El 73% dels catalans defensen la legalització dels ventres de lloguer

Gairebé el 73% dels catalans consideren que hauria de legalitzar-se la gestació subrogada, tècnica coneguda popularment com a ventres de lloguer. Aquesta dada es desprèn d'una enquesta realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP).

Els consultats, no obstant, matisen una mica les respostes. Malgrat el suport majoritari a la legalització, més de la meitat dels enquestats (54,6%) rebutjarien recórrer a la gestació subrogada en cas de no tenir fills. Del 73% dels partidaris, el 45,4% hi està d'acord si les persones no poden tenir fills i la resta (27,4%), la defensa en qualsevol cas. Els resultats coincideixen en el temps amb l'entrada en vigor l'1 d'agost amb la llei que permet a Portugal l'accés als ventres de lloguer per a les dones infèrtils.

Cada any neixen a l'estranger, la majoria als EUA, Mèxic i Ucraïna, entre 100 i 120 nadons de parelles espanyoles, ja que aquesta modalitat està prohibida a Espanya. A final de gener, no obstant, Catalunya es va convertir en la primera comunitat autònoma a autoritzar permisos maternals i paternals als funcionaris de la Generalitat que han recorregut a aquesta tècnica.

Preferències polítiques

Pedro Fuentes, president de l'Associació Són Els Nostres Fills, reclama que Espanya imiti Portugal perquè “aquesta tècnica cada vegada té més defensors”, matisa. Explica que quan el 2005 es va legalitzar a Espanya el matrimoni homosexual, comptava amb un 66% de suport i, per contra, “la gestació subrogada no es regula malgrat que, segons les enquestes, té el beneplàcit de més un 70% de l'opinió pública”.

El sondeig diferencia les dades segons les preferències polítiques dels enquestats. Així, el 41,9% dels simpatitzants de la CUP i el 35,9% dels d'En Comú Podem defensen que es legalitzi la gestació subrogada per a tothom, sense distincions, mentre que els principals detractors són amb una escassa diferència de tres dècimes els votants del PP (22,7%) i els del PSC (22,4%).

La majoria dels catalans (70,1%) estan d'acord que es reconeguin els nens nascuts a l'estranger mitjançant aquesta tècnica.

Xarxa estatal

El debat sobre la gestació subrogada segueix provocant discussions enceses. Associacions i progenitors de gestació per substitució reclamen una solució definitiva. No obstant, els col·lectius feministes posen limitacions a aquesta tècnica i va donar origen al naixement l'abril passat de la Xarxa estatal contra el lloguer de ventres, que agrupa 52 associacions la majoria feministes, que estan en contra del que consideren una explotació perquè “les dones no són bestiar”.

El 36,8% dels catalans enquestats per GESOP reconeixen que en cas de no poder tenir fills recorrerien a un ventre de lloguer. La majoria dels simpatitzants d'En Comú Podem (52,3%) defensen aquesta opció. Els votants de la resta dels partits oscil·len entre el 46,4% de la CUP fins al 18,6% dels populars.

Drets humans

Pedro Fuentes, president de l'Associació SÓN Els Nostres Fills, considera que l'opinió pública està cada vegada més a favor dels ventres de lloguer. “La realitat és que la gent va al davant dels partits polítics”, afirma. Fuentes atribueix la falta de cobertura legal a les creences religioses de certa dreta que s'oposa a qualsevol tècnica de reproducció  assistida i al rebuig de part de l'esquerra i de sectors feministes”. En el fons del debat, assenyala el president de l'entitat, “hi ha la por d'alguns partits a perdre vots”.

Notícies relacionades

Travessar l'oceà per ser pare

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Al costat contrari del debat hi ha els col·lectius feministes. Ana Mata, vicepresidenta del Moviment Democràtic de Dones, una de les 52 entitats que formen part de la xarxa antilloguer de ventres, critica aquest mètode reproductiu: “És la utilització que fan les persones amb elevat poder adquisitiu que es creuen que amb diners poden comprar la mare i el nadó”. Mata afirma que no es pot estar d'acord amb la gestació subrogada perquè “els drets humans brillen per la seva absència”. I insisteix que “és molt denigrant la cosificació de la dona, a la qual se la veu com un simple úter”.