’ocupació.

«Si Lleida viu aquest any aquesta situació no és perquè l’hagin provocat els pagesos», es defensa Ramon Comes, responsable de la campanya de temporers a Unió de Pagesos (UP). «És cert que al principi de l’estiu, com que es preveia una bona collita, es va necessitar molta mà d’obra i això va alimentar un efecte crida, però també és cert que no tots els jornalers venen a recollir fruita», subratlla. «Són gent disposada a treballar en qualsevol altre sector si se’ls ofereix un contracte», assegura Comes, que així rebutja les crítiques contra els empresaris agraris, als quals s’atribueix el col·lapse que viu la ciutat.

Notícies relacionades

«¡Jo me’n vaig ara mateix!», anuncia un altre jove jornaler, tip de deambular per la capital lleidatana i que demana no donar el seu nom. «He reunit diners i me’n vaig a Ivars d’Urgell, que allà hi ha feina», diu alhora que recull de terra una motxilla carregada fins a dalt i una gran bossa de loneta on transporta més coses seves. El bitllet se’l paga ell mateix, amb els seus propis recursos, precisa. «Uns diners que ja tenia», deixa anar.

L’aclariment no és intranscendent. La setmana passada alguns col·lectius van acusar l’Ajuntament de Lleida d’estar pagant el viatge a altres zones agràries d’Espanya a temporers sense feina, per treure’s el problema de sobre. El consistori admet haver-ho fet, però precisa que «es va tractar de tan sols cinc persones amb un contracte de treball, totes elles, al lloc de destí», indica el regidor de Serveis Personals, Xavier Rodamilans.